Tot mirant enrere

I per seguir amb la recent dinàmica del blog, avui també parlarem de l’Antàrtida. No sé vosaltres, però jo quan penso en aquest continent em ve al cap una extensió enorme de terreny glaçat i erm, habitat només per efímers grups d’ agosarats expedicionaris una mica malament del terrat (per què no em negareu que per passar setmanes recorrent-la, assetjats pel fred i el vent s’ha de tenir un punt de bogeria). Però on avui només passegen aquests aventurers va ser una vegada una terra fèrtil i llar de nombroses espècies d’animals i plantes.

Fa 14 milions d’anys es va produir brusca baixada de 8 graus Celsius a la temperatura del continent. Tot i que 8 graus pot no semblar-nos gaire cosa, és un refredament prou important com per impossibilitar la vida de nombroses espècies. Durant aquest refredament, van desaparèixer de l’Antàrtida nombroses plantes i també alguns insectes i la tundra de l’interior del continent va desaparèixer i es va cobrir d’un gel perpetu (Penseu que, tal i com molt bé ens ha explicat el Quim, la desaparició d’una espècie en un hàbitat determinat pot tenir greus conseqüències sobre les altres espècies que depenen d’ella).

Aquest mes un grup d’investigadors desplaçats a aquestes terres ha descobert a les valls seques de McMurdo unes restes fòssils que pertanyen a organismes terrestres i lacustres que hi vivien durant aquest període de refredament. Aquest descobriment és de gran valor científic en primer lloc per l’extraordinari grau de conservació de les restes i, en segon lloc, per què fins ara s’havien trobat molt pocs fòssils a l’Antàrtida. De manera que aquesta troballa és un gran tresor per als investigadors ja que pot aportar molta informació sobre la manera com es va produir aquest gran refredament i les dades obtingudes serviran per crear models per a estudiar el canvi climàtic.

Una primera anàlisi de les restes desvetlla que existeix una sorprenent semblança entre aquests antics animals i d’altres existents avui en dia en altres parts del món, el que reflexa la bona adaptació d’aquests animals als seus habitats. Una segona anàlisi més en profunditat indica que aquests no han patit cicles de congelació-descongelació sinó que s’han mantingut glaçats des de fa 14 milions d’anys. Si tenim en compte que durant tot aquest temps a la Terra hi ha hagut moments que la temperatura global era més alta de l’actual (i ho tornaran a ser com a conseqüència de l’escalfament global), és sorprenent que l’Antàrtida no patís cap mena de descongelació. Això permet concloure que la capa de gel que la cobreix és molt consistent i reforça la idea que el canvi global és un procés complexe però no uniforme, ja que sembla afectar de diferent manera uns punts i altres de la geografia mundial.

Tot i la quantitat d’informació que aporta aquesta troballa, la causa d’aquest canvi sobtat a la temperatura del continent encara es desconeix. Mentre alguns autors aposten per una baixada als nivells de CO2 com a responsable del canvi, altres veuen més factible que fos degut a un moviment a les plaques tectòniques.

I l'inevitable pregunta és: és possible que estiguem presenciant la desfeta d’un gel que ha aguantat milers d’anys?

Llegir l'article sencer

Alguna cosa està canviant a l'àrtic

És el que té tenir un amic en una expedició a l'àrtic, que t'acabes interessant per temes que, per empatia, sents més propers que abans. Si aquest amic, a més, escriu rematadament bé i fa que cada escrit et porti a llegir el següent, l'anterior, o el que sigui... aleshores l'interés s'accentua. Aquest amic, com ja vaig comentar, és el físic Toni Pou i podeu seguir el seu viatge aquí.

Al seu blog podreu trobar entrades de tot tipus, tot i que avui us volia parlar de dues en concret, que tenen relació (Cortázar?) amb un parell d'articles d'aquest diumenge de la Vanguardia: Polos en peligro y ¿Qué pasa si se derrite? (aquest darrer per a suscriptors online)

A les entrades "Crònica d'una mort anunciada" i "Insomni, fantasmes i animals", en Toni ens presenta una poètica visió del seu viatge amb una visita emocionant i una declaració del seu silenciós acompanyant, Trevor. Les dues entrades tenen el mateix rerefons, el canvi climàtic, i com es viu en una de les regiones més afectades.

Als articles de la Vanguardia es parla, i molt bé, del tema. Vull compartir dues dades que no solen comentar-se tant com d'altres:

1. L'albedo (radiació reflexada per la superficie). La blancor dels gels i la neu reflexa molta més radiació que la superfície fosca del mar. A l'estiu tothom porta roba de colors clars per estar, clar, més fresc. Doncs el mateix li succeeix al nostre planeta. Les mases blanques dels pols eviten que el planeta absorbeixi més calor i s'escalfi encara més. Si es derretissin els pols per un augment de la temperatura, s'exacerbaria aquest augment.
2. La presència de gels als pols genera corrents marins enormes que circulen pels oceans. És la presència d'un d'aquests corrents la que controla la corrent del Golf i fa que Europa presenti un clima més "benigne" que la regió de Nord-Amèrica que es troba a la mateixa latitud (podeu comparar els climes de Porto i Nova York, per exemple).

I a l'Antàrtica la cosa és més sèria ja que, a diferència de l'Àrtic, el gel antàrtic es troba sobre terra ferma i, al fondre's, contribueix activíssimament a l'augment del nivell del mar... de l'Antàrtida ja en parlarem, segur, més endavant.

Llegir l'article sencer