Segons un estudi realitzat al Estats Units el 24% dels homes i el 32% de les dones estan intentant perdre pes. Reduïr el nombre de calories, menjar menys greixos i carbohidrats, fer més ejercici, saltar-se alguns àpats, seguir programes d’aprimament, prendre pastilles per aprimar o diurètiques… La gent ho intenta tot per perdre pes però, tot i així, els números diuen que la incidència d’obesistat a la nostre societat segueix augmentant. I si resulta que ho estem fent malament?
De manera molt general podem dir que les dones són més constants que els homes a l’hora de seguir un programa d’aprimament però, paradoxicament, els hi costa bastant més que a ells perdre pes, el que les porta a abandonar. Preocupats per aquesta evidència, un grup de nutricionistes danesos ha realitzat un estudi en aquesta direcció.
Aquestes diferències entre homes i dones són degudes, en part, a diferències en el metabolisme energètic i en el control de la gana existent entre gèneres i controlades per les hormones sexuals, les mateixes que, a les dones, controlen el cicle menstrual i coordinen els canvis en la captació, despesa i emmagatzament d’energia durant la preparació mensual per l’embaraç. Si dividim el cicle menstrual en cuatre fases: menstruació (dies 1-4), fase folicular (dies 5-11), ovulació (dies 12-15) i fase lútia (dies 16-28), veiem que existeix una alternança en la producció d’hormones sexuals durant les diferents fases del cicle i que cadascuna d’elles exerceix un efecte diferent.
De Wikipedia.
El pic d’estrògens durant la fase folicular altera els nivells de pèptids relacionats amb la gana, reduïnt la ingesta calòrica, que aumenta amb la pujada de progesterona durant la fase lútia. La progesterona també promou l’emmagatzematge de greixos al teixit adipós, el que porta a una disminució als nivells plasmàtics de triglicèrids i a un possible augment del desig de menjar aliments rics en greixos.
En base a aquestes dades, els doctors Davidsen, Vistisen i Astrup, autors d’autors de l’estudi que avui analitzem, suggereixen considerar les diferents fases del cicle menstrual com un element a tenir en compte en les estratègies per optimitzar la pèrdua de pes. Com a exemple un botó: com durant els dies previs a la menstruació les nostres demandes energètiques són majors, augmentant la gana i la ingesta energètica, els autors ens suggereixen que hauríem de començar les dietes coincidint amb el primer dia del nostre cicle, quan tenim menys gana. Això ens farà més fàcil adaptar-nos a la dieta. I en aquests dies abans de la menstruació, sobretot en dones amb una marcada Síndrome Pre-Menstrual, podem augmentar lleugerament els carbohidrats i els greixos, per facilitar-nos el tràngol i evitar l’abandonament.
En fi, que aquest estudi corrobora el que nosaltres ja intuïem: el fet que cap de les dietes que hem seguit ens hagi funcionat no és culpa nostre sino, com sempre, de les nostres hormones.
De manera molt general podem dir que les dones són més constants que els homes a l’hora de seguir un programa d’aprimament però, paradoxicament, els hi costa bastant més que a ells perdre pes, el que les porta a abandonar. Preocupats per aquesta evidència, un grup de nutricionistes danesos ha realitzat un estudi en aquesta direcció.
Aquestes diferències entre homes i dones són degudes, en part, a diferències en el metabolisme energètic i en el control de la gana existent entre gèneres i controlades per les hormones sexuals, les mateixes que, a les dones, controlen el cicle menstrual i coordinen els canvis en la captació, despesa i emmagatzament d’energia durant la preparació mensual per l’embaraç. Si dividim el cicle menstrual en cuatre fases: menstruació (dies 1-4), fase folicular (dies 5-11), ovulació (dies 12-15) i fase lútia (dies 16-28), veiem que existeix una alternança en la producció d’hormones sexuals durant les diferents fases del cicle i que cadascuna d’elles exerceix un efecte diferent.
De Wikipedia.El pic d’estrògens durant la fase folicular altera els nivells de pèptids relacionats amb la gana, reduïnt la ingesta calòrica, que aumenta amb la pujada de progesterona durant la fase lútia. La progesterona també promou l’emmagatzematge de greixos al teixit adipós, el que porta a una disminució als nivells plasmàtics de triglicèrids i a un possible augment del desig de menjar aliments rics en greixos.
En base a aquestes dades, els doctors Davidsen, Vistisen i Astrup, autors d’autors de l’estudi que avui analitzem, suggereixen considerar les diferents fases del cicle menstrual com un element a tenir en compte en les estratègies per optimitzar la pèrdua de pes. Com a exemple un botó: com durant els dies previs a la menstruació les nostres demandes energètiques són majors, augmentant la gana i la ingesta energètica, els autors ens suggereixen que hauríem de començar les dietes coincidint amb el primer dia del nostre cicle, quan tenim menys gana. Això ens farà més fàcil adaptar-nos a la dieta. I en aquests dies abans de la menstruació, sobretot en dones amb una marcada Síndrome Pre-Menstrual, podem augmentar lleugerament els carbohidrats i els greixos, per facilitar-nos el tràngol i evitar l’abandonament.
En fi, que aquest estudi corrobora el que nosaltres ja intuïem: el fet que cap de les dietes que hem seguit ens hagi funcionat no és culpa nostre sino, com sempre, de les nostres hormones.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada