El glutamat és un dels aminoàcids més reconeguts, encara que només sigui en la seva faceta de potenciador del gust associat a diverses llegendes urbanes sobre l'obesitat o menjar en restaurants xinesos.
El glutamat és un neurotransmissor excitador, i s'ha proposat que quan el seu metabolisme està alterat i s'acumula un excés de glutamat a l'exterior de les neurones pot produir-se degeneració. És un dels mecanismes proposats de dany neurològic en l'esclerosi múltiple, malaltia que es caracteritza perquè la vaina de mielina que envolta els axons de les neurones està danyada. Les cèl·lules del sistema immune ataquen aquesta mielina per causes desconegudes.
S'estan investigant diferents estratègies terapèutiques per protegir les neurones i retardar aquesta desmielinització dels axons. Com l'estrès oxidatiu i els problemes amb el metabolisme del glutamat també estan associats amb la degeneració axonal, s'està investigant l'ús d'antioxidants i antagonistes del receptor del glutamat com a agents neuroprotectors aplicables a diverses malalties neurodegeneratives, entre elles l'esclerosi múltiple.
Cal anar amb compte perquè bloquejar la transmissió glutamaèrgica pot portar efectes indesitjables com psicosis i al·lucinacions.
Però un nombrós grup d'investigadors ha estudiat el paper terapèutic d'una curiosa mol·lècula que actua tant d'antioxidant com d'antagonista del receptor del glutamat de forma segura, i que es proposa com a potencial neuroprotector que retardaria la progressió de l'esclerosi múltiple: l'ABS-75, un derivat dels ful·lerens.
Els ful·lerens són belles molècules emparentades amb el diamant i el grafit. El més conegut és el compost per 60 àtoms de carboni. A aquesta mol·leculeta li agraden més els radicals lliures que a un ximple un llapis.
L'ABS-75 és una molècula dissenyada químicament per reunir les propietats antioxidants del ful·lerè amb les propietats anti-tòxiques dels antagonistes del receptor del glutamat. Provada en ratolins models per a una malaltia neurolòica equivalent a l'esclerosi múltiple humana, va demostrar que confereix neuroprotecció, disminueix la pèrdua axonal i redueix la toxicitat deguda a l'excitació per glutamat. Prevé els desequilibris en el metabolisme del glutamat i bloqueja els danys depenents del glutamat. Una altra fantàstica molècula que hem d'agrair al carboni.
La setmana que ve comentarem una altra estratègia terapèutica aplicable a l'esclerosi múltiple.
27/3/08
Un ful·lerè és per sempre
Publicat per Elena Garrido a les 20:25
Etiquetes: Actualitat, Neurofisiologia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada