Mirar a ADSADN Mirar a Google

12/11/07

Tèrmitz

Tot i que molt menys populars i coneguts que les seves cosines les formigues, amb qui tot sovint se les confon, els tèrmits són també uns insectes apassionants. Com elles viuen en colònies, que poden arribar a albergar 2.700 individus, i es divideixen en castes per repartir-se la feina: l’obrera, estèril, i la reproductiva, que es diferencien en que els primeres tenen ales i els segons no. Un fet curiós d’aquesta divisió és que no és tan estricta com normalment creiem, i quan per algun motiu la colònia es queda sense reis i reines adultes (nimfes), alguns tèrmits joves de qualsevol de les dues castes poden esdevenir fèrtils. Si ja estaven destinats a esdevenir reines se’ls anomena nimfoids, i si no reben el nom d’ergatoids.

Tèrmit (de flickr)

Fins ara es creia que la separació dels tèrmits en castes es devia estrictament a factors ambientals, bàsicament a feromones, però aquesta setmana Science ha publicat un article que ho posa en dubte. Els investigadors que han fet aquest treball han aïllat tèrmits joves de les dues castes de tres colònies diferents, i com que estaven separades de la resta i no tenien cap rei o reina a prop tots ells han esdevingut nimfoids o ergatoids. A continuació han format parelles de totes les maneres possibles: femella amb mascle nimfoids, femella amb mascle ergatoids, femella ninfoid amb mascle ergatoid i femella ergatoid amb mascle ninfoid; i han ajuntat cada parella amb 50 tèrmits obrers femenins d’una quarta colònia perquè produïssin ous. Finalment, per acabar-ho de complicar, han tret els ous de cada colònia i els han fet créixer en presència d’obrers masculins (ja em direu a qui se li ocorre deixar la criança dels pobres tèrmits en mans dels homes!).

I què han aconseguit amb tot això a part de marejar una bona pila de tèrmits? Bé, doncs estudiant el resultat de tots aquests aparellaments, o creuaments, han vist dues coses importants. La primera és que tot i que les condicions de creixement ha estat manipulades, controlades i idèntiques per tots els individus, igualment hi ha hagut una forta diferenciació tant pel que fa a les castes com a la proporció de mascles i femelles. I la segona, que de les cinc combinacions genètiques resultants una conduïa a la mort, dues originaven tèrmits obrers i les altres dues donaven lloc a nimfes. Així doncs, la conclusió d’aquest treball és que si bé tal com es creia els factors ambientals són molt importants, la diferenciació dels tèrmits en castes també es deu a factors genètics. Més o menys com en el cas de les vespes que ens va explicar la Cristina!

A partir d’ara segur que quan veieu una colònia de tèrmits rosegant els vostres mobles us la mirareu diferent… o potser no?