Els arbres són estructures increïbles. Veritables centrals energètiques que transformen l'energia solar en energia química, en forma de glucosa. I ho fan en un medi hostil, sec, com és la terra ferma. Els arbres segurament sorgeixen de l'evolució d'un organisme simbiont format per algues (que van aportar els cloroplasts) i fongs (que van aportar el gruix de la cèl·lula i la protecció enfront la dessecació). Amb el temps l'evolució va acabar determinant l'aparició dels grans arbres amb escorça que coneixem. Grans pilars moguts pel temps i el vent. Por un arbre moure's? La resposta és sí.
Les plantes "es mouen". Potser no es desplacen -algunes-, però sí són capaces de moure's. Penseu sinó en els girasols. Molts arbres, a més, són capaços de girar sobre ells mateixos mentre creixen buscant la clariana on obtenir més llum. La llum, el veritable motor de les plantes. Un experiment molt senzill consisteix en deixar germinar una mongeta dins una capsa cúbica en la que només hi hagi una obertura lateral per on entra la llum. La planta començarà a crèixer cap aquest sentit. Després d'uns pocs dies, canvieu la obertura cap a una altra banda. La planta "girarà" en uns quants dies més. Si muove.
D'acord, teniu raó. D'aquest moviment a caminar hi va més d'un pas. Però no desesperem.
Image: Paisatge de Jan Both. Wikimedia commons.
19/3/09
Biotolkien 3. Ents. 1. Arbres que es mouen?
Publicat per Salva a les 13:00
Etiquetes: Sèries divulgatives
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un pas sí que hi ha, però em sembla que no és pas tan gran com podriem pensar, a la fi hi han essers que es mouen i no en disposen de cap tipus d'extremitats, l'únic inconvenient és que la mateixa part que podria fer la funció (les arrels) també és una part principal d'abastiment de nutrients.
Si... aquest és un dels múltiples problemes que sorgeixen quan s'intenta justificar l'existència d'aquests arbres... En el meu esquema mental, hi ha un moment per a parlar del balanç energètic d'aquests arbres conscients... però veient com estic de saturat mentalment, no sé si el duré a terme.
Publica un comentari a l'entrada