Mirar a ADSADN Mirar a Google

12/12/07

La diabetis, l'obesitat...i l'insomni

En diverses ocasions us hem parlat de les malalties metabòliques com l'obesitat i la diabetis (aquí i aquí). Avui dia, és molt natural sentir a parlar d'aquestes dues malalties i la veritat és que ambdues estan molt relacionades. Una pot ser conseqüència de l'altra i viceversa. És a dir, si ets obès tens més probabilitat de desenvolupar diabetis de tipus II i si ja ets diabètic tens més probabilitats de convertir-te en obès o que la teva obesitat s'agreugi encara més. Vaja que una malaltia alimenta a l'altra.

Però per si ser obès i diabètic no fos suficient, un article de revisió que s'ha publicat recentment ens indica que diversos estudis epidemiològics apunten que en aquesta història hi participa un nou element: les alteracions del son.


L'insomni (De Flickr)

Sembla ser que existeixen interaccions bidireccionals entre els cicles de somni i el sistema endocrí. Com ja us hem comentat a una entrada anterior (aquí), la funció exacta del son encara no es té massa clara, però té una gran importància en el manteniment de les capacitats cognitives. Així, sembla ser que també és un factor clau en el manteniment de la nostra fisiologia a nivell perifèric.

Una falta de son durant períodes perllongats pot tenir efectes negatius sobre el metabolisme dels carbohidrats (la glucosa és un carbohidrat) i la funció endocrina, com la pèrdua de sensibilitat a la insulina (tret característic de la diabetis de tipus II). A més, la restricció del son també está associada amb una reducció de l'hormona leptina (que ens provoca sensació de sacietat) i elevacions en la grelina (ens provoca sensació de gana). Aquest desequilibri entre aquestes dues hormones provoca que tinguem més sensació de fam i, especialment, pels aliments rics en carbohidrats. Vaja que dormir poc ens provoca fam i si no som capaços de controlar el nostre apetit, amb tota seguretat tindrem problemes de pes. Però la història no acaba aquí. Resulta que si ets obès tens major probabilitat de patir el que es coneix com apnea del somni, que per explicar-ho de forma senzilla és com deixar de respirar durant alguns segons mentre dorms. Aquests períodes d'apnea provoquen «microdespertars» que disminueixen moltíssim la qualitat del son. Per tant, aquestes alteracions del son poden incrementar encara més els desequilibris hormonals que provoquen alteracions endocrines. Guaita, això és el peix que es mossega la cua.

En definitiva, no hi ha cap secret: cal menjar bé i dormir bé,… ja m’agradaria!

Cap comentari: