Mirar a ADSADN Mirar a Google

18/1/09

FoxP2. VII. La perspectiva humana (2)

Previosuly on FoxP2...

Després de la descripció de la relació de FoxP2 amb algunes deficiències en la parla d'una família, els estudis sobre aquest gen es centren n el seu possible paper sobre el llenguatge i l'evolució d'aquest. Els estudis descrits en els capítols anteriors es realitzaven sobre un nombre cada cop major d'espècies.

Bufff... Per aquí sembla que no avancem. Tornem als humans. Tot i que les diferents proves que indiquen que FoxP2 no és, ni molt menys, l'únic gen implicat en l'aparició de la parla, es continuen publicant articles com aquest en el que es postula que el canvi en l'evolució humana que portaria d'un llenguatge gestual a un vocal articulat s'hauria donat en diferents passos, el darrer dels quals va passar fa 100.000 anys i correspondria a la mutació de FoxP2. Una sola mutació? Per que FoxP2? Per què no posar" i en el darrer pas, es donarien mutacions en un o més gens que conduïrien cap a la situació descrita"? Sospito que l'efecte "publicitari" de FoxP2 hi tenia molt a dir... Posar FoxP2 en un dels teus articles assegurava un augment de les possibilitats de publicació i finançament (O siguie, que ja ho sap senyor Castells).

Tal i com hem pogut observar, fins el 2005 els articles publicats es centraven en el paper "a gran escala" de les mutacions de FoxP2. És a dir, quins símptomes presentaven els organismoes quan tenien mutat o no tenien aquest gen. El septembre de 2006 apareixia un complet article en el que es focalitzava la seva investigació en l'efecte de les mutacions de FoxP2 sobre la proteína, utilitzant per a això línies cel·lulars humanes establertes, en cultiu, immortals.Gràcies a aquests anàlisi van començar a poder-se conèixer millor les funcions i localitzacions de la proteïna codificada per aquest gen, així com els aminoàcids concrets que participaven en aquestes funcions. Recordeu que les proteïnes són tirallongues d'aminoàcids que es pleguen amb una forma tridimensional característica que és la que determina les seves propietats. Hi ha aminoàcids que tenen un paper més important que d'altres en funcions concretes de la proteïna. Els estudis d'aquest article (de lliure accés) van identificar una bona part dels aminoàcids implicats en la localització cel·lular (on ha de trobar-se la proteïna), la unió al DNA (recordem que FoxP2 és un factor de transcripció que s'uneix al DNA i controla l'expressió d'altres gens), la funció transactivadora (la qual determina aquesta activació de la transcripció) i la dimerització (FoxP2 actua per parelles, com ala guàrdia civil). A més a més, a l'article s'analitzen les diferents formes que es produeixen per splicing alternatiu. Molts dels nostres gens poden donar lloc a variacions d'una proteïna unint de manera distinta els diferents exons que presenten (per a una explicació un pèl més extensa, doneu-li un cop d'ull aquesta entrada anterior sobre Alus i exons). Aquest article va servir com un tret de sortida per a alatres articles basats en la funcionalitat i localització d'aquesta proteina, com ara aquest.

A partir d'aquest moment es poden seguir tres grans vies d'investigació referents a FoxP2

  • La via animal, centrada en l'estudi d'aquest gen en animals "comunicatius" (tot i que, com hem vist, aquest gen es troba en tots els vertebrats, "parlin" o no "parlin")
  • La via evolutiva, centrada en la justificació de FoxP2 com un gen important en l'evolució humana.
  • La via molecular, la més activa els darrers anys.

Les següents entrades les dedicarema a cadascuna d'aquestes tres "vies d'investigació".

Image: G3Pro, Wikimedia commons.