Sempre ha passat i sempre passarà. Sembla que hi ha uns que tenen més sort a la vida que d’altres. Jo em cuido molt: menjo molta verdura i gens de carn vermella, miro sempre al creuar i mai parlo amb extranys. Però per moltes precaucions que prengui, hi ha aconteixements a la meva vida que no puc controlar, que no depenen del meu comportament sino més aviat de la meva predisposició genètica. Mira quina gràcia!
Entre aquests aconteixements “incontrolables” està la facilitat o susceptibilitat a patir infeccions víriques, com per exemple pel virus VIH-1, responsable del desenvolupament de la SIDA. Els estudis clínics demostren que existeix una gran variabilitat en la eficiència d’infecció d’aquest virus. Alguns individus inclús són resistents a la infecció, tot i haver-hi estat exposats en nombroses ocasions. Entre els individus infectats també existeix una gran variabilitat en la progressió de la SIDA.
Si truca a la porta dels vostres limfòcits, no li obriu. Per Flickr.
Per conèixer més en profunditat i millorar així els tractaments de prevenció de la malaltia, és de gran interés conèixer els mecanismes que determinen la susceptibilitat a la infecció. Degut al gran interés en trobar gens responsables de determinar la facilitat amb la que un virus pot infectar una cèl.lula, els investigadors busquen eines que els ajudin a analitzar a gran escala el genoma humà en la cerca d’aquests gens. Ja s’havia fet abans, en ratolins per la infecció amb adenovirus i en mosquits pel virus del dengue. Alguns investigadors ja havien estudiat alguns gens dels hostes que semblaven responsables d’aquesta susceptibilitat a la infecció per VIH-1 (CCR5, ?32 o HLA), però variacions d’aquests al.lels no explicaven totes les variacions fenotípiques observades. Ara, s’ha aconseguit realitzar un estudi a gran escala en humans pel virus del VIH-1 que ha revelat noves dades.
Com intuireu, aquests estudis presenten grans inconvenients al treballar amb humans. En primer lloc no es poden fer estudis partint de dades obtingudes de famílies, ja que existeixen molts pocs casos d’infeccions múltiples dins d’una mateixa família, si descartem els casos d’herència vertical (la malaltia és heretada directament del pare o la mare i no és fruit d’una nova infecció). A més, els estudis de susceptibilitat amb el virus VIH-1 sovint es confonen amb diferències en la virulència de la soca viral que està infectant. Per aquest motiu s’ha dissenyat un nou mètode d’anàlisi massiu del genoma. En aquest mètode s’han utilitzat limfòcits inmortalitzats procedents de 15 famílies (fins a 198 línies cel.lulars en total) per ser infectats amb el virus VIH-1. Mitjançant anàlisis estadístics de la associació entre susceptibilitat a la infecció amb el virus i variacions gèniques s’ha arribat a localitzar un al.lel responsable d’aquesta major susceptibilitat a la infecció amb el virus. La presència d’aquest al.lel a les cèl.lules s’ha associat a una major càrrega viral, una evolució més ràpida de la immunosupressió i, en general, una progressió més ràpida de la malaltia.
Aquests resultats no poden considerar-se concluients, ja que encara s’han de realitzar més proves in vivo, però encaminen els futurs estudis sobre SIDA.
Entre aquests aconteixements “incontrolables” està la facilitat o susceptibilitat a patir infeccions víriques, com per exemple pel virus VIH-1, responsable del desenvolupament de la SIDA. Els estudis clínics demostren que existeix una gran variabilitat en la eficiència d’infecció d’aquest virus. Alguns individus inclús són resistents a la infecció, tot i haver-hi estat exposats en nombroses ocasions. Entre els individus infectats també existeix una gran variabilitat en la progressió de la SIDA.
Si truca a la porta dels vostres limfòcits, no li obriu. Per Flickr.
Per conèixer més en profunditat i millorar així els tractaments de prevenció de la malaltia, és de gran interés conèixer els mecanismes que determinen la susceptibilitat a la infecció. Degut al gran interés en trobar gens responsables de determinar la facilitat amb la que un virus pot infectar una cèl.lula, els investigadors busquen eines que els ajudin a analitzar a gran escala el genoma humà en la cerca d’aquests gens. Ja s’havia fet abans, en ratolins per la infecció amb adenovirus i en mosquits pel virus del dengue. Alguns investigadors ja havien estudiat alguns gens dels hostes que semblaven responsables d’aquesta susceptibilitat a la infecció per VIH-1 (CCR5, ?32 o HLA), però variacions d’aquests al.lels no explicaven totes les variacions fenotípiques observades. Ara, s’ha aconseguit realitzar un estudi a gran escala en humans pel virus del VIH-1 que ha revelat noves dades.
Com intuireu, aquests estudis presenten grans inconvenients al treballar amb humans. En primer lloc no es poden fer estudis partint de dades obtingudes de famílies, ja que existeixen molts pocs casos d’infeccions múltiples dins d’una mateixa família, si descartem els casos d’herència vertical (la malaltia és heretada directament del pare o la mare i no és fruit d’una nova infecció). A més, els estudis de susceptibilitat amb el virus VIH-1 sovint es confonen amb diferències en la virulència de la soca viral que està infectant. Per aquest motiu s’ha dissenyat un nou mètode d’anàlisi massiu del genoma. En aquest mètode s’han utilitzat limfòcits inmortalitzats procedents de 15 famílies (fins a 198 línies cel.lulars en total) per ser infectats amb el virus VIH-1. Mitjançant anàlisis estadístics de la associació entre susceptibilitat a la infecció amb el virus i variacions gèniques s’ha arribat a localitzar un al.lel responsable d’aquesta major susceptibilitat a la infecció amb el virus. La presència d’aquest al.lel a les cèl.lules s’ha associat a una major càrrega viral, una evolució més ràpida de la immunosupressió i, en general, una progressió més ràpida de la malaltia.
Aquests resultats no poden considerar-se concluients, ja que encara s’han de realitzar més proves in vivo, però encaminen els futurs estudis sobre SIDA.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada