Mirar a ADSADN Mirar a Google

21/3/08

Biotolk. Encreuaments. 7 de 10. Muls


Duem ja uns quants lliuraments parlant sobre la possibilitat d' encreuar orcs i humans per a donar lloc a uruk-hai. Fins a ara hem revisat les possibles compatibilitats que s'han de donar perquè això sigui possible (com va ser-ho). En aquest lliurament toca endinsar-nos al nucli de les cèl·lules i parlar de la compatibilitat cromosòmica.

La compatibilitat cromosòmica es dóna entre membres d'una mateixa espècie, els quals presenten el mateix nombre de cromosomes i una igual disposició génica. És a dir, cada cromosoma conté els mateixos gens i al mateix lloc. Si hi ha diferències notables en el nombre de cromosomes o en la disposició génica es dificulta la reproducció i es parla d'espècies diferents.

L'exemple més clar d'aquest cas es dóna en l'encreuament entre ases i egües. Aquest encreuament dóna lloc a un individu viable (l'individu arriba a l'edat adulta), els muls i mules eguins. Semblaria, doncs, que cavalls i rucs són de la mateixa espècie. Però això no és així, perquè els muls i les mules són estèrils (i el mateix passa amb els fills de someres i cavalls, els muls somerins).

L'explicació d'aquest fenomen és espectacularmente senzilla i ens remet a un dels processos més importants en l'evolució de la vida tal com l'entenem en la Terra: la meiosis. Resumint: totes les cèl·lules del nostre cos són 2n (sent n el nombre de cromosomes individuals). Per a poder reproduir-nos sexualment necessitem generar cèl·lules amb un nombre de cromosomes n (els gàmetes, generats per meiosis). Així, a l'ajuntar-se dos gàmetes n, es generarà un individu 2n.

El problema amb els équids, resideix en el nombre de cromosomes de cadascun d'ells:

  • Els cavalls i eugues tenen 64 cromosomes.
  • Els ases i les someres, 62.
  • Quan un cavall genera gàmetes, aquests contenen 32 cromosomes (la meitat que les cèl·lules adultes);
  • els gàmetes dels ases i someres "només" contenen 31 cromosomes.
  • Els muls i mules generats tenen 63 cromosomes (32 + 31).
  • I d'aquí ve la seva esterilitat.Com dividir entre 2 els 63 cromosomes per a donar gàmetes viables? No poden.


Però duc massa temps en el món real, tornem al món de Tolkien! Què succeeix amb els Uruk-hai? Que jo sàpiga, no hi ha bebés uruk-hai, ni tan sols dones Uruk-hai! (almenys fora dels jocs de rol d'uns teclers dements i sense escrúpols, oi, David?). La meva aposta és que es dóna una incompatibilitat cromosòmica entre les dues espècies, el que genera individus estèrils. Amb aquesta explicació, orcs i humans no serien la mateixa espècie ja que la seva descendència no seria fértil. I aquesta afirmació inclouria als elfs, ja que, com hem dit, elfs i humans si són variants d'una mateixa espècie.

També és possible que les "arts abscures" de Saruman es refereixin a coneixements semi-rudimentaris de genètica, el que li permetria generar embrions a partir de gàmetes d'humans i orcs, saltant-se a la torera totes les compatibilitats (excepte la cromosòmica). Amb aquests coneixements, a més, podria escollir només els embrions que donarien individus mascles, el que explicaria l'absència de femelles Uruk-hai. I sense femelles, no hi ha criatures. Si això fos així, orcos i humans sí podrien ser de la mateixa espècie (i elfs, dels quals suposadament deriven els orcos).

No sé, quin és la vostra aposta: encreuament més o menys natural, amb incompatibilitat cromosòmica i esterilidad del resultat, o rudiments d'enginyeria genètica entesa com màgia? Mmmm. El debat es presenta calent.

En els següents lliuraments parlaré de dos temes "col·laterals" a la genètica dels híbridos humans-orcs: la teoria multirregional del Wolpoff de l'evolució humana, i l'origen de la força dels Uruk-hai (més forts que orcs i humans).

Foto de Wikimedia Commons

4 comentaris:

moz ha dit...

Jo crec que els orcs i els humans són la mateixa espècie perquè els orcs vénen dels elfs (i en els milenis que tenen d'existència els orcs no crec que hi hagi temps de configurar un genoma diferenciat). Alguna cosa així com pastors alemanys i bulldogs. Molt diferents, però, innegablement, la mateixa espècie.
Salut!

Salva ha dit...

És una posibilitat. Però sense que sembli que defenso el contrari, el fet que uns vinguin dels altres no descarta la possibilitat que hagin divergit en espècies diferents.
En quan al temps necessari per a que hi hagi una separació entre espècies, pot semblar molt curt, però els orcs apareixen abans que els humans, en una època en la què el temps, al ser tots immortals, o gairebé, podria no comptar-se com actualment.
Hi ha una altra cosa a destacar i és la diferència d'hàbitats entre elfs (diurn i silvestres, ajoritàriament) i orcs (nocturns i cavernícoles), la qual cosa podria haver produit una endogàmia entre cadascuna de les espècies que fes que es perpetuessin diferències cromosòmiques en ambdues "races" cosa que podria haver produit la separació de les dues. Però és una mera especulació

skorbuto ha dit...

Una pregunta tonta, els muls no poden tenir descencència perque no tenen un nombre parell de cormosomes, correcte, si creuessim un espècie amb 64 cromosomes i d'altra amb 60 sí en podriem tenir?

(Molt interessant, però he hagit d'entrar en aquest aprt a través de l'RSS l'enllaç que teniu no és correcte.)

Salva ha dit...

EI, Skorbuto

No només es necessita tenir un nombre parell de cromosomes, sinó que aquests siguin "compatibles"... que tinguin els mateixos gens i en els mateixos llocs.

Durant la divisió cel·lular, hi ha mecanismes que "controlen" si tot està anant bé. I un d'aquests mecanismes de control és, quan es troben alineats al centre de la cèl·lula, comprovar si els cromosomes que s'han alineats són compatibles 1 a 1. Si hi ha qualsevol error, la divisió no continua... i no es generen ni cèl·lules ni, per tant, cap organisme viable.

Espero haber aclarit el dubte.

Per cert. Gràcies pel comentari sobre el link.