La paraula desert acostuma a provocar en el nostre cervell una imatge típica: una vasta superfície de sorra amb gairebé cap vegetació, una calor insuportable i (en els casos més imaginatius, la caravana de beduins i l'oasi al fons).
Per contra, associem els mars amb àrees que bullen amb les més variades formes de vida, una mena de Finding Nemo de milions de kilómetres quadrats... Però vet aquí que existeixen deserts d'aigua, regions dels oceans amb una pobresa de nutrients que determina la pràctica absència de vida al seu interior. La mala notícia és, a més, que dins de l'actual panorama d'escalfament global, aquestes àrees estan creixent...
Sí, fills meus, "We were few and the grandmother had a baby" que dirien els escriptors de "Speaking in Silver": Si no en teniem prou amb l'avenç de la desertització als continents, ara hem d'afegir les dades que apunten a una expansió d'aquests "deserts biològics dels oceans", tal i com recull Richard A. Kerr en el seu article a ScienceNow.
A tots els governs del món... em temo que "FRACASSAREU" De Flickr
El pitjor de la qüestió (sí, a sobre...) és que, com ens està passant amb tots els fenòmens relacionats amb les marranades que li estem fent al planeta "el creixement d'aquestes zones s'està produint més ràpid del que els nostres models havien predit". O sigui, encertem el què, però el quan és encara més a prop (perquè després vingui algú a dir que "su amigo le ha dicho que el cambio climático es un cuento"...).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada