Mirar a ADSADN Mirar a Google

29/4/08

L'aurora de la humanitat

Un dels primers posts que vaig escriure en aquest blog anava dedicat a un petit orgànul cel•lular, la mitocòndria, i el seu particular ADN. En aquella ocasió vaig mencionar que aquest ADN ens és molt útil per conèixer la història del llinatge femení dels humans, però no vaig explicar com. Avui, un estudi publicat a l’American Journal of Human Genetics em dóna l’excusa perfecta per fer-ho.

Abans, però, parlaré del projecte Genographic, que és qui ha donat lloc a aquest article i que es preveu que resolgui moltes de les qüestions relacionades amb aprendre com els humans vam arribar a poblar tota la terra. El projecte Genographic és un projecte de la National Geographic i d’IBM (sí, els dels ordinadors!) en el que participen laboratoris de tot el món. Al llarg del seu desenvolupament es recolliran i analitzaran 100.000 mostres d’ADN de poblacions indígenes d’arreu del planeta, i amb tota la informació recollida elaboraran un mapa de les migracions humanes des de que un grup d’Homo sapiens emprenedors va abandonar Àfrica ara fa 60.000 anys. De moment, ja tenen a la web un fantàstic Atlas del Viatge dels Humans.

Però tornem a l’article que s’acaba de publicar. En aquest treball els autors han intentat obtenir informació sobre l’origen dels humans a Àfrica basant-se en l’estudi de l’ADN mitocondrial, un fragment d’ADN molt especial que només s’hereta de la mare. Això vol dir que els resultats obtinguts només són aplicables als llinatges materns de la humanitat, no pas als paterns! Per dur a terme aquest estudi, els investigadors del projecte han analitzat l’ADN mitocondrial de 624 individus de poblacions de l’Àfrica Subsahariana, com els khoisan o els pigmeus.

Les conclusions d’aquest treball apunten a que els primers humans que van poblar Àfrica es distribuïen en grups petits de caçadors recol•lectors amb una forta estructura matrilineal fins fa aproximadament uns 70.000 anys, a l’inici del que es coneix com l’Edat de pedra tardana. A partir d’aquest moment hi va haver forts corrents migratoris des de l’est d’Àfrica cap a l’oest i el sud del continent, sobretot per part de les poblacions bantu, que havien desenvolupat l’agricultura. Aquest moviment, molt ben documentat en estudis anteriors, rep el nom d’expansió Bantu, i el resultat ja us el podeu imaginar. Com sempre passa quan es troben caçadors-recol•lectors i agricultors els segons, necessitats de terres, van absorbir o desplaçar als pobles que vivien en aquestes regions.

Però per tenir la informació complerta del que va passar encara falta veure la informació que ens aporta la resta de l’ADN d’aquests individus: el cromosoma Y, que ens explica la història dels llinatges paterns, i els cromosomes no sexuals, que ens donen una informació més difícil d’interpretar però molt més general. I qui sap si, d’aquí pocs anys, haurem aconseguit resoldre l’enigma que amaguen les nostres arrels.

imatge de flickr


Llegir l'article sencer

28/4/08

Beers&Blogs&Ciència

Això dels blogs dóna lloc a moltes altres activitats i segurament l’estrella són els Beers&Blogs. N’hi ha de tota mena, literaris, polítics, de juerguistes, de regionals, i ara n’hi haurà un de científic. Cada dia som més els blogs que parlem de ciència en català, però encara som pocs i dispersos, i difícils de trobar! De manera que per tal de conèixer-nos millor, hem decidit organitzar el primer Beers&Blogs de ciència. Així que, si tens un blog de ciència o estàs pensant en començar-ne un i vols apuntar-t'hi, o simplement t'agrada la combinació de ciència i blogs, t'esperem el 22 de maig a les 8 del vespre al bar H3, situat a la Via Laietana número 45 de Barcelona.

Qui ho deia que la ciència és avorrida?

De moment hi serem:
Dan
Anna
Omalaled
Miquel Duran
Àlex
Matgala


Llegir l'article sencer

25/4/08

Lab Basics (2): Purificant l'essència


La setmana passada vam explicar com es poden mantenir i criar cèl·lules animals en cultiu sense gaires problemes. Avui explicarem que a partir d'aquestes cèl·lules, i d'altres materials biològics, es pot destil·lar l'essència d'un individu: el seu material genètic.

Obtenir el DNA i el RNA d'una mostra és el primer pas per a desenvolupar moltes altres tècniques: identificar l'individu, seqüenciar o clonar un gen, i dur a terme altres indagacions. El punt de partida és disposar de material biològic susceptible de contenir material genètic, que equival a dir que serveix qualsevol cosa que contingui cèl·lules nucleades.

Purificar DNA a partir d'una mica de sal·liva, arrel d'un pèl, semen, etc, com solem veure en les sèries de genètica forense, no és la situació més òptima en els laboratoris d'investigació perquè purificar el material genètic d'una mostra tan pobra és més complicat i menys eficient, i es necessita material específic més car.

Per a obtenir realment de forma senzilla, barata i quantiosa el millor és partir de sang (congelada o fresca) o cèl·lules en cultiu, obtingudes a partir d'una biòpsia com vam explicar la setmana anterior. En el cas de la sang, les cèl·lules nucleades són les cèl·lules del sistema inmunitari que circulen per la sang: els glòbuls vermells i plaquetes han de ser descartats per centrifugació. En el cas de la biòpsia, sol ser de pell i no hi ha problemes per obtenir cèl·lules amb nucli. Si es tracta de cèl·lules bacterianes, els bacteris han d'haver crescut surant en un tub amb medi líquid, i ens estalviem haver d'accedir dintre d'un nucli.

En centrifugar les cèl·lules (tantes com puguem disposar) i endur-se el medi de cultiu queden reduïdes a un grumoll de petita grandària (pellet). Com el que ens interessa (el material genètic) està en el nucli, hem d'arribar fins a ell. Per a això trenquem la membrana exterior de les cèl·lules amb solucions alcalines que contenen detergentes que "lisen" les cèl·lules, centrifuguem per a descartar aquesta brosseta i trenquem la membrana dels nuclis que estan per allà solts amb una solució similar. Així, tots els "budells" de les cèl·lules queden solts en el tub.

Com normalment ens interessa obtenir el DNA i l'altre àcid nucleic que està per allà pul·lulant (el RNA) ens interfereix, ens ho carreguem afegint una solució que conté uns enzims que es carreguen el RNA (ribonucleases, o RNAses). Després de deixar-les actuar (a 37ºC com gairebé tots els enzims que funcionen en el cos), hem de lliurar-nos del següent que ens molesta en el nostre poti-poti: les nombrosíssimes proteïnes que formaven part de la cèl·lula. Podem aconseguir que precipitin en forma de mucositat blanca i densa afegint una solució alcalina, sovint acompanyada d'altres substàncies que trenquen l'estructura proteica. Després de centrifugar, el pellet contindrà el material de deixalla "pesada" (restes de membranas, proteïnes, guarrerides) i en la fracció líquida, el que ens interessa, el DNA en restes líquides, que es trasllada a un tub net.

Per a seguir netejant aquest DNA de sals i guarrerides ho tractem de forma seqüencial amb alcohols de diferent tipus: isopropanol, i etanol de més a menys concentrat, que fa que la molècula de DNA precipiti en forma de fils blancs que poden ser visibles fins i tot a ull nu. Centrifugant i fent evaporar l'etanol, obtenim aquests fils aïllats, que conservarem resuspesos en aigua destil·lada pura i estèril o un altre tampó de conservació, en la nevera o un congelador. L'aspecte no és més que un petit tub amb una ínfima quantitat de líquid transparent dintre, però amaga la informació genètica d'un individu sencer.

Totes aquestes solucions i materials poden comprar-se sense problemes com kits de purificació, que contenen tot el material i instruccions necessàries per a 50 o 100 reaccions i solen passar dels 100 euros.


Quan es necessita un DNA extraordinariament purificat se sol intercalar un pas extra, que és el de fer passar la barreja líquida obtinguda a partir del lisat de nuclis per un cilindret de plàstic que conté una membrana especial de silicagel, que té la propietat de retenir el DNA i deixar passar les altres porqueries. Els rentats amb etanols poden seguir produint-se sense que el DNA se separi de dita columneta. Després, amb simple aigua o tampó podem el·luir el DNA fins al tub definitiu. Gràcies a aquest pas per la columna de purificació la mostra resultant és molt més pura i ens assegurem que quedin menys restes.

El cas de RNA és bastant més complicat, perquè és un àcid nucleic que es degrada amb mirar-ho i requereix més miraments. S'ha de partir de sang fresca (recent obtinguda i sense coagular) o cultiu fresc. La lisi cel·lular i solubilitat del RNA es duu a terme amb sals de guanidina, detergents i solucions reductores que es carreguen les proteïnes i inhibeixen les RNAses a més de promoure que el RNA s'uneixi a la columna de purificació. La contaminació per DNA pot resoldre's mitjançant enzims DNAses o es perd amb la resta d'impureses. Usarem guants i material tractat especialment perquè les RNAses presents arreu no interfereixin.

Aquests protocols bàsics poden encara ser modificats a fi de garantir més puresa o millorar l'eficiència de purificació. Com comprovar l'estat del material genètic obtingut i quines altres manipulacions podem dur a terme? Això ho veurem en els següents capítols de la sèrie...


Llegir l'article sencer

20/4/08

Biotolk. Encreuaments. 10 de 10. Nans i Hobbits

Acabem aquesta sèrie tractant a la primera "raça" a despertar: els nans d'Aüle. Crec que serà fàcil. Els nans són una espècie diferent a la resta d'humanoides de Terra Mitja. Sense discussió.

Que jo sàpiga no hi ha cap cas documentat d'encreuament entre humans, elfs o orcs amb nans/nanes, el que dóna una idea de la distància filogenética (la que separa espècies) entre ells. Però, a més, es diu que va ser Aüle el qual els va crear utilitzant un motlle distint del que va utilitzar el déu suprem. O sigui que són tan diferents que la mitología els hi atribueix motlles distints.

Malgrat tot sembla clar que tots comparteixen un ancestre comú, comparteixen massa trets com per no tenir-lo: caminen alçats, tenen el pulgar oponible, els ulls en posició frontal, etc... però per alguna raó, els seus camins van divergir donant lloc a una nova espècie. I aquesta raó pot ser, precisament, el nínxol ecològic i el fervor religiós.

Els nans viuen sota terra i es consideren fills d'un déu diferent del de la resta, així que ni tenen l'oportunitat, ni les ganes, ni el permís diví per a reproduir-se amb els altres éssers. Així que es van recloure, sobretot a les femelles (quelcom en recorda alguna?), i s'autoalimentaren en el seu fanatisme, fins que van arribar a convertir-se en una espècie diferent.

I els hobbits? El propi Tolkien diu que deriven dels humans, i mai s'ha conegut tampoc cap encreuament entre humans i hobbits, així que podem inferir que han traspassat el llindar que separa les espècies o estan en això. Però, per què? Comparteixen nínxol, franja horària, costums, i fins i tot, pipa, com han arribat a crear aquesta barrera infranqueable de l'especiación? Ah, nois. La mida sembla que aquí sí importa.

Acaba avui la primera sèrie divulgativa de Biotolk: Creus. Espero que hàgiu gaudit llegint-la el mateix que jo he gaudit escrivint-la. Ens llegim.


Llegir l'article sencer

17/4/08

Lab Basics (1): Horts de cèl·lules

Les cèl·lules es poden mantener i criar en un laboratori com altres crien garrins en una granja, encara que normalment les considerem elements indivisibles dels èssers vius i no ens les imaginem com a ents que neixen, creixen, es reprodueixen i moren sense formar part d'un organisme superior. Segurament donen menys satisfaccions que els camps de taronjers però com a mínim no depenen de la sequera.

Els investigadores necessiten èssers vius que serveixin com a models en les seves investigacions, conillets d'Ïndies en els quals assajar tracaments farmacològics i sotmetre a "guarrerides" experimentals. Cada cop amb més protagonisme, es tracta de simples cèl·lules. Es solen obtenir de biòpsies (si ens interessen cèl·lules concretes de certa persona, i normalment solen ser de pell o d'un teixit cancerós; es disgrega el teixit per aïllar les cèl·lules separades y es posen a cultivar) o es compren línees establertes comercials. Hi ha molts tipus diferents de cèl·lules de mamífers, aus, insectes, peixos, ... disponibles (per dir preus en xifres rodones, posem que un tubet de cèl·lules costa 200-600 euros).

La línea cel·lular humana més famosa possiblement sigui les cèl·lules HeLa, de càncer cervical (izquierda). Les línees cel·lulars normalment es denominan per sigles que fan referència al teixit o organisme del qual procedeixen (per exemple, les CHO, d'ovari de hàmster xinés), encara que últimament ja es designen per codis indescifrables del pal WS2RGB, ΔRad51B-DT40 i coses així. Les línees embrionàries o de cèl·lules progenitores estan vivint un boom increïble i es poden comprar per Internet sense problemas.

Les cèl·lules d'eucariotas tenen diferents formes i mides, encara que la majoria són esfèriques, rodones, lleument poligonals o amb forma de fus. Algunes emeten prolongacions. La mida sol ser d'entre 10 i 100 micres (o sigui, que si augmentessin de mida un milió de vegades serien bitxos de fins a 100 metres de diàmetre).

Les cel·lulites poden cultivar-se en suspensió (surant en líquid) o més freqüentment, adherides a una superfície de plàstic especial tractada a tal efecte (existeixen infinitat de plaques amb tapa i flascons per a això), això sí, sempre recobertes de líquid isotònic amb nutrients per la seva supervivència. Les cèl·lules solen crèixer i dividir-se sobre una superfície i quan contacten físicament unes amb altres aturen la seva expansió, i cal evitar que creixin més o s'amunteguin.

Les cèl·lules han de cultivar-se en medi líquid que contingui tots els aminoàcids, glúcids etc que necessiten per la vida, en un ambient que permeti l'intercanvi de gasos realitzats durant la respiració. Aquest líquid es diu “medi de cultiu” i és aquest misteriós líquid vermell que a vegades es veu en les notícies científiques. També hi ha medis d'altres colors; solen contenir un medidor del pH per què el color viri i avisi l' investigador que el cultiu s'ha contaminat, s'han acumulat subproductes àcids etc. El medi es ven en ampolles (al voltant de 5-20 euros mig litre)
y es sol suplementar amb altres elements, com aminoàcids concrets, sèrum amb factors de creixement o altres elements necessaris per l'experiment, apart d'antibiòtics i/o antifúngics per evitar contaminacions (entre 10-70 euros mig litre segons allò que es tracti).

Si les cèl·lules es contaminen per virus/bactèries/fongs és una tragèdia que sol conduir a la destrucció de la línia cel·lular i bronca per al cultivador. Per això són indispensables condicions especials d'esterilitat durant la manipulació de cèl·lules.
Les cèl·lules de mamífer es mantenen a 37ºC (o la temperatura que convingui) en incubadors estèrils amb condicions fixes d'oxígen i C02 (600-1000 euros) situades en cambres destinades ex-profeso per al cultiu de cèl·lules. Les plaques o flascons on estan contenides han de manipular-se en campanes de fluxe laminar (impedint que entrin partícules externes dins de la campana) també estèrils, amb guants o mans rentades en etanol, utilitzant material estèril rebutjable (pipetes de plàstic etc) i tot tipus de precaucions. Encara que el material rebutjable sembli barat al final el tema dels cultius surt per un pic perquè és una despesa constant.
El material líquid es guarda a 4ºC graus (nevera) o congelat per evitar contaminacions fins al seu ús, perquè els medis no poden guardar-se indefinidament sesne fer servir.
L'estat de les cèl·lules sol revisar-se a diari per comprovar el seu benestar, mirant les plaques amb un microscopi invertit (per no haver de travessar la tapa de la placa, no és que sigui gay). Tenir cura de les cèl·lules és una feina delicada que no coneix horaris i sovint el sofert cultivador ha de sacrificar festas i oci per anar a ocupar-se de les putes cèl·lules.


Quan les cèl·lules estan molt crescudes en quant a nombre i ocupen tota la placa, se les obliga a separar-se de la superfície on estan engantxades amb tripsina líquida (10-20 euros segons volum i concentració), es dilueixen convenientement y es separen en més plaques amb medi nou (això es diu "pas"). Al cap d'unes hores tornaran a engantxar-se, encara que algunes moren. Les cèl·lules mortes (suren) y les restes es van eliminant aspirant el medi antic i sustituint-lo amb medi fresc cada 2-3 dies.

Quan es consideri que les cèl·lules no donen més de sí (un cultiu no inmortalitzat comença a estar tocat de l'ala després de 20 passos), es maten amb lleixiu i es rebutja tot el material en bosses d'escombreries especials que després seran esterilitzades.

Per conservar les cèl·lules inactives durant molt de temps han de congelar-se en tancs de nitrògen líquid (al voltant d'un euro el litre, el tanc 400-700 euros): per això es separen de la placa, se'ls hi elimina el medi rentant-les amb una solució salina, i es barregen amb sèrum o medi i DMSO, una substància que evita que la cèl·lula es trenqui en congelar-la. Es divideixen en vials petits i es fiquen de seguida en un ultracongelador a -80ºC (6000-9000 euracos), per després passar-lls a tancs de nitrògen líquid.
Per descongelar-les, n'hi ha prou amb treure-les d'allà, i descongelar-les a 37ºC o temperatura ambient, abans de passar-les a una placa amb medi fresc. Totes aquestes manipulacions maten algunes cèl·lules.
Les cèl·lules en la nova placa es van quedant engantxades, les que emetin prolongacions van posant-se còmodes, i comencen a ocupar l'espai. Una placa mitjana a plena confluència pot contenir entre 1-3 milions de cèl·lules, segons la mida. Estant a gust van dividint-se per mitosi (d'una cél·lula en surten dues). Amb cura les cèl·lules creixen esplendorosament i només el tradicional menyspreu d'aquest país envers la feina d'investigació impedeix que sorti un vasc estil Iñigo Segurola a explicar-nos la manera bàsica de cuidar les cèl·lules en la nostra llar


Llegir l'article sencer

16/4/08

Gènesi: presentació

Gènesi és la tercera sèrie divulgativa d'Així de Simple-Així de Natural. Aquesta nova sèrie va néixer fa uns mesos, quan era a Copenhaguen, i finalment crec que ha arribat el moment de presentar-la.

El Gènesi, el primer llibre de l’Antic Testament cristià però també de la Torà jueva, es divideix en sis parts. En aquesta sèrie ens centrarem en la primera: La Creació.

1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra.
2 La terra era caòtica i desolada, les te­nebres cobrien la superfície de l’abis­me i l’esperit de Déu planava per da­munt les aigües.
3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.
4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.
5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.
6 Déu digué: “Que hi hagi un firma­ment entre les aigües que mantingui separa­des les unes de les altres.” I fou així.
7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;
8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.
9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i apa­regui la massa sòlida.” I fou així.
10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.
11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.
12 La terra va produir la vegetació: her­bes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.
13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.
14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,
15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.
16 Déu va fer, doncs, els dos grans llu­meners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.
17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,
18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.
19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.
20 Déu digué: “Que les aigües pro­dueixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.
21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, se­gons cada espècie. I Déu veié que això era bo.
22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”
23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.
24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: ani­­mals domèstics, rèptils i animals sal­vatges, segons cada espècies.” I fou així.
25 Déu, doncs, va fer els animals ferés­tecs, segons cada espècie, i els domès­tics, segons la seva mena, i tots els ani­mals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.
26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani­­mals que s’arrosseguen damunt la terra.”
27 I Déu va crear l’home a la seva imat­ge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot­meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.
30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.
31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.
Extret de l'IBEC.

Al llarg dels capítols d'aquesta sèrie divulgativa pretenc explicar l'origen de l'univers, del nostre planeta i de la vida que l'habita tal com ens ho descriu la ciència en contraposició a la visió bíblica dels mateixos fets.

Com que sóc més anàrquica que els meus companys i com que a més cada capítol m'ha quedat massa llarg per fer-ne una sola entrada digerible, hi ha dues diferències amb les sèries que s'han presentat fins ara: els capítols no duraran un sol post, sinó que es continuaran en diferents entregues, i no els aniré posant a la barra lateral com han fet ells sinó que aniran apareixent a mesura que es desenvolupin.

I dit això, espero que us ho passeu tan bé llegint aquesta sèrie com jo escrivint-la!

(la imatge que il·lustra el post prové de la Vikipèdia)


Llegir l'article sencer

13/4/08

Demostració definitiva de l'escalfament global


Llegir l'article sencer

Mirant als ulls dels Neandertals

Magnífic reportatge gràfic sobre una recreació dels nostres cosins evolutius:

Vist a El País


Llegir l'article sencer

11/4/08

Lab Basics: nova sèrie divulgativa. Presentació

És un placer anunciar que en les setmanes següents anirem publicant una nova sèrie divulgativa, aquesta vegada destinada a explicar de forma superficial però amena i clara algunes de les tècniques bàsiques d'ús habitual als laboratoris d'investigació, i dels resultats o procediments dels queals es deixen veure a vegades en els reportatges i notícies oferts pels mitjans de comunicació sense que el periodista expliqui res ni el profà sàpiga què signifiquen les imatges que està veient.
Aquesta sèrie espera satisfer la curiositat del profà en qüestions de laboratori aobre cóm es cultiven cèl·lules vives, o com es purifica el material genètic d'un individu, o com es por saber saber si la taca en una faldilla de becària és responsabilitat del president dels Estats Units.

Els capítols de la sèrie seran els següents:

1. Horts de cèl·lules
2. Purificant l'essència
3. Fotocopiant àcids nucleics (I)
4. Fotocopiant àcids nucleics (II)
5. Analitzant seqüències
6. Clixant biomolècules (I)
7. Clixant biomolècules (II)
8. Corta i pega: disenya el teu propi clon
9. Fàbriques de proteïnes
10. Pinta i colorea (cèl·lules)

Espero que us agradi!


Llegir l'article sencer

8/4/08

Biotolk. Encreuaments. 9 de 10. Wolpoff

En el capítol anterior ens preguntàvem per què els Uruks són més grans i més forts que els seus progenitors, i crec que vam obtenir respostes més o menys satisfactòries. Permeteu-me ara que els utilitzi per a comentar-vos una teoria sobre l'evolució humana que ha anat perdent adeptes: la teoria multirregional, el màxim defensor de la qual va ser Wolpoff.

Déu-n'hi-dó el títol. Anem per parts. El gènere Homo va aparèixer a l'est d'Àfrica. Concretament a l'est de la falla del Rift, al este donde brilla el rocío... perdó, perdó. No ho tornaré a fer. Per a no entrar en polèmiques diré que el gènere Homo abandona el seu bressol sent Homo erectus que surt d'Àfrica per a colonizar el sud i sud-est asiàtic. A partir d'aquí apareixen dues teories.

Segons la teoria predominant avui dia, altres Homo evolucionaren per un altre camí i van donar lloc als Homo neanderthalensis, que colonizaron l'actual Europa i el Pròxim Orient i als Homo sapiens que es van expandir, esborrant del mapa a tota la resta. La convivència entre aquestes tres espècies va ser fulminantment aniquiladora per a les dues primeres. Aquestes tres espècies d'homínids tindrien origens independents a Àfrica, havent-ne de sortir, per tant d'ella. A aquesta teoria se la coneix com la teoria Out of Africa (Memòries d'Àfrica).

Segons la teoria multirregional de Wolpoff, les diferències morfològiques que s'observen entre els individus europeus (amb trets neandertals), els asiàtics (amb trets erectus), i els africans (amb trets sapiens) són només degudes a adaptacions al medi, les quals no haurien conduït a la separació entre espècies, a causa d'un continu flux genètic. El flux genètic es dóna quan hi ha encreuament, sexe, reproducció entre individus d'una mateixa espècie però distribuïts en zones àmplies. Per dir-ho amb un exemple proper. Els portuguesos es tiren als espanyols que es tiren als francesos que es tiren als italians, and so on... això assegura el flux de gens necessaris perquè no se separin en diferents espècies (encara que alguns ho semblin). Segons el multirregionalisme, doncs, els éssers humans evolucionem a partir de l'Homo erectus per totes parts, mantenint la nostra coherència genètica gràcies al sexe.

La idea pot semblar atractiva fins que es veuen les restes fòssils del que serien candidats a ser fecundats (poc atractiu, per cert). Observant les restes fòssils dels erectus, i per molt atractiu que pugui semblar el seu nom científic, a mi em ve a la ment la paraula zoofilia. Però internet ha demostrat que el ser humà és capaç de veritables atrocitats pel que fa al sexe i la reproducció (alguns, fins i tot, renuncien a ell voluntàriament i mantenen intacta la seva alçada moral per a ordenar sobre ell mateix). Així que aquí us ho deixo: sou multirregionalistas o preferiu la hipòtesi Memòries d'Àfrica (Out of Africa)?

I això que té a veure amb els Uruk? Doncs té a veure per a intentar inferir què els va a passar a orcs i humans com espècie. Si apliquem Wolpoff a aquest cas, pot ser que no siguin diferents espècies i que hi hagi un flux genètic continu en alguna part que els manté com la mateixa espècie. De totes maneres, al tenir diferents nínxols (els orcs són nocturns, encara que alguns humans també) i, sobretot, al tenir diferents atractius sexuals, pot ser que a la llarga se separin en dues espècies diferents i que els Uruk siguin producte d'una proximitat genètica, d'una història evolutiva recent que ja no té marxa enrera.

La setmana que ve acabaré la sèrie Biotolk. Creuaments amb el comentari sobre els nans i hobbits com espècies independents.


Llegir l'article sencer

3/4/08

No tot és qüestió de fumar-se un petard

En el nostre organisme existeixen receptors naturals per a proteïnes del nostre propi cos que també s'uneixen a mol·lècules similars d'origen extern, com la nicotina o els cannabinoides (la qual cosa no vol dir que Déu ens dissenyés pensant que algun dia ens imflaríem a fumar petes). El cas concret del sistema endocannabinoide funciona gràcies a dos tipus diferents de receptors, CB1 (present en les neurones) i CB2 (present en cèl·lules del sistema immune implicades en la inflamació).
Des de fa anys se sap que aquests receptors estan implicats en la patologia de les malalties neurodegeneratives, actuant com a neuroprotectors i evitant la imflamació dels axons, que és la causa última del mal en l'esclerosi múltiple. Concretament, fan baixar la producció de les famoses citoquines pro-imflamatòries, entre altres coses.

Però com l'estimulació del receptor CB1 té efectes psicotròpics, era qüestió de veure si el receptor CB2 era més segur com a diana terapèutica. Un grup d'investigadors espanyols ha realitzat aquest tipus d'aproximació: han analitzat el paper del receptor de cannabinoides CB2 per a veure si podien utilitzar-ho com a potencial diana terapèutica per al tractament de l'esclerosi múltiple o altres malalties neurodegeneratives. Per a això han utilitzat un model animal de ratolí amb una malaltia equivalent a l'esclerosi múltiple humana.
En l'entrada del dijous passat comentàvem un altre acostament terapèutic per a aquesta malaltia.

El receptor de cannabinoides CB2 participa en el control de la proliferació cel·lular, supervivència i diferenciació de les cèl·lules precursores neuronals i hematopoiètiques. L'absència del receptor CB2 en ratolins augmentava la gravetat dels símptomes, mentre que si s'estimulava farmacològicament aquest receptor, l'efecte era el contrari: disminuïa la pèrdua axonal i s'evitava l'acumulació de cèl·lules de microglia en el cervell imflamat. Tot això, és clar, sense els efectes negatius que el consum clàssic de cannabinoides produeix, doncs tal com enfoquen els mitjans de comunicació generalistes aquestes notícies semblaria que la panacea és fartar-se a fumar petes.


Llegir l'article sencer

2/4/08