Mirar a ADSADN Mirar a Google

22/1/09

FoxP2. VIII. La via animal

La via animal.
Les primeres passes en aquesta via les van donar els investigadors de les aus cantores (aquí), i es va continuar amb estudis de comparació de seqüència d'aquest gen en diferents mamífers, amb conclusions més que discutibles (comentat ja aquí). En el simposi sobre FoxP2 celebrat el 2006 (resumit en aquest article), aquesta via tenia un gran pes específic, com es dedueix del títol de l'article-resum: "Ratolins cantants, ocells cantaires, i altres: models de la funció i disfunció de FoxP2 en la parla i el llenguatge humans". D'aquest article m'ha sorprès que cada autor signa un subapartat, pràctica no massa extesa en els articles científics.

Què poden ser els altres del títol? Ah! Hi podem trobar de tot! Desde rat-penats ecolocalitzadors en els que també s'estudia l'"acceleració" de l'evolució del seu FoxP2 fins a micos, en els que s'analitza l'expressió de FoxP2 i FoxP1, entre d'altres gens, al seu cervell. Això sí, sempre sense deixar de banda ni els ratolins, ni les aus cantores.

En els primers es demostra que FoxP2 no "tan sols" participa en el llenguatge, sinóque també té un paper important en l'aprenentatge de determinades habilitats motores, fet que tampoc hauria de sorprendre'ns, ja que des del principi se li suposava aquest paper per la seva localització en el cos estriat, precissament la porció del cervell implicada en aquest aprenentatge (refresquem-nos la memòria, aquí).

Els ocells cantaires han continuat proporcionant articles a qui els han utilitzat com animals d'experimentació. Alguns dels articles produits són tècnicament complexes. Com a mostra, aquest en el que s'aconsegueix eliminar FoxP2 d'una zona concreta del cervell (en el basal Ganglia Nucleus Area X, de la qual no sé ni on es troba). Aquesta supressió l'aconsegueixen mitjançant l'ús de lentivirus amb els que aconsegueixen introduir un RNA d'interferència (el nostre vell conegut) per FoxP2 solament en les cèl·lules d'aquesta àrea del cervell. Així podem tenir ocells amb un cervell normal )perquè tenen FoxP2 durant tot el seu creixement), podent veure concretament el paper d'aquesta proteïna en ocells adults i en aquesta zona minúscula del cervell. Amb aquest estudi arriben a la conclusió de que FoxP2 és important en la imitació dels cants d'altres ocells. Impressionant, oi?

Un apunt sobre com funcionen les revistes científiques... aquí teniu les dates de lliurament i acceptació i publicació d'aquest article: Received: September 25, 2006; Accepted: October 17, 2007; Published: December 4, 2007. Treieu les vostres pròpies conclusions...

6 comentaris:

Dodger ha dit...

Com a mínim els editors van acabar acceptant l'article. Conec un cas on els referees l'han tingut segrestat un any per després rebutjar-lo. A mi em passa això i no paro fins a esbrinar la seva identitat i... i... dolor! Mucho dolor!

Salva ha dit...

Jejeje... el món dels referees. Què gran!

Si van trigar un any en llegir-se'l és que no l'entenien o no sabien llegir. En qualsevol dels dos casos, el més lògic era que el rebutgessin. L'inepte sempre valorarà negativament allò que estigui per sobre d'ell.

Ara entenc perquè són anònims!

Dodger ha dit...

Per cert, t'hem estat enviant algun mail per un proposta a la direcció que poses en el blog. Ara se m'ha acudit que potser no la mires massa, com ens passa a nosaltres amb el mail del blog. Podries fer-hi una ullada i dir-me què en penses?

Así de Natural ha dit...

Doncs no tenim cap mail al correu aixidenatural... proveu-ho en aquest o en el que posem a la versió castellana...

Ara sí que estic intrigat.

Dodger ha dit...

Estem pensant de muntar amb l'anna, el dan i l'asimetrich un blog de blogs tipus evolucionarios.
Hem quedat dimarts que ve a les 19h. Ens agradaria molt que vinguessis/iu

Salva ha dit...

Ei, Dodger. Ara sóc jo qui t'ha enviat un correu al mail del blog (tot més íntim)...