L'evolució no és una teoria, és un fet demostrable i demostrat. El nom de "Teoria de l'Evolució" és un escull en l'acceptació d'aquest fet. Durant aquests darrers 150 anys d'han acumulat milers d'evidències al seu favor, moltes de les quals són obviades, olvidades o ignorades pels qui veuen en l'Evolució una amenaça per a... què? per a qui? Si hi ha un ésser totpoderós que ha creat tot el que veiem, no resulta més recomfortant pensar que ha creat una "llei" que permet l'adaptació i evolució de la seva creació, que pensar que ho va fer tot tal i com és ara, de cop, deixant-nos falses evidències? En el món dels videojocs s'aprecia més al programador que dissenya un joc adaptable, mal·leable, canviant... que no al programador que genera un videojoc totalment tancat i previsible. Per què? Perquè se sap que és molt més complexa la primera opció... I un ser omniscient, omnipresent i omnipotent, sembla molt i molt complex. Omnicomplex, de fet. Ups. M'estic posant de peus a la galleda... deixeu-me'n sortir de puntetes i un xic xop.
Redrecem el discurs. En el darrer número de Nature, els editors recomanen una plana web on han recopilat les 15 "joies evolutives", per a tots aquells que vulguin contribuir a "difondre la paraula" (literalmente: scientists and their institutions to ‘spread the word’ and highlight reasons) de l'Evolució. Tot i que pugui fer gràcia escollir aquesta frase, i atacant directament el meu primer paràgraf, l'ús de la "narrativa religiosa" en aquests temes científics, crec que li treu credibilitat al plantejament. Però no seré jo qui critiqui aquesta gran iniciativa, que espero que arribi al màxim nombre de persones, inscrita en l'especial que aquesta revista dedica a l'any Darwin.
Vist també a Wired, via Menéame.
Bon any nou!
1/1/09
Any Darwin: 15 joies evolutives (Nature)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Sóc dels que pensa que paga la pena fer servir el seu mateix llenguatge, i si es pot els seus mateixos textos.
Un passatge de la Bíblia prou interessant a l'efecte, de fet m'ho va explicar un cristià no creacionista, és el Gènesi.
En ell es parla de l'arbre de la ciència del bé i del mal, no pas de l'arbre del sexe com ens han venut.
Si prenem la paraula ciència com a sinònim de conjunt de lleis, la ciència del bé i del mal no pot ser altra cosa que la moral i el fet de menjar la seva fruita és la metàfora del pas d'animal "irracional" a "racional".
Interessant el poder dir-li als creacionistes que la Bíblia dona suport a l'evolucionisme, no?
Per cert, quan podrem deixar de parlar de teoria per parlar de llei o lleis, com passa amb la llei de la gravetat?
El problema d'aquesta interpretació de l'arbre de la ciència i l'evolució és que, com tot el que es pot derivar d'un llibre, és això, una interpretació. I ja se sap que les grans religions són estructures jerarquitzades en les que la norma dictada pel cap és l'única veritable (la famosa infalibilitat del papa). I no crec que cap papa adopti aquesta interpretació pro-evolucionista i la converteixi en norma.
L'altra problema que hi veig és que els creacionistes solen prendre's al peu de la lletra la Bíblia (són fins i tot incapaços d'interpretar-la), així que si diu: "El Senyor-Déu va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edèn perquè el conreés i el guardés. I li va donar aquest manament:
--Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs" (Gn 2,15-17.) es creuen que realment li ho va dir i que realment moriria. Ai!
En quan a parlar de teoria o llei he consultat el diccionari, perquè crec que aquest assumpte s'hauria de reduir a un concepte semàntic. I això és el que he trobat:
Llei: (3) Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.
Teoria: (1) Construcció intel·lectual elaborada amb independència de tota aplicació pràctica (2) Suposició especulativa conforme a la qual hom es comporta pràcticament, sense pretendre, però, excloure altres alternatives (2 esp) Hipòtesi, idea general, etc., establertes per tal d'explicar un determinat conjunt de fets.
Amb aquestes definicions davant, jo em mullo i dic que ja podem fer servir (desde fa anys) "Llei de l'Evolució" ja que tota la vida que coneixem està subjecte a aquesta llei... la qual, segons el llibre "La rebelión de las formas" d'en Wagensberg estaria inscrita dins un conjunt més ampli de "lleis" que no només regirien els éssers vius.
És cert que, en el cas dels catòlics i dels ortodoxes hi tenen un cap visible que dona caràcter de llei en aquestes interpretacions, tot i que no sóc catòlic tinc amics que ho són i és bastant possible que amb l'arribada d'un Papa "progre" (sí, ja sé què és un oxímoron) podria arribar a establir-ho.
El problema real està en la branca "protestant" on tenen un munt de Papes de poc calat, tanmateix capaços de posar-se d'acord en temes puntuals (enemics comuns).
Respecta a la dicotomia llei/teoria n'estic totalment d'acord amb tu.
Publica un comentari a l'entrada