Gènesi és la tercera sèrie divulgativa d'Així de Simple-Així de Natural. Aquesta nova sèrie va néixer fa uns mesos, quan era a Copenhaguen, i finalment crec que ha arribat el moment de presentar-la.
El Gènesi, el primer llibre de l’Antic Testament cristià però també de la Torà jueva, es divideix en sis parts. En aquesta sèrie ens centrarem en la primera: La Creació.
1 En el principi, Déu va crear el cel i la terra.
2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües.
3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.
4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.
5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.
6 Déu digué: “Que hi hagi un firmament entre les aigües que mantingui separades les unes de les altres.” I fou així.
7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;
8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.
9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i aparegui la massa sòlida.” I fou així.
10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.
11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.
12 La terra va produir la vegetació: herbes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.
13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.
14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,
15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.
16 Déu va fer, doncs, els dos grans llumeners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.
17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,
18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.
19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.
20 Déu digué: “Que les aigües produeixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.
21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, segons cada espècie. I Déu veié que això era bo.
22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”
23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.
24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals salvatges, segons cada espècies.” I fou així.
25 Déu, doncs, va fer els animals feréstecs, segons cada espècie, i els domèstics, segons la seva mena, i tots els animals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.
26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra.”
27 I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sotmeteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.
30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.
31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.
2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües.
3 I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum.
4 Déu veié que la llum era bona, i va separar la llum de les tenebres.
5 A la llum, Déu la va anomenar “dia”, i a les tenebres, les anomenà “nit”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el primer dia.
6 Déu digué: “Que hi hagi un firmament entre les aigües que mantingui separades les unes de les altres.” I fou així.
7 I Déu va fer aquest firmament que separa les aigües que hi ha sota el firmament de les aigües que hi ha al damunt;
8 i, a aquest firmament, Déu l’anomenà “cel”. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el segon dia.
9 Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’acumulin en un mateix lloc i aparegui la massa sòlida.” I fou així.
10 I Déu, a la massa sòlida, l’anomenà “terra”; i al cúmul de les aigües, “mar”. I Déu veié que això era bo.
11 Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herbei que doni llavors a la terra i arbres fruiters que portin fruits segons la seva espècie.” I fou així.
12 La terra va produir la vegetació: herbes que granen, segons la seva espècie, i arbres que donen fruits amb la seva llavor, segons la seva espècie. I Déu veié que això era bo.
13 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el tercer dia.
14 Déu digué: “Que hi hagi lluminàries en l’espai del cel que separin el dia de la nit i que serveixin per a indicar les festivitats, els dies i els anys,
15 i des del cel facin de llumeners per a fer claror damunt la terra.” I fou així.
16 Déu va fer, doncs, els dos grans llumeners: el més gran perquè regís el dia i el més petit perquè regís la nit, i les estrelles.
17 Déu els va situar a l’espai celeste perquè fessin llum sobre la terra,
18 perquè dominessin en el dia i en la nit i separessin la llum i la foscor. I Déu veié que això era bo.
19 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el quart dia.
20 Déu digué: “Que les aigües produeixin éssers vivents i hi hagi aus que volin per damunt la terra, en l’espai obert del cel.” I fou així.
21 I Déu va crear els grans monstres marins, i tots els animals que es mouen, que les aigües van produir segons cada espècie, i tots els animals voladors, segons cada espècie. I Déu veié que això era bo.
22 Déu els beneí dient-los: “Creixeu i reproduïu-vos i ompliu les aigües dels mars; i que els animals que volen es multipliquin sobre la terra.”
23 Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el cinquè dia.
24 Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals salvatges, segons cada espècies.” I fou així.
25 Déu, doncs, va fer els animals feréstecs, segons cada espècie, i els domèstics, segons la seva mena, i tots els animals que s’arrosseguen sobre la terra. I Déu veié que això era bo.
26 Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra.”
27 I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
28 I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sotmeteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
29 Déu digué: “Mireu, us he donat totes les herbes que granen, existents a la terra, i tota mena d'arbres fruiters que duen la seva llavor, perquè us serveixin d’aliment.
30 I a tots els animals terrestres, i a totes les aus del cel i a tots els animals que s’arrosseguen damunt la terra, els dono tota mena d’herba verda perquè els serveixi d’aliment.” I fou així.
31 I Déu veié que tot el que havia fet era bo. Hi hagué un vespre i vingué un matí, i es complí el sisè dia.
Extret de l'IBEC.
Al llarg dels capítols d'aquesta sèrie divulgativa pretenc explicar l'origen de l'univers, del nostre planeta i de la vida que l'habita tal com ens ho descriu la ciència en contraposició a la visió bíblica dels mateixos fets.
Com que sóc més anàrquica que els meus companys i com que a més cada capítol m'ha quedat massa llarg per fer-ne una sola entrada digerible, hi ha dues diferències amb les sèries que s'han presentat fins ara: els capítols no duraran un sol post, sinó que es continuaran en diferents entregues, i no els aniré posant a la barra lateral com han fet ells sinó que aniran apareixent a mesura que es desenvolupin.
I dit això, espero que us ho passeu tan bé llegint aquesta sèrie com jo escrivint-la!
(la imatge que il·lustra el post prové de la Vikipèdia)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada