L'esquizofrènia és un conjunt de malalties mal compreses per la població general, i està envoltada de pors i falsos mites. Per exemple, persisteix la creença que els esquizofrènics són violents i perillosos, que no poden treballar ni dur una vida productiva. Fa poc va sortir un "expert" en televisió (parlant d'un cas d'assassinat per part d'un esquizofrènic) aconsellant l'internament de per vida d'aquest tipus de malalts en centres especialitzats (els desapareguts psiquiàtrics). Els esquizofrènics que ho veiessin devien prendre-s'ho molt malament.
En realitat els esquizofrènics pateixen més violència que no pas creen i, mantenint una medicació adequada sota vigilància mèdica, poden fer vida gairebé normal. També és cert que pateixen cert deteriorament cognitiu en quant a atenció, memòria, fluència verbal etc, que depèn de la gravetat de la malaltia, i que també s'intenta millorar amb la medicació.
Una dada que poca gent sap és que la gravetat i progressió de l'esquizofrènia depèn del sexe del pacient. Les dones, en general, comencen a manifestar símptomes més tard, la sintomatologia és més lleu, pateixen menys i més curts episodis psicòtics i responen millor a la medicació que els homes. Per què?
Els estrògens deuen estar darrere d'això, i també de les conegudes diferències quant a aptituds neurocognitives entre sexes. Els homes solen destacar en proves que valoren la visió espaial. Les dones són excel·lents en proves d'atenció, memòria verbal i precisió motora. L'explicació d'aquestes diferències sembla ser l'efecte permanent de les hormones sexuals estereoidees en l'organització i determinació de l'estructura del cervell durant l'etapa prenatal, així com l'efecte d'aquestes mateixes hormones circulants durant la vida postnatal. De fet, l'excel·lència de les dones en proves sobre habilitats "femenines" depèn del cicle menstrual a causa de l'impacte dels estrògens: a la fase estrogènica (ovulació) els resultats són millors en aquest tipus de proves. Els transexuals augmenten el seu èxit en les proves "masculines" o "femenines" en funció de si se'ls administra testosterona o estrògens.
La tendència en els estudis d'endocrinologia del comportament és la de sotmetre els homes a tests específics "masculins" en els quals abundin proves en les quals ells destaquen, i a sotmetre les dones a tests "femenins", on es puntuïn proves en les quals elles són més aptes en termes generals que el promig masculí.
En un estudi recent de la revista Neuropsychopharmacology, es va intentar investigar les diferències segons el sexe del pacient en la resposta cognitiva a la medicació en pacients amb un primer episodi d'esquizofrènia.
Mitjançant la realització de tests específics per a cada sexe, van demostrar que les dones amb esquizofrènia sotmeses a tractament mostraven una millora en els resultats cognitius mesurats per tests específics per a dones, mentre que els homes sota tractament antipsicòtic no mostraven millora en la realització dels tests "femenins" i només milloraven als homes sans en els tests "masculins" quan s'excloïen les proves motoras (afectades pel tractament).
Aquest estudi dóna suport a la teoria del paper dels estrògens en la modulació del curs clínic de l'esquizofrènia, i recolza l'ús de teràpia estrogènica exògena de forma complementària al tractament antipsicòtic.
Sembla ser que els medicaments antipsicòtics afecten el metabolisme dels estrògens, ajudant a normalitzar la capacitat neuroprotectora i neurotransmisora típica dels estrògens. L'explicació proposada és que durant l'episodi psicòtic agut, es redueix aquesta regulació neurofisiològica per part dels estrògens. El tractament condueix a una recuperació dels patrons típics d'habilitats cognitives en funció del sexe, potser perquè es normalitza la capacitat que tenen els estrògens per a activar els sistemes neuronals.
Sens dubte hi ha altres factors implicats en aquestes diferències entre els sexes en relació al tractament amb antipsicòtics, però aquest estudi demostra la importància de tenir en compte les diferències sexuals a l'hora de planificar tractaments que intentin pal·liar dèficits cognitius.