Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/1/09

FoxP2. X. La via molecular

La via molecular
Tot i que FoxP2 es va descobrir a pulmó (sembla que faci segles, però va ser el 2001), la seva ràpida implicació en el llenguatge va copar tots els estudis relacionats amb ell. O gairebé tots. Una petita vil·la de Pennsylvania es resistia al corrent general i van publicar aquest article en el que es demostra el paper de FoxP2 en el desenvolupament de pulmó i esòfag... sembla, doncs, que FoxP2 no és exclusiu de cervell, dada que acostuma a obviar-se en tots els articles de "ciència" dels mitjans que parlen d'ell.

Segurament degut a la implicació de la proteïna FoxP2 en múltiples processos, els ratolins que no presenten cap còpia d'aquest gen (no per part de la mare, ni del pare) no arriben a nàixer. Què podem fer per estudiar la manca d'aquest gen? Una possibilitat és la desenvolupada en aquest article en el que es generen ratolins mutants condicionals per a la manca de FoxP2. En aquests ratolins el gen per a la FoxP2 està flanquejat per seqüències Lox. Aqeustes seqüències són reconegudes per una enzima anomenada recombinasa Cre; la Cre, a través de les Lox, elimina el gen FoxP2 (si voleu saber una mica més com funciona aquest mecanisme, us recomano aquesta antiga entrada). Com que som capaços de controlar al laboratori com i on s'expressa aquesta recombinasa Cre, podem generar ratolins normals en els que en algun lloc i moment concret deixi d'haver-hi FoxP2. Si us hi fixeu, es semblant al cas dels ocells interferits del que parlàvem feia un parell d'entrades.

Una altra ruta investigadora que està florint és el de les diferents formes de FoxP2. Com hem comentat fa unes entrades (a "La perspectiva humana"), la combinació dels diferents exons del gen (les parts que es llegeixen) genera diferents proteïnes FoxP2. Però, com comença a ser habitual per a un gran nombre de gens, a aquesta variabilitat combinatòria dels exons (per splicing alternatiu) s'hi ha d'afegir una font nova de "diversitat" proteica: els diferents llocs on es comença a transcriure el gen. És com si Una frase tingués Diferents majúscules assenualant l'Inicid de la lectura. Podries començar a llegir des de qualsevol d'aquestes majúscules, però aleshores variaria el significat de la frase.

Des de l'inici del seu descobriment se sap que FoxP2 és un factor de transcripció. Els factors de transcripció s'uneixen al DNA de les seqüències reguladores d'altres gens i determinen quan, com, on i en quina quantitat s'expressaran. Si FoxP2 és un d'aquests factors, quins gens controla? Diferents articles han intentat respondre aquesta quasi inabastable qüestió (per exemple, aquest o aquest). Amb les dades d'aquests i altres articles s'han començat a descriure els gens que podrien estar implicats en el llenguatge (penseu-ho així, si FoxP2 té alguna cosa a dir en el llenguatge i la seva funció és controlar l'expressió d'aquests "nous" gens, alguns d'ells tindran alguna cosa a veure al respecte de la parla, no creu?). Aquesta creixent xarxa de gens putatius de la parla comencen a confromar el que s'ha anomenat el lexinoma. La sola existència del lexinoma ja contradiu plenament la idea de que FoxP2 és el gen de la parla... però en masses ocasions se l'acostuma a denominar així.

I acabem ja. No us vull donar més la tabarra amb el FoxP2. El que va començar sent una entrada curta se m'ha convertit en una Sèria Divulgativa de ple dret... espero no haver-vos aburrit gaire. La fi darrera de tota aquesta parrafada inacabable era intentar deixar clar que la identificació del gen FoxP2 com "el gen de la parla" és una tonteria amplificada pels mitjans de comunicació. La parla i el llenguatge són característiques i habilitats extremadament complexes que no poden circumscriure' a l'acció d'una sola proteina. A més a més, aquesta proteina (com quasi totes) també es troba, amb variacions, a la resta de vertebrats. I, per si manquessin evidències, no és única i exclusiva del cervell, també s'expressa a pulmons i esòfag (entre d'altres), controlant el seu desenvolupament. En fi, com molt bé va explicar el Quim a El gen dels ulls verds, no hi ha un gen per a cadascuna de les nostres característiques. Per molt que vengui titulars, o aconsegueixi publicacions i finançament, afirmar-ho.

Abans de tancar la paradeta, recomenar-vos aquesta recopilació feta per un expert en la matèria, A. Benítez-Burraco, publicada en castellà a La Revista de Neurología (en dues partes: [1] i [2].

Parlem...jejeje, no he pogut evitar-ho. Tindré el FoxP2 massa activat. O inactivat. Què haig de saber!