Mirar a ADSADN Mirar a Google

20/4/08

Biotolk. Encreuaments. 10 de 10. Nans i Hobbits

Acabem aquesta sèrie tractant a la primera "raça" a despertar: els nans d'Aüle. Crec que serà fàcil. Els nans són una espècie diferent a la resta d'humanoides de Terra Mitja. Sense discussió.

Que jo sàpiga no hi ha cap cas documentat d'encreuament entre humans, elfs o orcs amb nans/nanes, el que dóna una idea de la distància filogenética (la que separa espècies) entre ells. Però, a més, es diu que va ser Aüle el qual els va crear utilitzant un motlle distint del que va utilitzar el déu suprem. O sigui que són tan diferents que la mitología els hi atribueix motlles distints.

Malgrat tot sembla clar que tots comparteixen un ancestre comú, comparteixen massa trets com per no tenir-lo: caminen alçats, tenen el pulgar oponible, els ulls en posició frontal, etc... però per alguna raó, els seus camins van divergir donant lloc a una nova espècie. I aquesta raó pot ser, precisament, el nínxol ecològic i el fervor religiós.

Els nans viuen sota terra i es consideren fills d'un déu diferent del de la resta, així que ni tenen l'oportunitat, ni les ganes, ni el permís diví per a reproduir-se amb els altres éssers. Així que es van recloure, sobretot a les femelles (quelcom en recorda alguna?), i s'autoalimentaren en el seu fanatisme, fins que van arribar a convertir-se en una espècie diferent.

I els hobbits? El propi Tolkien diu que deriven dels humans, i mai s'ha conegut tampoc cap encreuament entre humans i hobbits, així que podem inferir que han traspassat el llindar que separa les espècies o estan en això. Però, per què? Comparteixen nínxol, franja horària, costums, i fins i tot, pipa, com han arribat a crear aquesta barrera infranqueable de l'especiación? Ah, nois. La mida sembla que aquí sí importa.

Acaba avui la primera sèrie divulgativa de Biotolk: Creus. Espero que hàgiu gaudit llegint-la el mateix que jo he gaudit escrivint-la. Ens llegim.

2 comentaris:

Joan ha dit...

N'he gaudit molt. Espero que rebis moltes visites ;-)

Salva ha dit...

Moltes gràcies, Joan. Espero que molt més en gaudiu...