El poder de l'inconscient

Segons les teories de Freud, les motivacions humanes, tant la por com el desig, són totalment alienes a la nostra consciència. Freud va intentar donar al terme inconscient un estatus científic. No obstant això, les seves idees no eren més que això i, malgrat que van tenir un enorme impacte en la societat, la veritat és que no existia cap manera de demostrar l'existència d'aquest inconscient del que tant parlava.

No obstant això, el desenvolupament de tècniques com la neuroimatge funcional (o tomografia per emissió de positrons) ens permet avui dia treballar amb el cervell en funcionament i observar quines parts del s'activen enfront de determinats estímuls. Ens seria possible utilitzar aquesta tècnica per a demostrar l'existència de l'inconscient?

Segons la teoria del psicoanàlisi, el nostre insconscient o subconscient ens faria interpretar aquest dibuix de diferents formes (De Flickr)

Doncs sembla ser que sí. O si no alguna cosa semblant ha fet un grup d'investigadors nord-americà en un treball publicat el passat mes de gener en PLoS. En aquest treball estudien si estímuls que passen desapercebuts a la nostra consciència són capaços de desencadenar els mecanismes de recompensa que produïxen estímuls captats conscientment. Els mecanismes de recompensa no són més que una resposta adaptativa del nostre cervell per a afavorir aquells comportaments que són beneficiosos per a la nostra supervivència. És per aquest motiu que activitats quotidianes com menjar o el sexe ens resulten agradables. En els mecanismes de recompensa estan implicades diferents regions del nostre cervell, especialment el sistema límbic. Per tant, l'activitat en determinades regions del sistema límbic s'associa amb l'activació dels mecanismes de recompensa.

Tornant a l'estudi publicat, l'objectiu dels investigadors era comprovar si existeix alguna diferència en l'activació dels mecanismes de recompensa entre la resposta als estímuls conscients i la resposta als estímuls inconscients. Per a estudiar-lo van utilitzar a un grup de persones a qui els van mostrar una sèrie d'imatges de forma seqüencial durant el temps suficient per a ser captades de forma conscient (467 mil·lisegons). Entre aquestes imatges es mostraven durant un temps molt breu (33 mil·lisegons), altres imatges amb algun tipus d'estímul de tipus sexual, relacionat amb drogues, desagradable o neutre. Aquestes últimes imatges no van ser captades conscientment pels individus, és a dir, cap d'ells era conscient d'haver-les vist. Al mateix temps que els individus observaven les imatges, eren sotmesos a les tècniques de neuroimatge funcional per a comprovar quines zones del cervell s'activaven durant el procés.

De forma sorprenent, van observar que, salvant algunes distàncies, aquests estímuls inconscients activaven les mateixes zones cerebrals relacionades amb els circuits de recompensa que els estímuls conscients. Això implica que el nostre sistema límbic és capaç de desencadenar una resposta emocional inconscient i immediata enfront d'estímuls de diferent tipus.

Atès que el fenomen de l'addicció està relacionat directament amb els mecanismes cerebrals de recompensa, aquest descobriment pot tenir una gran repercussió clínica. Pot ajudar a entendre millor els casos d'individus afectats d'addiccions cròniques.

La veritat és que espanta descobrir que imatges que ni tan sols som capaços de percebre conscientment desencadenen en nosaltres respostes emocionals. Suposo que tot el món ja ha sentit a parlar de la publicitat subliminal. Jo no me la volia creure, però després d'això… Ai, si Freud aixequés el cap…