Biotolkien 3. Ents. 3 Arbres que es mouen i no creixen? Apoptosi

Però, a veure, si els ents estan sempre construint cèl·lules pera a moure's, no deixarien de crèixer. Cada passa que donessin augmentaria la seva mida... i no és així. Els ents, per poder "moure les seves cames" han de generar cèl·lules a una banda del tronc... i matar-ne a l'altra banda. La mort programada de cèl·lules, el suicidi cel·lular, rep el nom d'apoptosi, i és un dels processos més fascinants de la biologia molecular.

Una cèl·lula pot morir per causes violentes (necrosi), o per imperatiu intern (apoptosi). La diferències entre totes dues és l'"ordre" amb què moren. La necrosi és un caos, l'apoptosi, un procés seqüencial mitjançant el qual la cèl·lula es prepara a morir de la forma més "reaprofitable" possible.

L'apoptosi es troba contínuament present a les nostres vides. Des del desenvolupament embrionari (on, per exemple, ens treu les membranes interdigitals), fins a procesos immunitaris (on és responsable de l'eliminació dels limfòcits que reconeixen antígens propis i que, per tant, podrien atacar-nos).

L'apoptosi és una de les primeres armes contra les cèl·lules rebels. Quan una cèl·lula comença a anar a la seva, se li "ordena" que es suicidi. Les cèl·lules més rebels es fan les boges i comencen a multiplicar-se sense control. Alliberades de l'apoptosi, es tornen cèl·lules tumorals.

Tornem als ents... Ui! Què tard! Ho deixarem per al següent lliurament.

Altres entrades sobre apoptosi:
La doble negació. Histones y óssos polars.
Esttrògen i osteoporosi. Vaga a la japonesa o harakiri col·lectiu?