Avui faré de carronyaire científic. Els grans treballs s'han d'aprofitar, i el Scientific America n'és un. Referent en quant a la divulgació de notícies científiques us el recomano a tots, tot i que segur que ja el coneixieu. Aprofitaré el poc temps que he tingut aquesta setmana per resumir-vos què han destacat els escriptors d'aquesta revista:
Es pot millorar la pèrdua de memòria a curt termini en edat avançada? Aquest és el treball qe ha publicat Nature i en el que s'ha treballat amb els famosos ratolins knock-out (dels que ja hem parlat aquí, aquí i aquí). Però aquests ratolins són un pèl especials: de les dues còpies del gen anomenat TIx els hi falta una; i l'altra s'apaga en resposta al tractament amb tamoxifem. Què aconsegueixen amb això? Que els ratolins es desenvolupin normalment fins que se'ls tracta amb tamoxifen (perden la còpia que funciona). En aquest moment els autors comproven la memòria dels ratolins i veuen que la perden progresivament. El tamoxifen és també un vell conegut nostre: el trobareu a al final de l'Arc de Sant Martí
Què és el TIx? Un gen responsable de la generació de nove cèl·lules (neurogènesi, gènesi de neurones, el grec fàcil, passa'l). Quan apaguen el TIx, es deixen de produir neurones i els ratolins perden la memòria. Està clara la relació, n'est pas?. Segons els autors, sí.
Però s'ha d'anar en compte al llançar les campanes al vol (precios oració, quelcom sap d'on ve?). Calen més estudis per confirmar aquesta hipòtesi, per no parlar de que d'aquí a aconseguir estimular el creixement neuronal a humans sense riscos i sense que sigui vetat, atacat, injuriat i/o vilipendiat va un món. Que no se us oblidi.
P.D: Haig de reconéixer que m'agradaria llegir-me l'estudi per veure com s'evalua la memòria a curt termini... i només aquesta. A l'article del Scientific American donen una explicació, però, per un cop, m'encataria llegir-me aquest pou de mentides a mitges, ocultacions esotèriques i penjada de medalles que s'anomena Metrials i Mètodes.
Es pot millorar la pèrdua de memòria a curt termini en edat avançada? Aquest és el treball qe ha publicat Nature i en el que s'ha treballat amb els famosos ratolins knock-out (dels que ja hem parlat aquí, aquí i aquí). Però aquests ratolins són un pèl especials: de les dues còpies del gen anomenat TIx els hi falta una; i l'altra s'apaga en resposta al tractament amb tamoxifem. Què aconsegueixen amb això? Que els ratolins es desenvolupin normalment fins que se'ls tracta amb tamoxifen (perden la còpia que funciona). En aquest moment els autors comproven la memòria dels ratolins i veuen que la perden progresivament. El tamoxifen és també un vell conegut nostre: el trobareu a al final de l'Arc de Sant Martí
Què és el TIx? Un gen responsable de la generació de nove cèl·lules (neurogènesi, gènesi de neurones, el grec fàcil, passa'l). Quan apaguen el TIx, es deixen de produir neurones i els ratolins perden la memòria. Està clara la relació, n'est pas?. Segons els autors, sí.
Però s'ha d'anar en compte al llançar les campanes al vol (precios oració, quelcom sap d'on ve?). Calen més estudis per confirmar aquesta hipòtesi, per no parlar de que d'aquí a aconseguir estimular el creixement neuronal a humans sense riscos i sense que sigui vetat, atacat, injuriat i/o vilipendiat va un món. Que no se us oblidi.
P.D: Haig de reconéixer que m'agradaria llegir-me l'estudi per veure com s'evalua la memòria a curt termini... i només aquesta. A l'article del Scientific American donen una explicació, però, per un cop, m'encataria llegir-me aquest pou de mentides a mitges, ocultacions esotèriques i penjada de medalles que s'anomena Metrials i Mètodes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada