Mirar a ADSADN Mirar a Google

1/6/08

Biotolkien II. Desenvolupament. Els gens Hox



En aquesta nova entrega de Biotolkien ens centrarem en el desenvolupament embrionari i parlarem de dracs, hòbbits, huargos, mûmakils, i d’en Gol•lum. Veurem com poden haver sorgit les ales dels dracs, com l’anell pot haver influït en la forma tan estranya d’en Sméagol i com alterant els ritmes de desenvolupament es poden aconseguir individus i espècies diferents de les seves espècies ancestrals.

Si em permeteu començarem pels dracs i les seves ales.

De dracs en el món d’en Tolkien n’hi ha de molts tipus: en forma de cuc, amb braços i cames, de gel, de foc, de vent. Que volen, que no... però el propi Tolkien ens deixa ben clar que els més perillosos són els dracs alats de foc. No entraré en el mecanisme biològic que pot conduir a treure foc pels queixals (o al menys no en aquesta entrega de Biotolkien), però sí en el mecanisme pel qual poden haver sorgit les ales d’aquests animals. I la solució l’hem de buscar en les mosques.

Com molts de vosaltres sabeu la mosca del vinagre és un organisme model que s’utilitza en genètica des de fa molts i molts anys. Aquestes mosques es reprodueixen amb relativa rapidesa produint gran quantitat de descendents, el que la fa ideal per veure com es transmeten els caràcters durant diferents generacions. A més, és un organisme en què, de manera natural, o induïts, trobem una quantitat impressionant de mutacions diferents. Una d’aquestes mutacions és la bithorax. Les mosques normals tenen un parell d’ales grans i un parell d’ales més petites en el següent segment del cos que s’anomenen halteris. Les bithorax tenen quate parells d’ales. Dos al segment que els hi pertoca i dos enlloc dels halteris. Aquest canvi tan radical és degut a que durant el desenvolupament embrionari de la mosca es van definint els diferents segments que formaran el seu cos. Així va quedant clar on hi haurà els ulls, on la boca, les potes, les ales, els halteris, etc. Si en algun moment hi ha un error poden sortir coses on no tocarien. Per exemple, les mosques antennapedia tenen potes en comptes d’antenes per una mutació en un gen de la familia Hox. Aquesta familia de gens controla la segmentació dels cossos en els animals.

I quan dic animals també incloc els vertebrats. Els gens de la familia Hox dels vertebrats (molt semblants als de mosques) són els que determinen la longitud del coll de cada espècie animal (controlant quants segments “cervicals” tindran), on van els braços, les cames, i moltes altres coses. I aquí arribem als dracs. Però ho haurem de deixar per al proper lliurament.

Cap comentari: