Mirar a ADSADN Mirar a Google
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ressenyes de revistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ressenyes de revistes. Mostrar tots els missatges

1/10/08

Aquesta setmana a… Science



Una xerrada on es donava suport l'ensenyament del creacionisme li ha costat a Michael Reiss el seu lloc en la Royal Society (veure aquí i aquí)

Només nou dies després de la seva posta en funcionament, el Gran Colisionador d'Hadrons ha sofert una avaria que ho deixarà inactiu fins a la pròxima primavera (veure aquí).

Cèl·lules mamaries no transformades de ratolí portadores d’oncogens induïbles són capaces de provocar càncers metastàsics en el pulmó dels animals (veure aquí).


Llegir l'article sencer

28/9/08

Aquesta setmana a Nature: Three Wise Monkeys (25-09-2008)

Evidentment el títol d'aquesta entrada no fa referència a la portada del darrer número de Nature, majoritàriament dedicat a les eleccions dels Estats Units. El títol fa referència a tres articles i una carta publicats sota l'allargada





  • Vista: Els cons i bastons responsables de la nostra visió basen el seu funcionament en unes proteïnes transmembranes anomenades receptors acoblats a proteïnes G (En vermell a la figura), responsables també de molts altres processos de "percepció". La novetat de l'article de Schwartz i Hubbell radica en que, a través de la cristal·lització d'aquestes proteïnes, s'han pogut veure els canvis que es produeixen en elles durant la seva activació.

  • Oïda: En l'articlede Mats Ulfendhal es descriu un tractament que pot ajudar a millorar l'audició de pacients amb deficiències auditives degudes a alteraciones de la seva oïda interna. Segons aquest article, el desenvolupament de "pèls" sensibles a sons ha millorat l'oïda en ratolins el que podria beneficiar determinats deficients auditius.

  • Parla. Nature també es fa ressò d'una iniciativa italiana que pretenia escollir les 100 paraules que els estudiants d'institut relacionaven amb la ciència. Podeu veure el resultat aquí: 100 parole per la scienza. Què creieu que passaria si fessim la mateixa enquesta als nostres instituts?

  • El que ho controla tot. Si quatre eren els tres mosqueters, quatre són també els meus tres micos savis. El darrer és un article de Klaus-Armin Nave sobre la remielinització de les neurones després d'una malaltia (Suposo que el fet de conèixer un home que va perdre la seva coberta mielínica després d'un atac víric em fa més sensible a aquesta notícia). Els axons de les nostres neurones es troben recobertes de mielina, la qual els aïlla i augmenta la velocitat de transmissió de l'impuls elèctric. Quan es perd la coberta de mielina, les cèl·lules han de "desfer" la seva història i tornar al punt en què van començar a tenir mielina. Aquest article es centra en els "errors" a nivell molecular que acostumen a donar-se en cervells adults durant la remielinització.

Imatges: Wikimedia commons


Llegir l'article sencer

14/9/08

Aquesta setmana a Nature: Edificis i ciutats ecològiques i sostenibles.



Aquesta setmana un dels editorials de la revista Nature fan referència al canvi de paradigma en la construcció que s'ha de donar per millorar l'eficiència energètica dels edificis i les ciutats. Per primer cop a la història, a nivell mundial, hi ha més habitants a les ciutats que al camp. Cada cop més les ciutats, sobre tot les de països pobres, estan més poblades, generant nuclis amb densitat de població, contaminació i residus insostenibles i insoportables. Como tot no es pot canviar a la vegada, l'editorial se centra en la despesa energètica que representen les llars urbanes: aquesta despesa és tan elevada que ja suposa el 45% de les emisions de gasos d'efecte hivernacle del planeta.

La llicó sembla evident. Si la tendència continua sent acumular població a les ciutats, alguna cosa s'haurà de fer per a que aquesta proporció disminueixi en comptes d'augmentar. I justament això és el que proposen els autors d'un article aparegut al darrer número de Nature, els quals afirmen poder augmentar en un 80-90% l'eficiència energètica dels futurs edificis simplement canviant dissenys obsolets per noves tecologies ja existents. La construcció d'aquests edificis necessita el treball coordinat d'especialistes amb una bona formació. Malgrat això, els autors afirmen que el cost final és menor que el dels edificis "convencionals".


Experts amb formació? Menor cost de construcció? Em recorda alguna cosa... Potser a la crisi immobiliària i a la voluntad de la ministra de Ciencia e Innovación (Cristina Garmendia, la qual va fer una bona declaració de principis en aquesta entrevista) de redirigir la màquina que tira del carro de l'economia, des de la totxana al laboratori. Formació sembla ser la paraula clau.

És clar que la proposta de Nature també passa per una millor integració dels edificis en l'entorn geogràfic i geològic. Per exemple, estudiant els vents dominants de la zona i la seva climatologia es podria evitar l'acumulaió de grans masses de polució. Això xoca frontalment amb la política del laissez faire, del tot val mentres em donis una maleta sota mà. Amb una millor política de construcció les ciutats es fan no solament més agradables i habitables, sino més eficients energèticament, contribuint a controlar l'espiral de contaminació en la què ens veiem immersos. Però, és clar, aquestes polítiques no serveixen per fer-se ric ràpidament en, posem, 4 anys.

Afortunadament hi ha iniciatives que pretenen combinar tots aquests nous coneixements per acabar oferint ciutats "sostenibles" i "ecològiques".

Dos de les més impresionants són ciutats que s'han de començar a projectar. Una a Xina, Dongtan (podeu veure-la aquí, aquí, i aquí), i l'altra als Emirats Àrabs Units, on sembla que han sapigut reaccionar a temps a l'imminent esgotament de les reserves petrolíferes; la ciutat dels EUA s'anomenarà Masdar ([1], [2], i [3]), i forma part de la Masdar Initiative, acabada de sortir de Lost.

La tercera és ja tot un fet, i no s'ha construit de nou. Es tracta de la capital de l'estat de Paranà de Brasil: Curitiba (us recomano que us llegiu tota la informació sobre el canvi que van realitzar a la pàgina de la Prefeitura de Curitiba, a part d'aquestes dues notícies).

Raons sentimentals a part, Curitiba mereix tota la meva admiració ja que ha sapigut transformar-se en un referent en molts aspectes ecològics: la immensa majoria dels ciutadans es desplacen a peu o en transports públics ecològics; posseeix una extensa proporció de parcs i àrees verdes; el reciclatge és una de les seves prioritats, amb un nou programa titulat Lixo que nao é lixo (brossa que no és brossa, no us perdeu les dades que donen al final del document); qualsevol ciutadà pot canviar brossa que hagi recollit per aliments (Podeu veure aquí, per exemple, els punts en els que es pot realitzar quest troco el setembre). Els curitibans estan orgullosos de tots aquests fets... i no és per menys!

En fi. M'encantaria dir que crec que algun cop en aquesta parcel·la de món que ens ha tocat viure hi haurà gent votada per nosaltres que aconseguirà trocar la tendència actual a asfaltar sense ordre ni concert, portant-nos fins a aglomeracions sostenibles com Dongtan, Masdar i, per sobre d'elles, Curitiba. Però els anys han fet que perdi confiança en que sorgeixi un equip de govern amb una veritable voluntat de canvi... i que els "poders no democràtics" a l'ombra l'hi deixin fer. Vaja, al final m'he posat conspiranoic. Algú de vosaltres és més optimista?

Foto: Curitiba per Astrodyum a Wikimedia Commons


Llegir l'article sencer

9/9/08

El Trends on Biotechnology de setembre


Recordeu l'entrada de la setmana passada sobre "el culte a l'amateur"?. Estava inspirada per un article extret de la revista Trends on Biotechnology apareguda aquest mes.
Però a banda d'aquest article, no vull deixar escapar l'ocasió de comentar-vos (en forma de resum) altres articles que m'han cridat l'atenció i que potser també cridaran la vostra.

* Que venen els cíbrids!!!

* L'accés lliure a les dades d'investigacions amb finançament públic

* Consorcis microbians (lo qué?)

Comencem amb la secció d'opinió (una de les meves preferides, ja ho sabeu):

* Recentment el parlament britànic ha autoritzat la creació de cèl·lules "cíbrides". Què és això? Doncs bé, es tracta d'introduir el nucli d'una cèl·lula somàtica humana en una cèlula embrionària d'animal a la qual se li ha tret el seu nucli. Aquesta notícia dona peu a l'article de Fulka et al (Cybrid human embryos – warranting opportunities to augment embryonic stem cell research), on es parla de les magnífiques possibilitats que això ofereix a la investigació sobre cèl·lules mare, investigació genètica i farmacològica, però també de les qüestions operatives que caldrà resoldre i els dilemes étics i/o morals que algú pot argumentar.

* La OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) ha publicat recentment un conjunt de principis i orientacions amb la intenció de promoure el lliure accés a les dades sobre investigacions finançades amb fons públics. Això, a primera vista, segur que a tots ens sembla bé (en tant que fomenta la transparència). Però quin efecte pot produir aquesta mesura aplicada així, de forma exclusiva sobre el sector públic? No afectarà els calendaris i la qualitat de les recerques fetes amb fons públics? No fomentarà que la investigació pública tracti de protegir-se buscant col·laboracions amb la investigació privada, lligant-se llavors la investigació als camps susceptibles de generar benefici econòmic? Aquestes són les preguntes que es plantegen a l'article Orientacions de la OCDE sobre el lliure accés: comercialització encoberta? escrit per Klaus Hoeyer, Mette N. Svendsen i Lene Koch.

Per la seva banda, en l'apartat de reviews, destacarem un article:

* La creació de consorcis microbians: una nova frontera en la biologia sintètica: En aquest article es parla del repte que suposa el disseny de consorcis microbians, és a dir, un conjunt de diferents microorganismes que viuen interrelacionat-se (la idea és una mica similar al concepte d'ecosistema, però aquesta comparació és molt lliure, i l'heu de limitar al fet que viuen plegats i l'existencia dels uns condiciona activitats dels altres). Això existeix de forma natural, però l'interès és crear-ne d'artificials utilitzant microorganismes dissenyats per produir medicaments complexos, o realitzar altres tipus de funcions profitoses per a nosaltres i que no són assolibles amb un monocultiu microbià que, a més a més, és menys resistent a les condicions cambiants. Us imagineu un consorci microbià potabilitzador d'aigua? Detoxificador? Terreformador? A veure qui s'atreveix a dir que la ciència està estancada!!!


Llegir l'article sencer

30/8/08

El Cell de la setmana

I aquesta setmana a la revista Cell podem trobar, entre d’altres, els següents continguts:

  • L’us de RNA a la terapia contra el virus del VIH. El RNAi és una tècnica de silenciament gènic que consisteix a utilitzar petites molècules de ADN o ARN (DNA o RNA segons les sigles en anglés) que bloqueigen l’expressió de gens específics, en aquest cas gens esencials per a la replicació del virus. A més, aquesta acció pot dirigir-se a cèl.lules concretes, per exemple els linfòcits infectats pel virus i no els sans. D’aquesta manera s’ha aconseguit disminuir la infecció pel virus en un model en ratolins.
  • Reciclatge molecular. El món a escala molecular reprodueix el que succeeix a escala humana ( o potser és al revés?) La proteòlisi és un procés mitjançant el qual les proteïnes que ja no són necessàries són inactivades, translocades (transportades d’un lloc a un altre dins la cèl.lula) i/o degradades. Però sembla ser que, en alguns casos, la proteòlisi de determinades proteïnes de la via d’apoptosi (una mena de mecanisme de suïcidi molecular programat) dóna lloc a altres proteïnes més petites i actives de nou. Això s’ha pogut determinar gràcies a una nova plataforma proteòmica anomenada PROTEOMAP.
  • Els mascles i les famelles tenen trets que els diferencien. No, aquesta no és la novetat. Com us deia, els mascles i les famelles de totes les espècies, a part de tenir òrgans sexulas diferents, presenten també altres característiques sexuals secundàries que els diferencien (la melena dels lleons mascles o les espectaculars cues d’alguns galls dindi, per exemple). Es coneix basgtant de les funcions ecològiques d’aquests trets, però gairebé no es conèixen gens els mecanismes d’evolució i la regulació de la seva expressió. Aquesta setmana, uns científics americans (com no) han publicat un treball en el que estudien com apareix un d’aquests trets en Drosophila (la mosca de la fruita i un dels organismes més ampliament utilitzats als estudis genètics).
  • Trobem un estudi sobre el mecanisme pel qual certes proteines s’anclen a la membrana plasmàtica. Portar una proteïna a un lloc de destí correcte no és feina fàcil. Requereix d’unes senyals determinades que permetin el seu direccionament a un compartiment cel.lular concret. En un nou estudi es descubreix que sembla ser que les proteïnes de la família Get estan implicades en el reconeixement d’aquestes senyals de localització subcelular i en la translocació de les proteïnes anclades a la membrana.


Llegir l'article sencer

14/8/08

Aquesta setmana a Nature (14-08-2008)

Aquesta setmana a Nature:

  • Al congrés de la Societat Internacional de Primatologia celebrat a Edinburg... s'han donat a conèixer dues dades: una bona (l'últim recompt de goril·les vius ha generat un nombre major que l'esperat), i una de dolenta (en els propers deu anys la meitat de les espècies de primats -el nostre propi grup- estaran en perill d'extinció). Aquesta darrera dada no hauria de preocupar tan sols als ecologistes altruistes; donada la proximitat evolutiva de les espècies d'aquest grup, mantenir-les fora de perill d'extinció és una finalitat egoïsta, ja que ens permet aprendre molt més sobre el nostre origen, dels camins evolutius que no es van prendre, i de per què som com som.
  • El famòs Jared Diamond..., autor de llibres de divulgació científica com Armas, Gérmenes y Acero o ¿Por qué es divertido el sexo? parla sobre l'extinció del cangur gegant a Tasmania durant la gran extinció de la megafauna, fa uns 14.000 anys, la qual va esdevenir en paral·lel a l'arribada dels humans als seus hábitats (¿casualitat? No ho crec pas)
  • El que ens queda per saber. Determinats fàrmacs disminueixen la resposta immunològica (la que lluita contra els agents invasius) mantenint els limfòcits T dins els ganglis linfàtics. Tenint els nostres guardians sense patrullar per la sang, el sistema immunològic no té tanta força, el que resulta d'utilitat, per exemple, durant els transplantamente. Sorprenentment, baixes dosis d'un d'aquests fàrmacs són capaces d'eliminar una infeccio viral crònica. Per què? Ja tenim nous interrogants per respondre (per si no en teníem suficients!)
  • L'incest sembla un dels tabús més extesos... a les societats humanes i s'ha proposat com un mecanisme per tal d'evitar l'endogamia. L'endogamia fa augmentar la prevalència de malalties genètiques, ja que augmenta la probabilitat d'heretar dues còpies (al·lels) d'un gen alterat que pot produir una determinada malaltia. En una notícia de Nature s'utilitzen fills de cosins per tal d'estudiar l'heretabilitat de l'autisme en la que, cada cop més, sembla existir un fort component genètic (amb més d'un gen implicat).
  • Una altra de les notícias se centra en l'estudi del comportament neuronal en aquell moment de penombra entre el somni i el despertar. Sembla ser que quan el cervell dorm... ,
    les neurones "es coordinen". El despertar porta la independència de les neurones. Bona analogia, veritat?
  • Polaritat cel·lular. Determinades cèl·lules preseten "polaritat"..., tenen extrems diferenciats. Saben què és "adalt" i què "abaix" i formen estructures diferenciades a cadascun dels seus "pols" (per exemple, les cèl·lules de l'intestí tenen un pol determinat mirant cap a l'intestí i l'altre mirant cap a la sang). Com s'aconsegueix aquesta polaritat? LEs cèl·lules són gotes de grix plenes a rebentar de proteïnes que venen i van interactuant unes amb altres. Aquesta miríada d'"intèrprets" fan que qualsevol "obra cel·lular" sigui difícilment predible... o no?. De l'estudi publicat a Nature sembla deduïr-se que, tot i que són moltes les proteïnes implicades en la polarització, són molt poques les que "inicien" aquesta polarització mitjançant mecanismes de retroalimentació positiva, que amplifiquen enormement qualsevol senyal (una molècula activa a moltes que activen encara a més molècules que activen a...)
  • Mosques amb grip . Els virus són els paràsits suprems. S'introdueixen en cèl·lules a les que roben els seus enzims per poder replicar-se. Conèixer quins enzims usen és crucial per poder dissenyar teràpies antivirals eficients. En aquest estudi van modificar el virus per que pogués entrar dins les mosques Drosophila. Pobres mosques. A través d'una "llibreria" de RNAi (els RNAs que permeten silenciar gens, recordeu?) els científics han pogut infectar mosques a les que se'ls hi havia "apagat" un gen determinat (i així fins a 13.071 gens!). Cent tipus de mosques es van mostrar resistents a la grip. Cadascun d'aquests grups portava silenciat un gen concret. Així s'ha pogut deduir quins gens són els necessaris per a la replicació del virus de la grip. Interessantíssim.
  • Fa temps parlàvem dels ribozims, RNAs que poden fer coses....
    Fins el seu descobriment a la dècada dels 80 del segle passat, es creia que les proteïnes eren les úniques molècules "que feien". En aquest article de Nature es demostra l'existència d'un d'aquests ribozims a la part terminal dels RNAs missatgers (els que surten del nucli per a ser traduïts a proteïnes)dels gens Clec2 dels ratolins. És a dir, els mamífers també tenim ribozims


Llegir l'article sencer

9/8/08

El Cell de la setmana

I aquesta setmana a la revista Cell podem trobar, entre d’altres, els següents continguts:


  • Es descriu el paper de la homeoproteina Otx2 a l’establiment dels circuits neuronals del còrtex visual.
  • Es podria millorar l’adaptació a l’entrenament físic sense haver de moure’s, només prenent medicaments que activin la via de AMPK-PPARd.
  • Una revisió sobre TGF-beta i la seva importància al desenvolupament dels linfòcits T.
  • A més dels Podcasts, Cell ha introduit un nou apartat a la seva revista on-line, els Paper Clips, petites converses de 5 minuts de durada entre l’editora de la revista i l’autor d’uns dels articles. Aquesta setmana entrevisten el Dr. Svante Paabo que ha completat la seqüència del genoma mitocondrial de un Neanderthal.


Llegir l'article sencer

20/7/08

Aquesta setmana a Nature (17-07-2008)

Al darrer número de la revista Nature trobem notícies com:

  • La prospecció del llac Volstok torna a retardar-se. El llac més gran de l'Antàrtida, una enorme extensió d'aigua líquida situada sota 4000 metres de gel, sembla ser que conté dos ecosistemes diferenciats. La prospecció prevista pels científics rusos permetria conèixer molt millor aquest ecosistema extrem totalment misteriós.
  • Es commemoren els 30 anys del naixement de Louis Brown, la primera nena proveta
  • Es comença a crear, per part del Sanger Institute de Cambridge, la primera llibreria de miRNAs de ratolí. Aquests miRNAs són els petits fragments d'RNA que permetien "silenciar" l'expressió de determinats gens
  • S'estudia com es generen els allargats cossos de les serps, mitjançant l'alteració de l'expressió dels seus gens Hox, vells coneguts de la sèrie divulgativa Biotolk
  • S'estudia el paper dels gens TOR en el control de l'expressió proteica sensibla a canvis en els nutrients que capten les cèl·lules.
  • S'estudies els possibles mecanismes mitjançant els que es poden sincronitzar l'expressió de les proteïnes a cada fase de la divisió cel·lular.


A més, hi ha un article sobre l'estiu àrtic i els canvis que s'observen en el gel desde l'Amundsen, el vaixell on, curiosament, fins el mateix dijous, es trobava el nostre company Toni Pou.

Un número complet, com heu pogut apreciar.


Llegir l'article sencer

17/7/08

Aquest mes en...



Destaquem els següents continguts:

Nutrició i cognició: l’efecte dels nutrients sobre les nostres functions cerebrals.

Mitocòndries i processos neurodegeneratius: la disfunció d’aquests orgànuls desequilibra el metabolisme energètic de les neurones afavorint la seva mort.

Animals i Alzheimer: el paper imprescindible dels models animals en l’estudi de la malaltia d’Alzheimer i d’altres demències.

Comportament: un estudi sobre els processos neurològics que ens permeten prendre decisions.


Llegir l'article sencer