Mirar a ADSADN Mirar a Google

18/12/08

FoxP2. II. 2001 Odisea al lexinoma

A l'entrada anterior... Previously on FoxP2...


2001-2002: El monolit del llenguatge (Reprise)
Comencem pel principi. FoxP2 apareix per primer cop mencionat en un article de l'any 2001 (és un gen "jove"). Va ser identificat al cervell? Cantava? No. L'article de Weigo Shu i col·legues identifica dos nous gens, FoxP1 y FoxP2, a pulmó de ratolí i actuant com a repressors. És a dir, impedint que determinats gens s'expressin. Pulmó? Repressor? Existirà aleshores un "gen del silenci inhibit per FoxP2?

L'article anterior va aparèixer el juliol de 2001. A l'octubre es publica la primera relació entre aquest gen i la parla. L'equip d'Oxford d'Anthony (recordeu que el cap sempre signa el darrer) portava temps estudiant persones amb dèficit a la parla i havia trobat una família (família KE) en la que aquest defecte s'heretava com si es tractès d'una malaltia genètica "mendeliana" (les que depenen tan sols d'un gen concret). Havien aconseguit identificar, fins i tot, a quina regió del cromosoma 7 humà es trobava el problema. I allà es trobava el FoxP2. Els individus que tenien afectada la regió del cromosoma 7 on es troba FoxP2 presenten dificultads en la parla. Bingo! Si no tens el gen i tens dificultats per parlar, significa que el gen és necessari per a aquesta funció. Llestos. Tan important descubriment va merèixer comentaris tant en el propi Nature, com en el seu "rival" Science, en el que, per cert, aclamen al nostre protagonista com el "primer" gen de la parla.

Diferents articles apareguts posteriorment van buscar aquest gen en d'altres pacients amb dèficits en la parla i no van trobar-hi relació amb FoxP2. Dit d'una altra manera, tot i tenir un FoxP2 inmaculat, aquests pacients presentaven carències a nivell de llenguatge (com en el cas dels 270 nens de 4 anys analitzats en aquest article). Queda clar, doncs, que FoxP2 no és l'únic gen de la parla, perquè hi ah gent amb problemes, fins i tot tenint un FoxP2 tan "bo" com el de qualsevol altre.

Aquests resultats no van impedir que es desfermés l'alegria i que fins i tot Science s'atrevís a anomenar-lo ja el "gen de la parla" en aquest review del 2002 (els review són articles en els que s'intenta posar tot el que es coneix sobre un tema en concret; contè moltes referències i normalment cap experiment). Filant encara més prim, altres reviews ja l'incloien entre "els gens que ens fan humans".

Per altra banda hi havia altres publicacions que volien portar cordura a aquest debat. És el cas de l'article de Diane Newbury i el propi Anthony Monaco amb el que pretenien analitzar l'impacte, un any després, del descobriment de la seva relació amb la parla sent que aquesta relació tan sols s'havia demostrat en una sola família.

A la propera entrada canviarem per fin d'any (2002) i veurem com FoxP2 es converteix en una nova diana evolutiva i neurobiològica.