Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/12/08

FoxP2. V. Ocells i arbres

Anteriorment a FoxP2... Previously on FoxP2...

Descobert a pulmó [1], però ràpidaent associat al llenguatge [2], el gen FoxP2 comença a sortir a la llum dels neurobiòlegs [3], i ornitòlegs [4].

El tema dels ocellets seguiria donant de si. Un any després (2005) apareixia aquest treball (aquí) en el que es seqüenciava el gen FoxP2 de diferents ocells cantors (l'article és de lliure accés, així que podeu accedir a ell i veure la llista de les espècies analitzades) per després comparar les seqüències entre elles i amb la d'altres vertebrats, com la dels humans. Els resultats indicaven que no hi havia variacions importants entre els ocells, però sí entre aquests i els humans (resultat lògic, si tenim en compte que estem més separats evolutivament). Les mutcions que apareixen al FoxP2 humà no apareixen ni en dofins, ni balenes, ni rat-penats. Per dir-ho d'una altra manera, la tirallonga de lletres del gen dels humans, és "única"... ah! com respira de bé el nostra antropocentrisme!.

Té molta importància aquesta darrera dada? No. Les diferències en les seqüències dels gens no són rares i augmenten amb la distància filogenètica de dues espècies.
És a dir, dues espècies que es van separar evolutivament fa molt i molt de temps, tindran les seqüències dels seus gens més diferents que les espècies que fa menys temps que van divergir. Per exemple, els gens de rata i ratolí són molt més semblants en la seva seqüència que els de rata i cuc. Es poden construir "arbres" dels gens basant-nos en les similituds de les eves seqüències de nucleòtids.

Aquí teniu el de la família FoxP (al qual he arribat per aquest camí: Pubmed gene, homologene, orthology, i treefam, recursos tots ells gratuïts).


En aquest arbre es representen els gens i seqüències susceptibles de ser gens d'aquesta família. Com qualsevol altre arbre genealògic, com més a prop estan dos gens, més emparentats es troben; més temps fa que els seus camins evolutius van divergir del dels seus "besavis". La primera cosa en la que ens hem de fixar és en els grans grups que apareixen (marcats amb colors). En blau veiem els FoxP3, els "cosins llunyans" de la resta (fixeu-vos que la seva línia principal, la del "72", seria filla de la del "53" que queda a l'esquerra i, per tant, tan sols tindira una "germana", la "100" de la que surten tots els altres grup acolorits). Aquests altres grups són FoxP4 en verd, FoxP1 en rosa i el nostre FoxP2 en groc. Fora de la coloració ens trobem amb gens semblants (homòlegs) als FoxP de mosques (DRO) i cucs (CAE i SCH). Però centrem-nos en FoxP2.


Com ja hem esmentat, com més allunyades es trobin dues espècies, més diferències presenten els seus gens homòlegs. En aquest sentit els arbres derivats de la seqüència dels gens es poden utilitzar com a arbres genealògics e les espècies. Aquesta analogia és correcta si s'han acumulat mutacions de manera constant en totes les línies evolutives. Si, com sembla deduir-se de l'article que ha provocat tota aquesta reflexió, existeix alguna línia "privilegiada" que acumuli més "mutacions" que d'altres -justificant-se així la natura "especial" d'aquesta espècie- el gen d'aquesta espècie no es trobarà entre els homòlegs de les espècies més properes evolutivament, sinó que e trobarà "apartada" d'aquestes. Però, oh tragèdia, no és així.

Al zoom podeu apreciar com el gen FoxP2 dels humans es troba ben a prop dels ximpanzés
Pan) i macacos. Aquest "trio" d'homòlegs es troba molt emparentat amb els FoxP2 de la resta de mamífers, ratolins (Mus), rates, braus (Bos), gossos, dofins, i, a certa distància, ornitorrincs. Relacionat amb aquest "pack" trobem el FoxP2 de gall. I a més distància el de la granota Xenopus. Aquest grup dels "vertebrats terrestres" es troba emparentat amb la resta de gens FoxP2 que presenten els peixos (Danio, Tetraodon, Fugu, Gasterosteus, y Oryzias). És evident, per tant que el FoxP2 es troba on ha d'estar per seqüència i que no té res de "més especial" en quant a la seva tirallonga de nucleòtids que la resta d'organismes.

Continuarà...

2 comentaris:

Santi Garcia-Vallve ha dit...

Enlloc d'arbre genealògic, en aquest cas jo li diria arbre filogenètic. Crec que és un terme més adient. Arbre genealògic s'hauria de reservar pels arbres on s'estudia els ascendents o descendents d'un individu o família.

Salva ha dit...

Científicament estic totalment d'acord amb tu, Vallvé... però a vegades per voler apropar l'explicació un ha d'optar per conceptes més propers als possibles lectors, i en aquest cas he preferit parlar d'"arbre genealògic" (com a concepte erroini, però més proper als possibles lectors) que "arbre filogenètic" (correcte, però mens quotidià)... L'opció més idònia hagués estat dedicar-hi un paràgraf sencer a explicar el arbres filogenètics comparant-los amb els genealògics; però cada cop disposo de menys temps...

Això enllaça directament amb el debat de "fins on s'ha de reduir l'exactitud de les explicacions" en divulgació científca. Per mí, fins a 0. Una bona divulgació científica -i això va en contra de la meva pròpia entrada- ha de ser rigorosa al 100%. El problema és que el rigor és inversament proprcional al temps i l'espai dedicat a l'explicació i, molts cops, aquests són factors limitants... Així que el debat està servit:
Més espai i total rigor?
O
Menys rigor i més agilitat?
Depèn del dia m'aixeco més d'una opció que de l'altre. Un debat apassionant.

Gràcies pels teus comentaris, Vallvé!