Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/5/09

Preguntes sobre l'evolució: D'on ve la vida? III

En l'entrada anterior ens havíem quedat en la possibilitat de que l'RNA pot formar-se abiòticament, és a dir, a partir de compostos orgànics simples, sense ajuda dels éssers vius. I per què ens hem centrat en l'RNA i no en les proteïnes, lípids o en el DNA? Perquè l'RNA és el candidat millor situat a "biomolècula portador d'informadora i realitzadora de funcions de la Terra". En aquesta entrada trobareu l'explicació de perquè és així.

He dit candidat? Sí. Unes de les preguntes que van propiciar aquestes entrades eren: D'on sorgeix la vida? Quin és el seu origen? Està demostrada la hipòtesis que l'explica? Doncs bé, amb les dades actuals, queda demostrada i comprovada la formació de molècules orgàniques d'un ordre de complexitat creixent a partir de molècules inorgàniques simples, gràcies al consum d'energia. Aquesta hipòtesis ha estat demostrada i es pot repetir l'experiment, obtenint-se sempre els mateixos resultats (amb condicions inicials idèntiques) Tanmateix, queda per aclarir què va passar entre la formació abiòtica de biomolècules i l'aparició del primer ésser viu (si heu llegit l' entrada recomanada, sabreu que podria haver estat un "organisme RNA", tot i que també hi ha altres hipòtesis). Les hipòtesis que intenten explicar els processos intermitjos encara no han estat confirmades, tot i que això no les desacredita automàticament, evidentment. Tota teoria vàlida ha de poder ser demostrable o descartable. I les hipòtesis científiques sobre aquest període de temps compleixen aquestes premises... a mesura que avança la biologia (en tots els seus àmbits) es van acumulant resultats i evidències que ajudaran a definir millor quina és la teoria que més s'ajusta a ells.

Experiments com els descrits en l'entrada anterior ajuden a posar grans de sorra en aquest monumental castell que pretenem reconstruir. Tan sols portem 50 anys investigant la química "biogènica" i ja hem arribat fins l'RNA. La vida va tribar uns 500.000.000 anys en aparèixer. De moment, no ens podem queixar del ritme que duem.

A la propera entrada, la recapitulació fina de D'on ve la vida?


Llegir l'article sencer

27/5/09

Preguntes sobre l'evolució: D'on ve la vida? II

L'entrada anterior acabava amb la següent reflexió: Els famosos compostos vénen dels éssers vius, els quals estan formats al seu torn d'altres compostos orgànics, que es van formar gràcies a compostos orgànics que venien d'altres éssers vius... i ja us podeu imaginar com continua en conte. Però, aleshores... d'on van sorgir els primers compostos orgànics que van formar el primer ésser viu? Aquí teniu la resposta...

De la no vida. Es el que es coneix com origen abiòtic de la vida. Una barreja de molècules inorgàniques amb molècules orgàniques molt simples, pot generar molècules orgàniques complexes, sempre que hi hagi una font d'energia. Aquesta va ser la revolucionària idea de l'investigador rus Oparin (de qui ja hem comentat el seu llibre més famòs), la qual va quedar demostrada amb els experiments de Miller-Urey (per als fetitxistes, aquí trobareu el seu article original de 1953). En aquest experiment una barreja de molècules simples situades en una "representació" del que era l'atmosfera primitiva del nostre planeta, vadonar lloc a una sopa de compostos orgànics. Miller i Urey no van crear vida, tan "sols" van comprovar experimentalment la possibilitat que molècules simples poguessin crear molècules més complexes. És el primer pas cap a l'explicació de l'aparició del primer ésser viu.

Des d'aleshores, l'origen abiòtic de les grans molècules orgàniques ha estat una de les principals puntes de llança de la investigació de l'origen de la vida... perquè una cosa es tenir aminoàcids (com els que va obtenir Miller), i una altra, aconseguir proteïnes (cadenes d'aminoàcids). Casualment el número de Nature del 14 de maig d'aquest any parla de la possible síntesi de molècules d'RNA partint de molècules orgàniques simples, la presència de les quals en la "sopa primordial" sembla plausible. L'articl anava acompanyat d'un destacat en l'apartat de notícies, en el sumari de l'Editor, i en el podcast de la setmana. Tanta atenció dispensada és un indicador de la importància que encara se li dóna als descobriments en aquesta fascinant branca.

D'acord, però... un cop tenim RNA... què? Sí què? Seguirem a la següent entrada.

Relacionada amb aquesta entrada us en recomano una altra: S'apropa l'hivern: l'origen fred de la vida, en la que vem tractar d'explicar els principals punts de la teoria que situa l'origen de la vida en les etapes "fredes" de la Terra, durant les quals els gels regnaven sobre les aigües.


Llegir l'article sencer

24/5/09

Preguntes sobre l'evolució: D'on ve la vida? I

A la primera tanda de les preguntes que us vaig anunciar a l'entrada anterior, es condensaven questions que giraven al voltant de l'origen de la vida. D'on ve la vida? Es té alguna hipòtesi? S'han demostrat aquestes hipòtesis?

La vida s'obre camí en les més increïbles condicions: des de la superfícies de la terra a les més remotes profunditats de l'oceà; des de les selves més frondoses als submergits i freds llacs soterrats de l'Antàrtida (com el magnífic Llac Vostok). Som éssers vius i estem envoltats -literalment- d'altres éssers vius... però, d'on ve tota aquesta vida? I per què TOTA la vida està formada pels mateixos elements principals: 4 nucleòtids pel DNA i l'RNA, i 20 aminoàcids per a les proteïnes? No us sembla massa... "fantàstic" per a ser veritat?

En el moment de la seva formació, el nostre planeta era una bola de materials a altes temperatures, els quals patien contínuament els impactes de cossos celestes de totes les mides. En aquell moment l'embrió planetari era etèril. No tenia cap tipus de "vida". 1.000 milions d'anys després, la presència de vida era evident. Què va passar en aquests 1.000 milions d'anys? Com passem d'un planeta "abiòtic" (sense vida) a un planeta "biòtic"?

La vida que coneixem es basa en els compotos del carboni: els sucres, proteïnes, greixos... la immensa majoria de coses que trobeu a la informació nutricional dels aliments són cadenes de compostos químics basats en un esquelet de carbonis units entre ells: els famosos compostos orgànics. D'on vénen aquests compostos orgànics? Dels éssers vius, els quals estan formats al seu torn d'altres compostos orgànics, que es van formar gràcies a compostos orgànics que venien d'altres éssers vius... i ja us podeu imaginar com continua en conte. Però, aleshores... d'on van sorgir els primers compostos orgànics que van formar el primer ésser viu? La resposta a la següent entrada.

Relacionada amb aquest tema, us recomano una de les primeres entrades d'aquest blog: Origen de la vida I: L'ésser viu està viu.


Llegir l'article sencer

21/5/09

Preguntes sobre l'evolució: D'on vénen aquestes preguntes?

Gairebé un mes després, torno a escriure. Tot i que no molt, ja veureu. Ni molt molecular o concret...

L'altre dia, en una agradable taula de dinar, es va iniciar un debat sobre evolucio. Tots els participants havien estudiat carreres científiques, concretament, relacionades amb la biomedicina. Tot i això, alguns mostraren els seus dubtes sobre certs aspectes de l'evolució. I, fin i tot, sobre la fiabilitat d'aquesta. No són preguntes aïllades. Moltíssima gent "desconfia" d'aquesta "toeria". D'altres, directament, la neguen. Intentaré des d'aquí escriure alguna cosa sobre aquests dubtes: si estan fundats, si estan resolts, si continuen sense tancar... El dubte i la curiositat són els motors de la ciencia. Intentar respondre a preguntes que molta gent (o no) es fa és el que motiva a milers de científics arreu del món.

Us deixo algunes de les preguntes que van sorgir-hi... intentaré enfrontar-me a elles en quant els compromisos laborals i socials m'ho permetin (l'edad avança implacable):

D'on sorgeix la vida? Quin és el seu origen? Està demostrada la hipòtesi que l'explica? Es pot simular actualment de manera artificial la creació d'una cèl·lula simple?
L'evolució de Darwin és "només" una teoria?
Per què no s'ha trobat una girafa amb el coll curt?
Per què no existeixen restes de tots els pasos de l'evolució?
Des de l'Australopithecus fins avui dia, per què hi ha hagut tan pocs canvis evolutius aparents?

Algunes preguntes tenen una resposta clara, d'altres no tant. Doneu-me un temps prudencial i intentaré anar-les contestant.


Llegir l'article sencer