Més raons per a lluitar contra l’obesitat

Per regla general gairebé tot el món associa l'obesitat amb l'aparició d'altres alteracions com els problemes cardiovasculars, algunes alteracions endocrines com la diabetis de tipus II i l'apnea de la son (aquí). Per a agreujar encara més la precària salut dels obesos, ja fa temps que també s'associa aquest problema amb un deteriorament de les capacitats cognitives. Com diem en castellà: en perro flaco todo son pulgas. Perdoneu l'acudit fàcil.

Encara es desconeix el mecanisme que relaciona l'obesitat amb la pèrdua de capacitats cognitives encara que alguns estudis apunten que un nivell elevat de triglicèrids a la sang, tret típic dels obesos, pot ser una possible causa. La veritat és que alguns estudis han mostrat una correlació entre la pèrdua de funcions cognitives mentre que uns altres han donat el resultat contrari. El debat està servit.

Una investigació publicada aquest mateix mes a la revista Endocrinology aporta les primeres evidències per a demostrar la relació entre els triglicèrids i els deterioraments cognitius. Salvant les distàncies amb els éssers humans, per descomptat, ja que l'estudi es va realitzar amb ratolins.

Per a realitzar aquest estudi van utilitzar ratolins obesos induïts a desenvolupar obesitat a través d'una dieta rica en greixos juntament amb un grup control de ratolins normals. A aquests dos grups els van sotmetre a una sèrie d'exercicis per a demostrar la seva capacitat d'aprenentatge. Els resultats d'aquestes primeres proves van demostrar que els ratolins obesos tenien problemes d'aprenentatge respecte als ratolins normals. A continuació van tractar els ratolins obesos amb un fàrmac, el gemfibrozil, que va reduir els nivells de triglicèrids a la sang dels animals i el seu comportament en les proves d'aprenentatge va millorar significativament. Per a demostrar encara més la seva hipòtesi, van injectar als ratolins normals un triglicèrid, la trioleína, directament en el cervell i, com a conseqüència, van observar que les habilitats per a aprendre d'aquests animals van empitjorar.

No obstant això, encara faltaria esclarir quin efecte exerceixen els triglicèrids al cervell per a empitjorar la capacitat d'aprenentatge. Un mecanisme que proposen els autors està relacionat amb el fenomen denominat potenciació a llarg termini. La potenciació a llarg termini és un reflex de la plasticitat neuronal, és a dir, la capacitat que tenen les nostres neurones d'establir noves connexions amb altres neurones. La plasticitat neuronal és indispensable en els processos de memòria i aprenentatge. Els autors també van dissenyar un experiment per a estudiar la potenciació a llarg termini i van observar que es produïa una pèrdua d'aquesta capacitat associada a nivells elevats de triglicèrids.

Manca encara realitzar més estudis que corroborin aquests resultats, no obstant això, si alguna cosa està clar és que existeix un altre motiu més per a lluitar contra l'obesitat, una de les pitjors pandèmies a les quals s'enfronta el món desenvolupat.

Altres articles relacionats:

• Obesitat i diabetis, mala combinació


• Per un món més dolç!


• La diabetis, l'obesitat... i l'insomni