A l'entrada anterior. Previously on FoxP2... .
Un gen descobert en pulmó es converteix en el principal culpable d'una deficiència en la parla. Es prepara el gran salt per a ser reconegut com... "el gel de la parla". Però, és això cert? ¿Quins altres secrets i polèmiques guarda aquest gen? Continuem amb la nostra història.
Si FoxP2 havia de ser un gen clau en la nostra evolució, havia de ser-ho. El desembre de 2002 aparegué un article en el que s'analitzava la tasa de canvis (mutacions) a la seqüència de diferents proteïnes d'humans, ximpanzés i ratonlis, amb l'argument de que "els gens responsables del fenotip humà han d'haver-se trobat sota pressions selectives alterades durant l'evolució humana i, per tant, mostraran canvis en la tasa de substitució a nivell de la seva seqüència proteica". Resumint, els gens que "ens fan humans" (fenotip) presentaran més canvis que els que no importaren tant a la nostra "carrera" homínida. Dels seus anàlisi sorgeixen dos gens, PRM2, implicats a la generació d'espermatozous, i que ells relacionen amb la pressió evolutiva sexual (?), i, ja us ho podeu imaginar, FoxP2. Comparant-lo amb altres mamífers, el FoxP2 dels humans era el més diferent (sic). Amb aquests resultats s'afirma que FoxP2 "poden haver jugat un paper en l'origen de la parla humana". Us recomano que us llegiu l'abstract (la introducció-presentació de l'article), paga la pena. Si a més voleu llegir-vos-el sencer, podeu, ja que l'article no és de pagament.
2003: Cromosomes i cervells
El gener de 2003 apareix un nou review, Desxifrant les bases genètiques dels desordres de la parla i el llenguatge en el que es torna a parlar dels diferents origens d'aquests desordres i en el que s'assenyala altres regions dels cromosomes 2, 13, 16 y 19, com a responsables d'alguns d'aquests desordres. Apareixien nous companys de FoxP2... (aquests mateixos resultats es poden veure comentats en aquest article del grup d'investigació colombià encapçalat per D.A. Pineda)
L'anàlisi de FoxP2 anava avançant i s'anava estudiant on s'expressava (trobant-se, entre d'altres, al cervell) i quines espècies el presentaven. FoxP2 existeix en tots els vertebrats en els que s'ha cercat. Fins i tot en peix zebra. El juny de 2003 ja es parlava d'aquests descobriments, però això no impedia a Marcus y Fischer defendre el paper de FoxP2 en el llenguatge ja que aquest gen "pot, sense ser específic de cervell (recordeu que també s'expressa en pulmons) o de la nostra espècie, proporcionar un incomparable punt d'entrada en el coneixement de les cascades genètiques i els camins neuronals que contribueixen a la nostra capacitat per a la parla i el llenguatge". (Dos anys després apareixerà un article de revisió de resultats en el que es comenten els darrers avenços en aquests sentit).
El juliol de 2003 es va precissar una mica més el lloc d'expressió de FoxP2 al cervell. El cervell és un òrgan extremadament complex. Tot i la seva complexitat sembla que existeix una especialització de les seves regions. Resulta que FoxP2 (i el seu "cosí-germà" FoxP1) s'expressen al Cos estriat, una regió especialitzada, segons sembla, en la producció de moviment i d'altres respostes, així com de la memòria a llarg termini de seqüències de moviments associades a "habilitats" (procedural memory). La parla podria ser una d'aquestes "habilitats", amb la qual cosa, segons els seus autors, els resultats d'aquest article reforçarien encara més el paper de FoxP2 en la parla.
Al següent capítol, volarem per sobre del niu del cucut.
25/12/08
FoxP2. III. Evolució, cromosoma i cervells.
Publicat per Salva a les 21:24
Etiquetes: Biologia molecular, Evolució, Genètica, Neurobiologia, Sèries divulgatives
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada