Mirar a ADSADN Mirar a Google

14/6/08

Biotolkien II. Desenvolupament. Teoria evolutiva dels dracs

La setmana anterior vam veure com els dracs tenien sis potes i com aquestes podrien haver sorgit de la mutació dels gens hox. Evolutivament això generava tot un seguit de problemes que requerien d’una teoria per a poder explicar-los. I aquí us en va una.

1) L’ancestre directe dels dracs ha de ser un rèptil de mida petita, com un llangardaix o un pèl més gran, segurament verinòs (per justificar el verí que semblen tenir tots els seus descendents, i fins i tot, la possibilitat de generar foc).

2) Algun d’aquests ancestres va patir una mutació en els seus gens hox que va fer que es dupliquessin les extremitats davanteres. Aquest rèptil hauria de ser bíped per a que les quatre potes davanteres no li supossessin cap molèstia a l’hora de desplaçar-se.

3) Aquesta mutació es va mantenir i va anar derivant a extremitats més especialitzades. Mentres les més davanteres continuaven sent potes, que podríen fins i tot permetre’ls-hi agafar coses i trepar, les del mig van anar desenvolupant una membrana digital. Potser al principi servia per perdre més ràpidament la calor o per guanyar-la si vivien en zones assoleiades (recordem que els rèptils solen ser de sang freda, al menys els actuals).

4) Aquest llangardaix de sis potes trepador començaria a passar d’arbre a arbre gràcies a les membranes del seu tercer parell d’extremitats.

5) Quan la mida encara no era tan bestial van acabar desenvolupant tots els mecanismes necessaris per al vol.

6) Més tard la seva mida augmentà donant lloc als primers dracs pròpiament dits. Aquest ja deurien ser de sang calenta per poder dormir dins de fredes coves.

7) D’aquests dracs derivarien tota la resta, els quals anirien perdent extremitats.

És tan sols una teoria difícilment demostrable... algú té alguna altra?

La setmana vinent parlarem d’embriologia i de com els embrions ens aporten informació de la història evolutiva de l’espècie. També veurem com l’anell únic va poder alterar la fisionomia d’en Gol•lum d’aquesta manera.

4 comentaris:

moz ha dit...

Fa molt temps vaig veure un documental que afirmava que els dracs existien perquè formaven part de la mitologia de cultures massa dispars i que n'hi havien restes. Si ho recordo bé eren sauris de sis potes, però diria que el parell que havia evolucionat cap a ales era el davanter... Sento no recordar-ne ni el títol ni l'autor.

Salva ha dit...

Sempre s'ha postulat que les llegendes de dracs naixien de les restes de dinosaures que trobaren les diferents cultures. Algunes restes presentaven dels grans sauris alats podrien haver donat lloc als dracs amb ales... la qual cosa em fa pensar si a Xina no hi ha gaires restes d'aquests sauris alats ja que els seus dracs no presentaven les ales dels que atemorien als occidentals. Perdó, divago.

En quan a la posició de les ales... he estat comprovant com s'acostuma a dibuixar els dracs i una abrumadora majoria dibuixen el naixement de les ales en un segment posterior a la de les potes davanteres. Però això ja va a gustos.

skorbuto ha dit...

És molt possible que, com dius la llegenda surti de possibles restes fòssils, sobre els dracs asiàtics, efectivament no tenen ales, però volen.

El fet que es donin en cultures dispars no implica que l'origen del mite sigui diferent.

Els unicornis són un mite europeu per excel·lència, però el seu origen és a l'Àfrica més allunyada d'Europa, en els rinoceronts.

Salva ha dit...

Touché! Tens raó. Tenen dracs. No volen. Però són grans.

Grans ossos a diferents regions generen mites sobre grans rèptils... mmmm, per què rèptils? Perdó, torno a divagar.

Molt bó l'apunt sobre els unicornis. Potser no es van trobar ossos de "dracs" a diferets bandes, sinó que el mite va viatjar i al ser tan "atractiu" es va mantenir a les diferents cultures.