Aquesta setmana un dels editorials de la revista Nature fan referència al canvi de paradigma en la construcció que s'ha de donar per millorar l'eficiència energètica dels edificis i les ciutats. Per primer cop a la història, a nivell mundial, hi ha més habitants a les ciutats que al camp. Cada cop més les ciutats, sobre tot les de països pobres, estan més poblades, generant nuclis amb densitat de població, contaminació i residus insostenibles i insoportables. Como tot no es pot canviar a la vegada, l'editorial se centra en la despesa energètica que representen les llars urbanes: aquesta despesa és tan elevada que ja suposa el 45% de les emisions de gasos d'efecte hivernacle del planeta.
La llicó sembla evident. Si la tendència continua sent acumular població a les ciutats, alguna cosa s'haurà de fer per a que aquesta proporció disminueixi en comptes d'augmentar. I justament això és el que proposen els autors d'un article aparegut al darrer número de Nature, els quals afirmen poder augmentar en un 80-90% l'eficiència energètica dels futurs edificis simplement canviant dissenys obsolets per noves tecologies ja existents. La construcció d'aquests edificis necessita el treball coordinat d'especialistes amb una bona formació. Malgrat això, els autors afirmen que el cost final és menor que el dels edificis "convencionals".
Experts amb formació? Menor cost de construcció? Em recorda alguna cosa... Potser a la crisi immobiliària i a la voluntad de la ministra de Ciencia e Innovación (Cristina Garmendia, la qual va fer una bona declaració de principis en aquesta entrevista) de redirigir la màquina que tira del carro de l'economia, des de la totxana al laboratori. Formació sembla ser la paraula clau.
És clar que la proposta de Nature també passa per una millor integració dels edificis en l'entorn geogràfic i geològic. Per exemple, estudiant els vents dominants de la zona i la seva climatologia es podria evitar l'acumulaió de grans masses de polució. Això xoca frontalment amb la política del laissez faire, del tot val mentres em donis una maleta sota mà. Amb una millor política de construcció les ciutats es fan no solament més agradables i habitables, sino més eficients energèticament, contribuint a controlar l'espiral de contaminació en la què ens veiem immersos. Però, és clar, aquestes polítiques no serveixen per fer-se ric ràpidament en, posem, 4 anys.
Afortunadament hi ha iniciatives que pretenen combinar tots aquests nous coneixements per acabar oferint ciutats "sostenibles" i "ecològiques".
Dos de les més impresionants són ciutats que s'han de començar a projectar. Una a Xina, Dongtan (podeu veure-la aquí, aquí, i aquí), i l'altra als Emirats Àrabs Units, on sembla que han sapigut reaccionar a temps a l'imminent esgotament de les reserves petrolíferes; la ciutat dels EUA s'anomenarà Masdar ([1], [2], i [3]), i forma part de la Masdar Initiative, acabada de sortir de Lost.
La tercera és ja tot un fet, i no s'ha construit de nou. Es tracta de la capital de l'estat de Paranà de Brasil: Curitiba (us recomano que us llegiu tota la informació sobre el canvi que van realitzar a la pàgina de la Prefeitura de Curitiba, a part d'aquestes dues notícies).
Raons sentimentals a part, Curitiba mereix tota la meva admiració ja que ha sapigut transformar-se en un referent en molts aspectes ecològics: la immensa majoria dels ciutadans es desplacen a peu o en transports públics ecològics; posseeix una extensa proporció de parcs i àrees verdes; el reciclatge és una de les seves prioritats, amb un nou programa titulat Lixo que nao é lixo (brossa que no és brossa, no us perdeu les dades que donen al final del document); qualsevol ciutadà pot canviar brossa que hagi recollit per aliments (Podeu veure aquí, per exemple, els punts en els que es pot realitzar quest troco el setembre). Els curitibans estan orgullosos de tots aquests fets... i no és per menys!
En fi. M'encantaria dir que crec que algun cop en aquesta parcel·la de món que ens ha tocat viure hi haurà gent votada per nosaltres que aconseguirà trocar la tendència actual a asfaltar sense ordre ni concert, portant-nos fins a aglomeracions sostenibles com Dongtan, Masdar i, per sobre d'elles, Curitiba. Però els anys han fet que perdi confiança en que sorgeixi un equip de govern amb una veritable voluntat de canvi... i que els "poders no democràtics" a l'ombra l'hi deixin fer. Vaja, al final m'he posat conspiranoic. Algú de vosaltres és més optimista?
Foto: Curitiba per Astrodyum a Wikimedia Commons
Llegir l'article sencer
Entrades
