Alguns comentaris sobre l'homeopatia

A aquesta humil col·laboradora li agradaria realitzar unes observacions a alguns comentaris freqüents que solen fer els usuaris feliços (que n'hi ha) i defensors diversos de la homeopatia...Si se us ocorre cap altre estarem encantats d'incloure-ho. Els principis bàsics en els quals es basa l'homeopatia (la força vital, la llei de semblants, la individualització i les dosis infinitesimals) es donen per coneguts, però teniu un resum aquí.

-L'èxit de l'homeopatia no es pot explicar per l'efecte placebo, ja que també funciona en nens i animals, que no poden mostrar efecte placebo.

Els nens petits i els animals, malgrat que no se'ls atribueix tenir plena consciència com un ésser humà adult, manifesten curacions espontànies com qualsevol fill de veí, que també s'engloben sota el terme "efecte placebo". L'efecte placebo no és un terme rigorós que defineixi solament les conseqüències de la suggestió supersticiosa d'una ment racional i pensant sobre la seva curació. Encara que normalment s'utilitza aquesta expressió per a referir-se a l'efecte de pràctiques rituals i de la fe en la curació, en realitat engloba qualsevol efecte no específic sobre la salut, siguin quines siguin les seves causes. L'efecte placebo és un terme genèric que designa la multitud d'explicacions que poden estar darrere que humans o animals manifestin processos de millora o curació espontània en absència de principi actiu farmacològic (que és un fenomen observable en els assajos clínics): efectes del contacte físic amb l'experimentador, artefactes experimentals, particularitats inespecífiques de l'organisme en concret, dieta, desviacions estadístiques, temps atmosfèric, influències de la lluna, estrès ...l'efecte placebo s'està investigant des de fa dècades!
De fet, precisament perquè en nens i animals támbé és necessari discernir entre els efectes derivats d'un tractament farmacològic i els efectes derivats d'una altra rocambolesca explicació, és pel que és obligat utilitzar també els assajos clínics randomizats, controlats i doble cecs en les investigacions que afecten nens petits i animals, i en general s'inclouen els grups control en qualsevol experimentació amb éssers vius (fins i tot a nivell de cultius cel·lulars).


-En la medicina tradicional també s'usen medicaments basats en el principi homeopàtic de dilució infinitesimal, per exemple les vacunes, que contenen quantitats molt petites del microbi o virus causant de la malaltia i que malgrat tot són suficients perquè l'organisme generi resistència.

Les vacunes no poden comparar-se de cap manera amb els preparats homeopàtics. Els preparats homeopàtics són dilucions infinitesimals d'una substància (que evidentment no sempre és un microrganisme patògen), fins al punt que no hi ha traces detectables de principi actiu en el preparat. Les vacunes estan compostes per antígens purificats del microbi causant de la malaltia o pels mateixos patògens inactivats o atenuats, en dosis baixes però suficients perquè siguin detectades experimentalment, però sense comprometre la salut del receptor de la vacuna. A més en el desenvolupament de les vacunes és obligatori completar els assajos clínics randomizats, controlats i doble cecs de rigor, abans de posar-la a la venda. No es basen en cap principi homeopàtic de dilució o agitació i responen a tots els procediments experimentals de la ciència "tradicional".


-L'homeopatia es coneix des de fa 200 anys, si no funcionés no hagués durat tant.

Que una creença (sobretot si té darrera un negoci amb grans beneficis) es mantingui durant molts anys no té relació amb que sigui certa o falsa: el pas dels anys no constitueix una forma de demostració en si mateixa. Això és una cosa que saben bé els metges doncs al llarg de la història de la Medicina s'han mantingut creences mèdiques errònies i horribles que van trigar segles a corregir-se; la teoria dels humors, per exemple, va provocar que els matasans practiquessin sagnies a discreció als pacients pensant que això guariria la seva malaltia, i van haver de passar un parell de segles abans que els metges quedessin convençuts que no constituia un benefici en la majoria de casos, i sí un perjudici. Semmelweis va morir boig abans de convèncer els seus col·legues que havien de rentar-se les mans abans d'atendre parts. I en la resta de disciplines científiques hi ha casos més sagnants, com la creença que la Terra era plana o el creacionisme, que segueix vigent amb el rentat de cara del disseny intel·ligent.
Els preparats homeopàtics són inofensivos en si mateixos: no causen més danys que a la butxaca i no produeixen efectes secundaris, raó suficient perquè no siguin retirats immediatament i es mantingui el seu ús. A més, els usuaris descontents amb l'homeopatia es cuiden molt de reconèixer-ho per evitar burles i crítiques, per la qual cosa hi ha un biaix o a l'hora de recollir opinions sobre l'homeopatia. Els preparats homeopàtics viuen un auge de publicitat i presència en els mitjans, hi ha molts interessos econòmics darrere: però la popularitat tampoc constitueix una demostració d'efectivitat.

-En els assajos clínics randomizats, controlats i doble cecs tradicionals se sol demostrar que l'homeopatia no funciona, però es deu al fet que no és correcte aplicar-los a l'homeopatia, només serveixen per a la medicina tradicional.

L'ús de controls i la reducció al màxim dels efectes artefactuals i de l'atzar en l'experimentació ve derivat de l'ús del mètode científic, que és el sistema racional per excel·lència de provar una hipòtesi i rebutjar les creences falses i els prejudicis. El disseny dels assajos clínics garanteix que ni l'atzar, ni l'efecte placebo, ni l'interès esbiaixat de l'investigador, interfereixi en les conclusions. D'altra manera qualsevol podria demostrar el que li vingués de gust ajustant el disseny de l'experiment als seus propis interessos. En ciències com la farmacologia, no n'hi ha prou amb l'observació empírica d'un fenomen per a donar aquest coneixement com a cert.

-Hi ha estudis que demostren que l'aigua té memòria i se'n recorda de les molècules que han estat en contacte amb ella.

Aquesta afirmació es basa en la manipulació dels coneixements químics que es tenen sobre les diferents estructures de la molècula d'aigua, de les quals podeu aprendre molt aquí (està en anglès). Els defensors de l'homeopatia han d'explicar com després d'una dilució infinitesimal d'un solut aquestes estructures es mantenen estables després de la dilució, les agitacions i la ingestió per part del pacient, o què passa amb les estructures causades per les impureses inevitables fins i tot en l'aigua més pura, que també poden considerar-se com soluts.
A més, demostrar que en l'aigua existeix un efecte memòria estable, depenent del solut, predecible i mantingut en el temps no és el mateix que demostrar que aquest efecte guareix malalties de forma significativament major que un placebo. És una fal·làcia relacionar una cosa amb l'altra.