Mirar a ADSADN Mirar a Google

8/10/08

La ciència als medis: El 64% de la gent no entén les etiquetes

Aquesta setmana hem llegit aquesta esperable notícia d'El País.

A mi, personalment no m'ha sorprés la dada, coneixent la tradició "científica" d'aquest pais en el que és possible no estudiar res de ciències en l'educació secundària obligatòria des de 3r d'ESO (a 4t biologia-geologia i física-química són optatives). Fins i tot si al final acaba obtenint un doctorat.

Estic totalment d'acord en que llengua i història siguin matèries obligatòries fins o tan sols 3r d'ESO sinó tabé en tot el batxillerat. El llenguatge és necessari per comunicar-se i poder estar informats i culturitzats. Però estem en una societat eminentment científica i tècnica. Tot el que fem, veiem, consumim, menjem; tots els medis de transport, de comunicació; tots els comentaris dels metges, les receptes, el medicaments tenen una base científica. La cultura científica que també existeix. Per què hem de renunciar a que tots els estudiants tinguin un mínim d'aquesta cultura? Per què es dóna la possibilitat a un alumne d'Ensenyament Secundari Obligatori (el mínim comú denominador de la cultura d'aquest pais) de convertir-se en un analfabet en ciències? Us podeu imaginar que es donés la possibilitat de no fer llengües o història als alumnes? Tothom es queixaria. Però si no saben de ciències, què més dóna?

L'analfabetisme en lletres provoca que qualsevol et pugui enganyar. Pots signar papers sense saber què signes, pots creure't el que t'explica algú amb més "palique" sense tenir la possibilitat de consultar per tu mateix les fonts... L'analfabetisme de ciències és exactament igual. Qualsevol et pot enganyar amb questions no-científiques: falses creences, exageracions, fenòmens paranormals, dietes "miraculoses", etc... algunes de les quals poden posar en perill la teva pròpia salut. El mateix article d'El País ho adverteix: "Curiosamente los más jóvenes, supuestamente la población más formada, es la más propensa a creer en muchas de estas falsas promesas saludables". Més formada, suposadament, en lletres, perquè en ciències està clar que no ho estan.

No vull deixar l'oportunitat de recomenar el llibre Els secrets de les etiquetes de Claudi Mans.


Nota: El dia 9 d'octubre, via Menéame, he llegit aquesta gran entrada, a bottup, sobre l'estat de l'educació. No té desperdici.

3 comentaris:

Quim ADSADN ha dit...

Encara pitjor: fins i tot quan volen ensenyar ciències, les "lletritzen": quants de nosaltres no hem assistit a les nostres classes de ciències a les històries d'altres inventors antics? No dic que estigui malament, però potser, vistes les poques hores lectives de ciències, la "història de la ciència" s'hauria de fer a història, perquè el pensament científic d'una època ajuda també a entendre-la.
El que hauria de fer-se a una assignatura de ciències (especialment a l'ensenyament obligatori) és que tot individu sàpiga enfrontar-se a les informacions que rep utilitzant la lògica i la metodologia que inspiren el mètode científic (que no és cap secta ni es basa en cap dogma, sino l'eina que ha permés tots els avenços reproduïbles de la humanitat fins a dia d'avui, que no és moco de pavo, vamos)

Anna ha dit...

sí, el que comentes és un tema molt greu. Està mal vist que no se sàpiga qui va és un escriptor o fins i tot un personatge de la tele, i en canvi no saber res de ciència no et fa un inclut. Només cal veure els concursos de televisió: hi ha categories d'història, literatura, art, filosofia... i ciència! apa, tot junt al mateix sac, que al capdavall les mates i la biologia són el mateix.

i gràcies per la referència!

Vallve ha dit...

Ajudaria si la gent lleguis el llibre que recomanes, està bé. Com molt esmentes, algunes etiquetes semblen fetes per a no ser enteses.