Microcosmos de Lynn Margulis i Dorion Sagan.

Fa un parell de mesos us parlava de la posibilitat de consultar determinats llibres de divulgació científica a través de Google books. Bé, des d'aquesta setmana podem afegir un llibre a aquesta col·lecció:

Microcosmos. Quatre mil milions d'anys des dels nostres ancestres microbians de Lynn Margulis i Dorion Sagan, per Omnis cellula. Aquí.

Un llibre altament recomanable en el que s'exposen els principals arguments de la teoria endosimbiòtica, aquella que defensa el paper de la simbiosi en la història evolutiva del nostre planeta amb el seu producte estrella, la cèl·lula eucariota, resultat de la col·laboració de diferents bacteris.

També el podeu trobar en anglès.

Llegir l'article sencer

Llibres de divulgació científica a Google per fullejar

Els que ja fa un temps que ens seguiu sabeu que, de tant en tant, procurem parlar-vos d'alguns llibres de divulgació científica que haguem llegit (podeu trobar-ne uns quants aquí). Molts cops acompanyem -o ho intentem- la ressenya amb una imatge de la portada. El que no sabia és que podríem haver acompanyat les entrades amb mostres del llibre que es poden trobar, en alguns casos, a Google llibres. Avui us en deixo algunes, per si les hi voleu dona una ullada:

El genoma fluid (comentat aquí)
Convivint amb transgènics (comentat aquí)
Alice in Quantumland (comentat aquí).

La resta de llibres comentats no tenen vista prèvia (o no he esta capaç de trobar-la).

Bonus tracks

Llibres interessants no comentats però que paguen molt la pena:
Òrgans a la carta.
Quan erem caníbals.
Cosmos de Carl Sagan en català.

Llegir l'article sencer

The unfolding of language. L'evolució del llenguatge

Serà potser per la proximitat de les festes, per les reuinons familiats, pels sopars d'empresa, o per la deshinibició pròpia del vi i el cava que ens hem posat tan xerraires. Sigui com sigui, ja fa un parell d'entrades que tractem el tema de la parla des de la seva vessant més "molecular" (i alguna d'anterior des d'altres punts de vista : [1], [2], [3] y [4]), i, com que sembla que anirà per llarg, ens permetreu fer una parada i recomendar-vos un llibre espectacular molt relacionat amb aquest tema: The unfolding of language. The evolution of mankind's greatest invention., de Guy Deutscher.(Gràcies, Oriol!)

Poden els idiomes moderns, amb la seva "coherència interna" i la seva "complexitat" haver sorgit "naturalment" des d'un pre-llenguatge amb uns elements concrets i limitats? No és més lògic pensar que aquesta "plenitut" dels idiomes és resultat del "disseny"d'uns quants lingüistes, com els idiomes d'El Senyor dels Anells? No us recorden alguna cosa aquests arguments? Apareixeran també grups de pressió linguocreacionistes? S'escandalitzaran les famílies reials per aquestes idees? Oferiran calerons a qui els hi dugui proves d'aquesta "evolució"? Perquè les hi ha a milers... Però hem vingut aquí a parlar del llibre.

Porto un mes gaudint com un nen cada nit llegint-me'l, tant per la indiscutible qualitat didàctica de la seva escriptura (un exemple brillant d'una treballadíssima ordenació d'idees, una exposició transparent, i la dosi justa d'humor i de propostes arriscades), co pel seu contingut. L'autor ens duu de la mà pels diferents capítols del llibre, en els què ens va presentant els principals processos que han anata modelant els idiomes. Les idees són bones, l'exposició encara millor, i la seva lectura assegura hores de divulgació d'alt nivell, amena, inspiradora i enriquidora... Què més se li pot demanar? Res de res. Un llibre rodó.

Llegir l'article sencer

Des de quan els humans parlem (de ciència)?

Avui vull parlar-vos d'un llibre que tinc des de fa temps, però que d'altres lectures van anar endarrerint la seva: Hablemos de Ciencia de José Manuel Nieves. Aprofitaré, a més a més, per comentar-vos un article comentat al final del llibre sobre com estudiar si els homínids ja extingits parlaven o no.

Però comencem pel llibre...

El llibre: Hablemos de Ciencia
Aquest llibre és el primer de la col·lecció de divulgació científica Conversaciones de Ciencia d'EDAF, el catàleg de la qual podeu consultar aquí.

Al llibre de José Manuel Nieves esn trobem amb un repàs per diferent àrees de les Ciències (Univers, Estrelles, la Terra, la Matèria, la Vida i l'Home). El llibre està escrit en un estil altament accesible, profusament il·lustrat amb fotografies i gràfics; diferent del que entenem com a llibres de divulgació (si més no els no anglosaxons). A més, a més s'afegeixen explicacions d'actualitat de cadascun dels camps esmentats.

La veritat és que amb una presentació com aquesta, estic frissant per aconseguir algun dels altres llibres de la col·lecció i veure si aconsegueixe mantenir el nivell que aquest ha marcat. Perquè si és així, pagarà la pena.

L'article: Homo heidelbergensis, Allo? Allo?
A l'apartat de l'Home, José Manuel Nieves ens situa en el punt en què es troba un dels debats més candents de l'evolució humana... quan van començar els humans a parlar? És una característica exclusiva dels H. sapiens? Si no és així, quines altres espècies d'Homo la presentaven?

La qüestió no és simple, ja que els indicadors d'un llenguatge articulat no fossilitzen amb facilitat. S'ha intentat abordar l'estudi d'aquesta qüestió des d'estimacions de la mida de les zones del cervell responsables de la interpretació del llenguatge, passant per l'estimació de la posició de l'aparell fonador a la laringe... L'article del que vull parlar-vos proposava un nou enfocament a aquest problema i va aparèixer al PNAS del 20 de maig de 2004, és a dir, que ja es pot considerar tot "un clàssic", i va ser desenvolupat i signat per l'equip d'Atapuerca (I. Martínez, M. Rosa, J.-L. Arsuaga, P. Jarabo, R. Quam, C. Lorenzo, A. Gracia, J.-M. Carretero, J.-M. Bermúdez de Castro, and E. Carbonell).

En aquest treball es va decidir no mirar a l'emisor sinó al receptor. De què serveix que hom parli si cap persona l'escolta? Els humans tenim els ossos de la nostra oïda interna "sintonitzats" per tal de captar freqüències entre els 1 i els 4 kHz, les freqüències en les que trobem la nostra parla. Els ximpanzés tenen les seves oïdes "sintonitzades" a freqüències properes o bé a 1 kHz o bé a 8 kHz. Comptant amb els resultats d'estudis de mesures físiques dels ossos d'aquestes espècies es va poder inferir a quines freqüències estaven adaptats les oïdes dels cranis dels Homo heidelbergensis trobats a la Sima de los Huesos (Atapuerca). I aquests presentaven una bona "afinació" a 2-4 kHz. Es parlaven entre ells? El que sí és segur és que podien escoltar-se si ho feien.

Els Homo heidelbergensis es situen al camí evolutiu que porta cap als neandertals. D'aquest fet, per tant, podríem deduir un parell de cosetes interessants:

1. Els neandertals, el seus descendents, també presentarien aquesta afinació. És a dir, els neandertals podrien parlar o no (jo crec que sí), però el que és segur és que "sentien" el que parlaven els sapiens que van arribar a Europa... entendrien el que deien? Van aprendre altres idioes? Se'm posa la pell de gallina.
2. Si aquest homínid, allunyat del camí evolutiu que va portar fins a nosaltres, presenta aquesta "sintonització" podem inferir que aquesta característica ja es trobava a l'espècie ancestral comú a neandertals i sapiens, que podria ser l'Homo antecessor... i per què o abans, a Homo erectus?

Particularment em fascina la idea de que durant uns milenis van conviure diferents espècies d'humans parlant-se entre ells, comunicant-se, intercanviant materials, productes, idees, temors... és una imatge massa bucòlica? Creieu que els sapiens atacarien abans de preguntar? O preguntarien abans de.... què? A qui li preguntem?

Amb tantes oïdes, seria una llàstima que no hi hagués hagut una infinitud de paraules.

Llegir l'article sencer

El genoma fluid

Portem unes setmanes "llibròfils". El llibre que us vull recomanar avui, El genoma fluid, és una petita delícia. De veritat. Ja se que queda cursi anomenar "deliciós" un llibre. Però és l'adejctiu que em ve al cap cada cop que l'agafo.

Amb un estil molt amè, l'autor, Josep Maria Casacuberta, ens porta de la ma pels descobrients que s'han anat succeint després de la seqüenciació dels genomes dels diferents organismes. Hi trobareu des del DNA escombraries (que no ho és tant), fins la regulació gènica; des de mutacions que canvien radicalment una planta, fins "espeleologia molecular". I tot perlat de boníssimes al·legories que ajuden tant a entendre millor els conceptes com a gaudir encara més de la lectura d'aquest llibre.

Us ben asseguro que hi ha pocs llibres que m'hagis resultat tan "així de simples, així de naturals". Un estil de divulgació molt a tenir en copte. Li recomano a tot el món; i no tan sols per llegir-lo, sinó també per a regalar. Quedareu de conya. Segur.

Fitxa tècnica

• Autor: Josep Maria Casacuberta
• Títolo: El genoma fluid
  
• Edicions UB/Omnis cellula
• Col·lecció catàl·lisi
• 100 pàgines
• Preu a el web de la UB: 14 euros.

Llegir l'article sencer

Ciència "Escombraries"

Tots els que ens dediquem d'una o altra forma als temes científics (sigui com a investigadors, divulgadors o dins del món de l'ensenyament) carreguem amb freqüència les tintes contra tots els elements socials que, des del desconeixement o fins i tot des del més mesquí dels interessos, ataca amb arguments (generalment rocambolescos) els avenços científics. No cal, però, oblidar la part de culpa i responsabilitat que, en aquesta situació, arribem a tenir les persones de ciència...

Per això avui em ve de gust recomanar-vos un llibre que m'ha caigut fa poc a les mans i que porta per títol "Ciencia Basura".

Que els científics estem en un bon embolic no és cap novetat. La ciència ha passat a estar en boca de tota la població, però en la majoria dels casos la terminologia està alterada, polititzada o bé afavoreix els interessos comercials d'una o altra empresa (quan no les tres coses alhora).

En aquest context arriba el llibre "Ciencia Basura", escrit pel professor emèrit de genètica molecular i biologia cel·lular de la Universitat de Chicago i director de la revista Science Week, Dan Agin, en el qual no només trobarem destruits molts dels mites pseudocientífics actuals (i uns quants del passat que, curiosament, ara ens resulten ridículs) sino també (i això és molt necessari des de la pròpia comunitat científica) molts casos emblematics de prostitució de la ciència per tal d'afavorir el propi científic (frau de Piltdown, articles fraudulents...), una determinada ideologia (frenologia i eugenesia...) o, com no, interessos comercials (dietes, rejoveniment, probiòtics...).

En qualsevol cas, el que no s'ha d'oblidar és que, com a científic, Agin fa un alegat en favor de la bona ciència, i per molt despietat que pugui resultar llegir tota aquesta col·lecció de fraus i manipulacions (el en llibre s'estima que cada any es publiquen centenars d'articles científics amb les dades "retocades" o fins i tot directament inventades!) encara critica amb més virulència tots els col·lectius que, al llarg de la història, s'han dedicat sigui a atacar la ciència, sigui a obligar-la a posar-se al servei dels seus interessos. En aquest sentit, trobareu anècdotes curioses, com la negativa dels homes de l'esglèsia del sXVII a mirar el moviement de les llunes de Júpiter a través del telescopi de Galileu (per no haver d'acceptar, en conseqüència, la possibilitat que el conjunt Terra-Lluna pogués rotar al voltant del Sol... retorçat, eh?); també descobrireu (els que no estiguèssiu al corrent) l'esfereïdora similitud dels corrents partidaris de l'eugenèsia a Alemanya i Estats Units (amb esterilitzacions en massa n ambdós països de les poblacions amb "material genètic de mala qualitat").
A banda d'aquests casos que actualment ens poden semblar més o menys allunyats, el llibre ens ofereix una bona visió de temes com la biotecnologia i els seus detractors (aprofito l'ocasió per recomanar-vos el llibre Convivint amb Transgèncis de David Bueno i Torrens comentat fa poc per en Salva), el món de les dietes i els medicaments miraculosos, els terrors científics amb què els polítics manipulen la societat i alguns dels mites i errors d'interpretació que actualment estan en boca de tothom. Evidentment, no deixeu de llegir els capítols que parlen del canvi climàtic i de l'omnipresent creacionisme...
Tot i que, en molts sentits, no llegireu res que no hagueu llegit en altres publicacions, potser en aquest llibre val la pena destacar l'esforç que es fa per assenyalar els problemes que amenacen la ciència des de dintre, i contra els quals també hem de trobar una forma de lluitar.

Llegir l'article sencer

Convivint amb transgènics de David Bueno i Torrens

Fa poc, el Quim ens oferia un article, "El culte a l'amateur", el qual va despertar més d'un comentari sobre la necessitat d'estar ben informats sobre temes científics. L'elecció dels mitjans a través dels que un mateix intenta informar-se sobre aquestes qüestions és primordial per no seguir falses creences o exageracions. L'article es basava en la polèmica sobre els transgènics, molts cops provocada per la desinformació o, encara pitjor, per la malformació (malinformació sóna força millor).

Doncs bé, avui us vull recomenar la lectura d'un llibre que és a punt de sortir a la venda i que m'acaba d'arribar a les mans: Convivint amb transgènics d'en David Bueno i Torrens (podeuveure'l i demanar-lo aquí i, fins i tot, llegir-ne un extracte). El llibre està estructurat en tres grans blocs. En el primer es mostren els avenços que s'han aconseguit en matèria de modificació genètica des del neolític fins a l'actualitat, amb un capítol sencer dedicat a l'enginyeria genètica amb el que podreu conèixer i entendre les principals eines de què disposen els geneticistes. En el segon bloc es parla de la situació actual de desenvolupament i implantació dels organismes genèticament modificats, tant microorganismes, com animals i plantes. I en el tercer es fa incidència sobre la percepció social i la legislació d'aquests organismes, presentant dades objectives sobre l'estat actual a casa nostra.

A més de l'innegable habilitat de l'autor per fer entenedors conceptes que podrien semblar complexes, el llibre compta amb una gran quantitat d'esquemes altament aclaridors sobre tècniques genètiques (realitzats pel Jordi Armengol), que complementen perfectament el fil conductor del llibre i que el fan, per si no hi hagués suficient, en un perfecte complement per als alumnes de primers cursos de carrera que no acabin d'entendre certes tènciques.

Un llibre, en fi, amé, didàctic, divulgatiu, totalment adequat tant per endinsar-se en tècniques que sovint semblen de ciència-ficció i arribar a entendre la seva senzillesa, com per formar-se una opinió sobre un dels temes de més actualitat del moment partint d'una sòlida i objectiva explicació.

Llegir l'article sencer

La Razón Estrangulada

Avui em permetré un parell de llicències allunyades de la normalitat, recomenaré un llibre que NO he llegit i que he conegut gràcies a una ressenya de Menéame sobre la ressenya de La Blogo. El llibre en qüestió és La razón estrangulada, del periodista i doctor en química (dues línies del que sembla un extens currículum) Carles Elías. La ressenya de La Blogo paga la pena per ella mateixa, i et deixa amb el cuquet de llegirse el llibre gairebé immediatament, ja que versa sobre la percepció de la ciència per la societat i de com els mitjans de comunicació han contribuit a aquesta imatge.

Les carreres científiques cada cop... tenen menys alumnes matriculats el primer any; segons l'autor, fer una carrera de ciències te un cost més elevat en quant a dedicació (sobretot en hores de "pràctiques" -les cometes son meves. amb tota la intenció del món-); i, a sobre, genera una menor recompensa (un científic sol estar condemnat al pre/becarisme fins els 27-30 anys, o més, sense que computin com "experiència laboral" (malhauradament tinc una lleugera idea sobre aquest punt en concret).

El rerefons d'aquesta qüestió potser es trobi en el no tractament de les ciències com "cultura". Les ciències solen ser "Salud y Futuro" o "Ciudadanos" (per citar algunes de les seccions que ja hem comentat. Mentres que a "cultura" és quelcom bo intrínsecament i que tot el món sent com a patrimoni de tota la humanitat, les ciències són allò que fan quatre penjats que expliquen acudits estranys i que no tenen vida social... Sincerament, qui voldria ser així?

D'altra banda, és innegable la curiositat i interés que desperten les notícies científiques. Però aquesta atracció pot arribar a ser una arma de doble fulla sense una bona educació-divulgació. Si no estan ben definits els canals "fiables" dels "no fiables", l'interés científic pot canalitzar-se cap a notícies pseudo-científiques o alarmistes. Aquest tipus de notícies tenen, normalment, un avantatge, estan escrites amb un llenguatge més proper al lector que les notícies científiques amb fonament. I aquí, crec jo, és on la divulgació científica té molt a dir. Explicar les coses amb rigor, fiabilitat, sense perdre gens d'"amenitat" hauria de ser la prioritat de tot aquell que vulgui escriure sobre ciència. Fins i tot hauria de ser la prioritat dels que escriuen articles científics que suposen que tan sols llegiran col·legues amb un mateix nivell de coneixement de l'autor. No hi ha millor investigació que aquella que s'explica amb un bon article. I això és un fet que molts investigadors no tenen en compte (quin mal ha fet el ctrl+c ctrl+v a articles i tesis!)

Imatge: Jean-no per Artlibre. Vista a Wikimedia Commons

Llegir l'article sencer

10 coses que s'han de saber

Gràcies a menéame acabo d'arribar a aquesta interessant entrada en la què es recullen les 10 coses de ciència que tohom ha de saber.

Estic d'acord amb totes elles i segurament encara n'afegiria més, com les que trobareu als seus comentaris. A veure si amb l'educació i la divulgació s'aconsegueix que aquests conceptes quedin clars i adquirits. Per salud mental general.

Llegir l'article sencer

L'enigma de Fermat

Títol: L'enigma de Fermat
Autor: Simon Singh
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Documento
Preu: 20,5€
Pàgines: 301

«L'enigma de Fermat» és un llibre matemàtic, històric i coral. Podria veure's com una successió de vides creuades amb un denominador comú: l'anotació més famosa de Fermat.

Simon Singh aconsegueix crear una història novelada de la resolució (gens simple, per cert) de l'enigma matemàtic per excel·lència. Per les seves pàgines desfilen diferents personatges i destins, conjugats amb les explicacions necessàries per a entendre la importància de cadascun d'ells. Serveix de fil conductor, la història de Wiles, el conclusor.

En un principi, llegir-se un llibre gran sobre matemàtiques pot espantar, però Singh aconsegueix solucionar aquesta por mitjançant explicacions didàctiques i amenes quan s'ha de (i es pot) explicar una fórmula matemàtica; i amb explicacions més superficials per a aquells problemes que es mostren increïblement complexos. I tot això sense perdre mai l'estil pràctic i de fàcil lectura de l'autor. Altament recomanable.

Llegir l'article sencer

L'origen de la vida (Oparin)

Títol: El origen de la vida
Autor: A.I. Oparin
Editorial: Akal Edicions
Col·lecció: Butxaca
Preu: uns 3.7€
Pàgines: 112
Disponible en català, en la versió d'Oparin amb John B.S. Haldane, editat per la Universitat de València, 11,44€

Aquest minúscul llibre (11x18) és més que una mera curiositat. Representa una manera econòmica de tenir un dels llibres més influyentes en el camp de l'Origen de la Vida. En aquest llibre, aparegut en rus l'any 1924, Aleksandr Oparin ja defensava la síntesi prebiótica dels composts de la vida. És a dir, els composts dels quals estan formats els éssers vius poden aparèixer com a resultat de reaccions químiques independents dels éssers vius. Postulava que, amb les condicions adequades, es podrien repetir les condicions de la Terra primigènia. Stanley Miller, cap a 1953, seguint aquesta teoria, va realitzar el seu famós experiment del brou primigeni on, barrejant substàncies inorgániques i aplicant a la barreja descarregues elèctriques, era capaç de detectar l'aparició de composts orgànics presents en tots els éssers vius del planeta. Es desmuntava una mica més la teoria de la creació per un "fenòmen" suprem.

Tenint en compte l'edat del llibre, la seva lectura no es fa massa pesada. Tampoc és un camí de roses, no ens enganyem. M'ha encantat comprovar com el comunisme va arribar fins als textos científics. Es nota especialment en el primer capítol de suggeridor títol: «lluita del materialisme contra l'idealisme i la religió al voltant del problema de l'origen de la vida». En aquest capítol la majoria de les cites en les quals basa la seva argumentació són d'Engels, Lenin o Stalin. Tots grans científics de l'origen de la vida, sens dubte. També apareixen belles metàfores per a referir-se al conjunt de la humanitat, com: «...ens descobreix aquest camí l'essència de la vida i com ens permet dominar la naturalesa viva, modificar-la conscientemente en el sentit desitjat i transformar-la en benefici dels homes que constitueixen el comunisme».

En fi, un llibre per a tenir-lo com un gran clàssic en format veritablement petit, transportable, i que ens pot estalviar un mal tràngol si les rodalies tornen a punxar.

Llegir l'article sencer

Blocs de Ciència | Daniel Closa

Títol: Blocs de Ciència
Autor: Daniel Closa i Autet
Editorial: Publicacions de la URV / Llavors d'idees, núm 3
ISBN: 978-84-8424-094-5
Preu: 13 €
Pàgines: 144
No disponible en castellà


Blocs de Ciència és el darrer llibre d'en Daniel Closa (més conegut per molts de nosaltres com a dan), en el que fa un recull dels posts que va publicar al seu Centpeus en el seu primer any d'existència. I no són pocs! Em puc imaginar el que li deu haver costat fer una selecció...

El títol i la imatge de portada són realment molt suggerents ja que, com en el blog, el dan ens ofereix en el llibre petits blocs plens de contingut científic que van encaixant en el nostre cap amb les peces de coneixement que ja posseïm en el nostre particular tetris mental. I si bé pels seguidors del blog alguns d'aquests blocs ens encaixen a la memòria i recordem quan van ser publicats per primera vegada, sempre és un luxe gaudir de l'estil amè, divertit i rigorós d'en dan a la prestatgeria, disponible per agafar i llegir tranquil·lament escarxofats al sofà. I això és una avantatge important per aquella gent a qui no agrada llegir des de l'ordinador, ja que pot gaudir d'una sobredosi de centpeus des d'un suport clàssic.

Tot i això, el llibre també té un però, i és que potser és massa blog, i amb això vull dir que li he trobat a faltar una introducció i unes conclusions una mica més extenses que aportessin alguna novetat més enllà dels posts no llegits amb anterioritat.

Finalment, una recomanació: no sigueu incontinents i feu-lo durar! Tot i que costa, perquè és altament addictiu.

Nota: dilluns 12 de Novembre, a les 7 de la tarda, el dan (o el Daniel?) presenta Blocs de Ciència al carrer Hospital 64 (més detalls aquí).

Llegir l'article sencer

Alicia en el país de los Cuantos

Títol: Alicia en el País de los Cuantos. Una alegoría de la física cuántica
Autor: Robert Gilmore
Editorial: Aliança Editorial
Col·lecció: Butxaca - Física
Preu: uns 9€
Pàgines: 282

Canviem el mirall per un televisor i la pobra Alicia no s'enfrontarà a Reines "Que li tallin el cap" sinó a electrons, protons, quarks, fermions, bosons, i Físics Quàntics. Déu n'hi do. A través de capítols que es capbussen en el surrealisme per a poder arribar al fons de l'anti-intuïtiva física quàntica, l'autor ens ofereix un relat amè sobre el qual s'intueix tota la intenció del món per explicar el que semblaria inexplicable.

En la meva opinió, un llibre que justifica sobradament la seva lectura. Un plaer, no tan sols per la diversió de veure com se les ingenia per a explicar diferents conceptes, sinó pel fet de saber explicar-los d'aquesta manera. Creativitat i diversió al poder. L'estic recomanant a tot el món.

Siguem surrealistas i conteinspiristes: estic convençut que Mary Poppins és lectora d'aquest llibre. Segurament d'ell va treure allò que "amb una mica de sucre la píndola sabrà millor".

Una delícia.

Llegir l'article sencer

La rebelión de las formas

Títol: La rebelión de las formas (o como perseverar cuando la incertidumbre aprieta)
Autor: Jorge Wagensberg
Editorial: Tusquets Editores.
Colecció: Metatemas, 84
ISBN: 8483109751
Preu: uns 19€
Pàgines: 328
No disponible en català

Abans de començar, convé avisar: aquest no és un llibre de divulgación científica, és un assaig sobre la prevalença de certes formes en l'univers. Per què semblen abundar més unes formes que d'altres? Per què les formes majoritàries de l'univers inert també ho són en el món viu i en la cultura? . He de reconèixer que l'explicació que dóna el Sr. Wagensberg és comprensible i bella (i sé que aquesta definició li agradarà). A mi m'ha convençut.

La lectura del llibre es sembla al Dragon Khan de Port Aventura. La primera part del llibre, la justificació teòrica, triga una mica en pujar. Pot arribar a ser densa en determinats capítols, però val la pena, ja que facilita molt la lectura de la següent part. A més, aconsegueix emmarcar la selecció natural en un punt de vista més “general” (ah! Caldrà llegir-se el llibre per a entendre-ho).

A partir del “Inacabando…” comença la diversió vertiginosa de les esferes, hèlix, espirals, catenàries… pròpies d'una muntanya russa. Aquesta segona part aconsegueix enganxar, distreure i convèncer. Veloç, amena, i molt pràctica, es fa molt més curta que la primera i assegura bones estones de coneixement i abstracció.

En definitiva un llibre recomanable que compleix amb la màxima de la col•lecció Metatemas de Tusquets Editors: “Llibres per a pensar la ciència”. Com en la nostra muntanya russa, la pujada inicial es fa una mica llarga en comparació de la baixada, però és absolutament necessària i conté part de l'emoció de saber que en algun moment arribarà el vertigen. La baixada és pura adrenalina.

Llegir l'article sencer

Una Breve Historia de Casi Todo | Bill Bryson

Títol: Una breve historia de casi todo
Autor: Bill Bryson
Editorial: RBA-Bolsillo (també en tapa dura)
ISBN: 9788478713806
Preu: 8.50 €
Pàgines: 640
No disponible en català


Podríem dir que Una breve historia de casi todo es el llibre de divulgació definitiu, on l'autor explica conceptes generals sobre totes aquelles disciplines que aspiren a entendre el nostre món des d'una perspectiva àmplia començant per la creació de l'Univers i acabant per l'estructura del planeta Terra i l'origen i evolució de la vida.

Bill Bryson ens presenta una obra molt didàctica i entretinguda de llegir, on els conceptes estan explicats amb claredat i senzillesa i il·lustrats quan és necessari amb comparacions molt encertades i clarificadores. La narració està ben organitzada, iniciant-se amb astronomia, física i química i acostant-se progressivament a la geologia i la biologia. A més, dintre de cada camp se segueix un ordre històric a l'hora d'explicar els conceptes, de manera que al mateix temps que un llibre de divulgació científica és també un llibre sobre història de la ciència. La contrapartida, però, és que moltes de les coses que explica es desmenteixen posteriorment, de manera que fins que s'arriba al final del capítol no es pot estar segur que el que s'està llegint són les teories o hipòtesis actuals. Per altre costat, el llibre s'amenitza amb anècdotes sobre la vida o la personalitat dels seus descobridors, cosa que fa la lectura molt més agradable.

Tot i això, el llibre també té una nota negativa: hi ha algunes imprecisions en l'explicació de la part biològica i evolutiva, de manera que suposo que es trobaran també a la resta del llibre. De totes maneres crec que l'autor ha fet un gran esforç d'investigació i de síntesi per tal d'escriure aquest llibre i que el resultat és prou bo com per merèixer ser recomanat i llegit.

Nota sobre la traducció: llegeixo aquí que la traducció és especialment dolenta, pel que recomano llegir-lo en versió original ja que no és complicat d'entendre.

(imatge de flickr)

Llegir l'article sencer