Mirar a ADSADN Mirar a Google

29/6/08

Biotolkien II. Desenvolupament. L'anell únic.


En el lliurament anterior vem veure com, des dels estudis de Ernst Haeckel, se sap que el desenvolupament embrionari recapitula la història evolutiva dels animals i ens va servir per presentar un bitxo d’actualitat (l’amfioxus). Anem a veure com relacionem tot això amb la obra més poderosa de Sauron: l’anell únic.

Entre d’altres poders l’Anell Únic “desenvoluciona” al seu portador. Mireu sinó al pobre Sméagol.

L’anell únic és capaç d’activar els mecanismes que tenen lloc durant el nostre desenvolupamnet... però en ordre invers! El seu portador comença a adquirir trets juvenils que es traduexien al principi en un augment de la longevitat i una aparença més juvenil que per edat pertocaria (en Bilbo n’és un exemple).

Però després la cosa va a més: els ulls van fent-se més grans respecte a la mida del crani i apareixen membranes digitals i, fins i tot membranes nictitants (la doble parpella de certs peixos, amfibis i rèptils). D’aquesta desenvolució n’és una prova (vivent?) en Gol•lum. I això ens porta a preguntar-nos el següent:

Fins on hagués arribat la desenvolució d’en Gol•lum sinó li haguessin pres l’anell? Hagués desenvolupat brànquies? On duria l’anell quan es trobés en fase d’amfioxus? Algun peix havia estat abans portador de l’anell? Si un peix es menjés l’anell, arribaria fins a la base simbiòtica dels eucariotes? Preguntes frikis. Preguntes sense resposta.

No perdem de vista l’amfioxus perquè ens permet enllaçar amb el tema de la següent setmana, la pedomorfosis.

Cap comentari: