El 1912, sir Arthur Conan Doyle va publicar la seva novel·la "El món perdut". El 1925 va aparèixer la famosa película basada en la novel·la (disponible en set parts a youtube: 1, 2, 3, 4, 5, 6, y 7). En elles un grup d'expedicionaris explora un desconegut racó de món on hi conviuen éssers humans, mamífers extingits... i dinosaures (d'aquí el nom de la novel·la de Michael Crichton, Jurassic Park, The Lost World). Durant dècades aquesta película va contribuir a crear el mite de que els dinosaures i els humans havien conviscut, tot i que els separen 65 milions d'anys (si, si, 65.000.000 d'anys, una barbaritat).
Aquí podeu apreciar la cinquena part, amb unes boniques escenes de dinosaures artesanals.
Es van trigar dècades en esclarir els fets... i mai del tot. Sempre ha quedat un percentatge de la gent qe no ha tingut molt clar que els dinosaures es van extingir moooolt abans que els humans. Molt abans que alguns dels més coneguts mamífers extingits, com els mamuts o els tigres dents de sabre... Per a molts de vosaltres tot això és poc més que una obvietat, però per a molts dels que van veure la película el 1925 i els anys posteriors, els hi va semblar perfectament plausible i real...
Avui he vist el tràiler del tercer lliurament d'Ice Age, que porta com a subtítol: "L'origen dels dinosaures". Mamuts i dents de sabre amb dinosaures? Com a error històric no està gens malament (un nombre de 8 xifres hauria d'impressionar a tothom). Però, per què ens hem de preocupar? Si tan sols és una película per a nens... I l'evolució s'explica en una assignatura optativa de 4t de l'ESO que no tothom cursarà.
3/1/09
El món... perdut?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Penso que l'error no està en la pel·lícula, m'explico, jo puc inventar-me una història on hi hagin éssers inexistents, extingits o fins i tot dir "bestieses" com que la terra era plana (L.O.T.R.) sempre i quan quedi clar que parlo de fantasia, no pas d'una realitat.
El problema, així, no és la pel·licula, el problema és que l'assignatura no és obligatòria.
El tema de la no obligatorietat de l'Evolució o la teoria de plaques està fora de tota discusió... i el de les pel·lícules i novel·les "fantàstiques" també (Tolkien deixa ben clar que no és el nostre món).
El problema el trobem quan fem una pel·lícula basada en el nostre planeta amb un cert "assessorament" científic que li aporta una aura de veracitat i que acaba sent esquitxat per taques d'errors científics escandalosos. Als nens (i no tant nens) els hi quedarà clar (espero) que els mamuts i els dents de sabre no podien tenir converses... o que sí que hi van haver-hi glaciacions que van "afectar" a aquests animals... o que sí van conviure en algun lloc (Amèrica, casualment)... o que no van coexistir amb humans... etc... Com pots veure discernir què és veritat del que no ho és pot no resultar tant evident, encara que quedi clar (espero) que no és una pel·lícula per aprendre. A mi el que em preocupa és que si es cometessin els mateixos errors (de la mateixa magnitud) en una pel·lícula històrica que afectés a alguna de les comunitats poderosas del món (digue'ls-hi catòlics, islamistes, israelians o com vulguis), la pel·lícula estaria envoltada de protestes allà on hi anès... però com que, només, es tracta d'un error científic que, a més, afegeix més confusió al fet "creacionista" de l'edat de la Terra (si només té 6.000 anys, dinosaure i mamuts han d'haver conviscut), sembla que no té més importància que una enrabiada d'uns quants fonamentalistes com un servidor.
Si no fos un fet tant atacat i matxacat com ho està sent darrerament (recordem les declaracions de la dona grega a la que li paguem els luxes) no seria tant preocupant... però és que la situació és més preocupant del que podem arribar a pensar. El fet que Nature tregui un especial al respecte és bastant significatiu... no creus?
Bufff! Vaja parrafada! Es nota que avui és festiu! Merci pels teus comentaris, Skorbuto, sempre alegra establir converses com aquestes!
Publica un comentari a l'entrada