Mirar a ADSADN Mirar a Google

8/4/08

Biotolk. Encreuaments. 9 de 10. Wolpoff

En el capítol anterior ens preguntàvem per què els Uruks són més grans i més forts que els seus progenitors, i crec que vam obtenir respostes més o menys satisfactòries. Permeteu-me ara que els utilitzi per a comentar-vos una teoria sobre l'evolució humana que ha anat perdent adeptes: la teoria multirregional, el màxim defensor de la qual va ser Wolpoff.

Déu-n'hi-dó el títol. Anem per parts. El gènere Homo va aparèixer a l'est d'Àfrica. Concretament a l'est de la falla del Rift, al este donde brilla el rocío... perdó, perdó. No ho tornaré a fer. Per a no entrar en polèmiques diré que el gènere Homo abandona el seu bressol sent Homo erectus que surt d'Àfrica per a colonizar el sud i sud-est asiàtic. A partir d'aquí apareixen dues teories.

Segons la teoria predominant avui dia, altres Homo evolucionaren per un altre camí i van donar lloc als Homo neanderthalensis, que colonizaron l'actual Europa i el Pròxim Orient i als Homo sapiens que es van expandir, esborrant del mapa a tota la resta. La convivència entre aquestes tres espècies va ser fulminantment aniquiladora per a les dues primeres. Aquestes tres espècies d'homínids tindrien origens independents a Àfrica, havent-ne de sortir, per tant d'ella. A aquesta teoria se la coneix com la teoria Out of Africa (Memòries d'Àfrica).

Segons la teoria multirregional de Wolpoff, les diferències morfològiques que s'observen entre els individus europeus (amb trets neandertals), els asiàtics (amb trets erectus), i els africans (amb trets sapiens) són només degudes a adaptacions al medi, les quals no haurien conduït a la separació entre espècies, a causa d'un continu flux genètic. El flux genètic es dóna quan hi ha encreuament, sexe, reproducció entre individus d'una mateixa espècie però distribuïts en zones àmplies. Per dir-ho amb un exemple proper. Els portuguesos es tiren als espanyols que es tiren als francesos que es tiren als italians, and so on... això assegura el flux de gens necessaris perquè no se separin en diferents espècies (encara que alguns ho semblin). Segons el multirregionalisme, doncs, els éssers humans evolucionem a partir de l'Homo erectus per totes parts, mantenint la nostra coherència genètica gràcies al sexe.

La idea pot semblar atractiva fins que es veuen les restes fòssils del que serien candidats a ser fecundats (poc atractiu, per cert). Observant les restes fòssils dels erectus, i per molt atractiu que pugui semblar el seu nom científic, a mi em ve a la ment la paraula zoofilia. Però internet ha demostrat que el ser humà és capaç de veritables atrocitats pel que fa al sexe i la reproducció (alguns, fins i tot, renuncien a ell voluntàriament i mantenen intacta la seva alçada moral per a ordenar sobre ell mateix). Així que aquí us ho deixo: sou multirregionalistas o preferiu la hipòtesi Memòries d'Àfrica (Out of Africa)?

I això que té a veure amb els Uruk? Doncs té a veure per a intentar inferir què els va a passar a orcs i humans com espècie. Si apliquem Wolpoff a aquest cas, pot ser que no siguin diferents espècies i que hi hagi un flux genètic continu en alguna part que els manté com la mateixa espècie. De totes maneres, al tenir diferents nínxols (els orcs són nocturns, encara que alguns humans també) i, sobretot, al tenir diferents atractius sexuals, pot ser que a la llarga se separin en dues espècies diferents i que els Uruk siguin producte d'una proximitat genètica, d'una història evolutiva recent que ja no té marxa enrera.

La setmana que ve acabaré la sèrie Biotolk. Creuaments amb el comentari sobre els nans i hobbits com espècies independents.

Cap comentari: