Mirar a ADSADN Mirar a Google

24/6/08

Biotolkien II. Desenvolupament. Evo-Devo

L’estudi del desenvolupament embrionari ha deparat més d’una sorpresa. La universalitat dels gens que controlen la segmentació del cos de tots els vertebrats és un fet sorprenent que ens ha servit d’excusa per especular sobre l’origen evolutiu dels dracs (els famosos gens Hox, recordeu?). Però molt abans, el desenvolupament embrionari ja havia ofert una altra sorpresa: les etapes de la formació de l’embrió recapitulen la història evolutica de l’espècie a la que pertany. Aquest fet, estudiat i descrit pel gran biòleg (i millor dibuixant) Erns Haeckel, va sevir per apuntalar més la teoria de l’evolució.

Què vol dir “recapitular” l’evolució?

Com es pot veure a la figura, tots els embrions dels vertebrats comencen assemblant-se als embrions dels peixos. Després cadascun segueix el seu camí. Si agafem el cas d’un pollastre, aquest comença com un pexi, després passa a ser més com un amfibi i, després de superar la fase de rèptil, arriba al seu exclusiu camí d’au. Als humans, com a vertebrats que som, ens passa exactament el mateix.

Aquesta relació evolució-desenvolupament (Evo-Devo), comporta uns fets “estranys” en les nostres fases primerenques. Hi ha moments en què els nostres ulls, en proporció amb el crani, són molt més gran que a la fase adulta; a més, presentem membranes entre els dits de les nostres extremitats; membranes que acaben desapareixent (pel mecanisme de suïcidi cel•lular o apoptosi, ja tractat en aquest blog).

De fet, en uns primers estadis ens assemblem a uns rudimentaris amfioxus, uns estranys animalons que deriven d’un ésser que es va situar a la base evolutiva dels cordats (dins els cordats trobem els vertebrats). Aquests animals s’han fet famosos recentment perquè s’ha descodificat el seu genoma. Els diaris locals li han donat rellevància perquè ha estat portada del Nature, col•laborant-hi dos investigadors de la U.B. (també és cert que l’article el signen una trentena d’autors més, però un Nature és un Nature). Tindran gens Hox els amfioxus? Segur que sí.

Ups. M’he allargat massa. La setmana vinent veurem com l’anell únic es val de l’Evo-Devo per dur a terme algunes de les seves “accions”.

2 comentaris:

Assenyat ha dit...

Heu enllaçat l'article de la versió en castellà de la Viquipèdia quan el de la versió en català era encara més complert. No la menyspreeu, és una Viquipèdia més menuda que la castellana però d'allò més eixerida. (^_^)

Salva ha dit...

Tens tota la raó. Les presses. Demano disculpes. Ja està solventat. Moltes gràcies, assenyat.