Mirar a ADSADN Mirar a Google

16/12/08

FoxP2. I. Introducció. El gen... xerraire?

Fa poc més d'un mes, en Quim us va parlar, a la seva entrada El gen dels ulls verds, sobre la condusió que existeix amb la funció dels gens i el que aquests "fan". L'entrada incidia sobre l'error comú de creure que existeix un gen per al color dels ulls, per a l'hemofília o per a tenir unes proporcions hel·lèniques perfectes. Tampoc existeix pas el "gen de la parla", per molt que fa uns anys es comentès en més d'un "noticiari". Aquest gen en qüestió és el FoxP2. És realment el gen de la parla? És l'únic?

Anem a pams. Els gens codifiquen per a proteïnes. Cosa que vol dir que a partir d'ells es construeixen determinades proteïnes. I res més. Com pot el gen FoxP2 ser el gen de la parla?... què fa? ¿una proteina que fa soroll?

Les proteïnes poden tenir diferents funcions. Algunes són estructures sobre les que es sostè i viu la cpel·lula. D'altres són capaces de "fer coses" (els famosos enzims). D'altres són capaces d'unir-se al DNA i controlar l'expressió de diversos gens, és a dir, la seva transcripció... FoxP2 és un d'aquests factors de transcripció (comentats ja a Back to the future, Origen genético y epigenético de la magia, o ¿Quién corrompe a los linfocitos?). O sigui que la seva funció és controlar l'expressió d'altres gens, que al seu torn serveix de planell per a la construcció de noves proteïnes, etc...

Anem a veure què coneixem fins el moment de FoxP2 i veurem a quina conclusió arribem.

2001-2002: El monolit del llenguatge
Comencem pel principi. FoxP2 apareix per primer cop mencionat en un article de l'any 2001 (és un gen "jove"). Va ser identificat al cervell? Cantava? No. L'article de Weigo Shu i col·legues identifica dos nous gens, FoxP1 y FoxP2, a pulmó de ratolí i actuant com a repressors. És a dir, impedint que determinats gens s'expressin. Pulmó? Repressor? Existirà aleshores un "gen del silenci inhibit per FoxP2?

Als següents lliuraments de FoxP2, el gen xerraire, comentarem més articles que s'han anat publicant des del seu descobriment i veurem perquè s'ha guanyat la fama que té.

4 comentaris:

Dodger ha dit...

Osti Salva, ja veig que anem del mateix pal tu i jo XD

Foxp2
http://blogabulafia.blogspot.com/2008/03/de-tant-en-tant-succeeix-que-un.html

Harry potter i genètica
http://blogabulafia.blogspot.com/2008/03/la-magia-no-sadquireix-shereda-llstima.html

M'ha fet gràcia que ens trobem en un munt de temes.

Salut!

Salva ha dit...

Jejeje

Salva ha dit...

Si és que els temes interessants, són temes interessants, ondi!

El tema del FoxP2 va sorgir en una xerrada a la feina en què va sorgir aquest gen en una situació en la que mai hagués dit que acabaríem parlant de gens!

El de la màgia li devem a un col·laborador puntual que ens va fer un article en anglès i la Vero li va traduir... i és que l'article original s'ho val.

Per cert, m'agraden molt els articles que ens recomanes! Espero que el "solapament" sigui per complementar-nos!

Veig que tenim "inquietuds" comuns i que bevem de fonts similars...

Dodger ha dit...

I a mi em mola que tots donem voltes sobre el mateix, enfocant-ho de maneres diferents, si que crec que es complementen i que aquest, per mi, és l'objectiu de la xarxa de blocs catalans de ciència que mica en mica es va muntant.

El Foxp2 va ser el segon post que vaig fer ara ja fa quasi un any, i n'havia sentit a parlar al Carles Lalueza en una xerrada.

Això del Harry Potter em va sortir per casualitat en el Pubmed precisament posant FoxP2 al query.

Salut! I encara no he trobat el tòxic que desacobla la cadena respiratòria. On cony estan els meus apunts de bioquímica!!! XD