Mirar a ADSADN Mirar a Google

17/4/08

Lab Basics (1): Horts de cèl·lules

Les cèl·lules es poden mantener i criar en un laboratori com altres crien garrins en una granja, encara que normalment les considerem elements indivisibles dels èssers vius i no ens les imaginem com a ents que neixen, creixen, es reprodueixen i moren sense formar part d'un organisme superior. Segurament donen menys satisfaccions que els camps de taronjers però com a mínim no depenen de la sequera.

Els investigadores necessiten èssers vius que serveixin com a models en les seves investigacions, conillets d'Ïndies en els quals assajar tracaments farmacològics i sotmetre a "guarrerides" experimentals. Cada cop amb més protagonisme, es tracta de simples cèl·lules. Es solen obtenir de biòpsies (si ens interessen cèl·lules concretes de certa persona, i normalment solen ser de pell o d'un teixit cancerós; es disgrega el teixit per aïllar les cèl·lules separades y es posen a cultivar) o es compren línees establertes comercials. Hi ha molts tipus diferents de cèl·lules de mamífers, aus, insectes, peixos, ... disponibles (per dir preus en xifres rodones, posem que un tubet de cèl·lules costa 200-600 euros).

La línea cel·lular humana més famosa possiblement sigui les cèl·lules HeLa, de càncer cervical (izquierda). Les línees cel·lulars normalment es denominan per sigles que fan referència al teixit o organisme del qual procedeixen (per exemple, les CHO, d'ovari de hàmster xinés), encara que últimament ja es designen per codis indescifrables del pal WS2RGB, ΔRad51B-DT40 i coses així. Les línees embrionàries o de cèl·lules progenitores estan vivint un boom increïble i es poden comprar per Internet sense problemas.

Les cèl·lules d'eucariotas tenen diferents formes i mides, encara que la majoria són esfèriques, rodones, lleument poligonals o amb forma de fus. Algunes emeten prolongacions. La mida sol ser d'entre 10 i 100 micres (o sigui, que si augmentessin de mida un milió de vegades serien bitxos de fins a 100 metres de diàmetre).

Les cel·lulites poden cultivar-se en suspensió (surant en líquid) o més freqüentment, adherides a una superfície de plàstic especial tractada a tal efecte (existeixen infinitat de plaques amb tapa i flascons per a això), això sí, sempre recobertes de líquid isotònic amb nutrients per la seva supervivència. Les cèl·lules solen crèixer i dividir-se sobre una superfície i quan contacten físicament unes amb altres aturen la seva expansió, i cal evitar que creixin més o s'amunteguin.

Les cèl·lules han de cultivar-se en medi líquid que contingui tots els aminoàcids, glúcids etc que necessiten per la vida, en un ambient que permeti l'intercanvi de gasos realitzats durant la respiració. Aquest líquid es diu “medi de cultiu” i és aquest misteriós líquid vermell que a vegades es veu en les notícies científiques. També hi ha medis d'altres colors; solen contenir un medidor del pH per què el color viri i avisi l' investigador que el cultiu s'ha contaminat, s'han acumulat subproductes àcids etc. El medi es ven en ampolles (al voltant de 5-20 euros mig litre)
y es sol suplementar amb altres elements, com aminoàcids concrets, sèrum amb factors de creixement o altres elements necessaris per l'experiment, apart d'antibiòtics i/o antifúngics per evitar contaminacions (entre 10-70 euros mig litre segons allò que es tracti).

Si les cèl·lules es contaminen per virus/bactèries/fongs és una tragèdia que sol conduir a la destrucció de la línia cel·lular i bronca per al cultivador. Per això són indispensables condicions especials d'esterilitat durant la manipulació de cèl·lules.
Les cèl·lules de mamífer es mantenen a 37ºC (o la temperatura que convingui) en incubadors estèrils amb condicions fixes d'oxígen i C02 (600-1000 euros) situades en cambres destinades ex-profeso per al cultiu de cèl·lules. Les plaques o flascons on estan contenides han de manipular-se en campanes de fluxe laminar (impedint que entrin partícules externes dins de la campana) també estèrils, amb guants o mans rentades en etanol, utilitzant material estèril rebutjable (pipetes de plàstic etc) i tot tipus de precaucions. Encara que el material rebutjable sembli barat al final el tema dels cultius surt per un pic perquè és una despesa constant.
El material líquid es guarda a 4ºC graus (nevera) o congelat per evitar contaminacions fins al seu ús, perquè els medis no poden guardar-se indefinidament sesne fer servir.
L'estat de les cèl·lules sol revisar-se a diari per comprovar el seu benestar, mirant les plaques amb un microscopi invertit (per no haver de travessar la tapa de la placa, no és que sigui gay). Tenir cura de les cèl·lules és una feina delicada que no coneix horaris i sovint el sofert cultivador ha de sacrificar festas i oci per anar a ocupar-se de les putes cèl·lules.


Quan les cèl·lules estan molt crescudes en quant a nombre i ocupen tota la placa, se les obliga a separar-se de la superfície on estan engantxades amb tripsina líquida (10-20 euros segons volum i concentració), es dilueixen convenientement y es separen en més plaques amb medi nou (això es diu "pas"). Al cap d'unes hores tornaran a engantxar-se, encara que algunes moren. Les cèl·lules mortes (suren) y les restes es van eliminant aspirant el medi antic i sustituint-lo amb medi fresc cada 2-3 dies.

Quan es consideri que les cèl·lules no donen més de sí (un cultiu no inmortalitzat comença a estar tocat de l'ala després de 20 passos), es maten amb lleixiu i es rebutja tot el material en bosses d'escombreries especials que després seran esterilitzades.

Per conservar les cèl·lules inactives durant molt de temps han de congelar-se en tancs de nitrògen líquid (al voltant d'un euro el litre, el tanc 400-700 euros): per això es separen de la placa, se'ls hi elimina el medi rentant-les amb una solució salina, i es barregen amb sèrum o medi i DMSO, una substància que evita que la cèl·lula es trenqui en congelar-la. Es divideixen en vials petits i es fiquen de seguida en un ultracongelador a -80ºC (6000-9000 euracos), per després passar-lls a tancs de nitrògen líquid.
Per descongelar-les, n'hi ha prou amb treure-les d'allà, i descongelar-les a 37ºC o temperatura ambient, abans de passar-les a una placa amb medi fresc. Totes aquestes manipulacions maten algunes cèl·lules.
Les cèl·lules en la nova placa es van quedant engantxades, les que emetin prolongacions van posant-se còmodes, i comencen a ocupar l'espai. Una placa mitjana a plena confluència pot contenir entre 1-3 milions de cèl·lules, segons la mida. Estant a gust van dividint-se per mitosi (d'una cél·lula en surten dues). Amb cura les cèl·lules creixen esplendorosament i només el tradicional menyspreu d'aquest país envers la feina d'investigació impedeix que sorti un vasc estil Iñigo Segurola a explicar-nos la manera bàsica de cuidar les cèl·lules en la nostra llar

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.