La grip que no cesa: grip aviar, grip porcina i grip espanyola

A hores d'ara, tothom ja coneix el brot de grip porcina que sembla haver-se originat a Mèxic. Però, la grip no és només aquell procès que ens afecta cada hivern i que no ha de ser tractat amb antibiòtics? Pot matar? Què hi tenen a veure en tot això els porcs mexicans i els pollastres xinesos?

Els virus
Els virus són paràsits obligats, cosa que vol dir que no poden viure sense "ajuda" de determinades cèl·lules. Estan, per tant, vius? Ah! Aquest és un llarg debat que, quan volgueu podem reprendre. Per estar "vius", per poder reproduir-se, als virus els manquen certes eines moleculars que aconsegueixen en les cèl·lules que parasiten. Cada tipus de virus infecta un tipus concret de cèl·lules.
Hi ha diferents tipus de virus que es classifiquen, grosso modo, per la molècula que utilitzen com a material genètic: DNA o RNA.

El virus de la grip
L'amic colorejat de la foto és un virió del virus de la grip (membre de la família dels ortomixovirus, però això és per pujar nota). En taronja, podem veure la seva membrana de lípids, la qual, estrictament no és seva, ja que la "roba" a les cèl·lules que parasita. En lila podem veure la seva càpside proteica, que sí que és seva, la qual conté el material genètic d'aquest virus; en aquest cas, RNA.

Sí, el virus de la grip transporta els seus gens d'una cèl·lula a una altra en cadenes d'RNA (com el virus de la sida). Quan arriba a la cèl·lula, la maquinària del virus transforma l'RNA a DNA (mitjançant la retrotranscriptasa) i, així, pot ser reconegut per les proteïnes de la cèl·lula. Aquest DNA és transcrit a RNA i a noves proteïnes, que formen una miríada de nous virus que multiplicaran la infecció (com els gremlins anant a un balneari) i destruiran la cèl·lula. Unes "bestioles" molt simpàtiques, com haureu pogut comprovar.

Les subtils diferències
No tots els virus de la grip són iguals. Una primera classificació permet diferenciar entre tipus A, B i C. El "gènere" A és el més conegut per a tots nosaltres, i afecta humans, porcs, aus i cavalls. És dins aquest gènere on trobem els col·legues que ens visiten cada hivern i els seus cosins del Zumosol, que produeixen les pandèmies de grip. Com distingir-los?


Els virus de la grip, a la seva capa lipídica "robada" porten inserides proteïnes pròpies. Aquestes proteïnes dirigides cap a l'exterior poden ser reconegudes per anticossos... si recordeu, les substàncies reconegudes pels anticossos se'anomenen antígens. A la imatge de la dreta, aquests antígens serien les piruletes roses i els cons taronges, que, com veieu, apunten cap a l'exterior. Doncs bé, existeixen 16 tipus d'antigen “H” i 9 de tipus “N”. Cada virus presenta un antigen de cada tipus: així, podem trobar virus H1N1, H1N2, H1N3, H2N9, etc. Els virus més famosos, com veurem, són els H5N1 i H1N1.

Males influenzas
Cada any, entre octubre-novembre, s'inicia la campanya de vacunació de la grip entre els "grups de major risc". Per què ens hem de vacunar cada any? Hi ha vacunes, com la del tètanus, que duren 10 anys... per què la de la grip és anual? Els virus de la grip presenten una gran variabilitat antigènica, és a dir, canvien ràpidament les característiques de les proteïnes que mostren a l'exterior. Com que el nostre sistema immune es basa en el reconeixement d'aquestes proteïnes, serveix de ben poc "ensinistrar-lo" contra una soca de grip, si l'any següent la nova capa presenta antígens diferents. Per veure-ho d'una altra manera, no serveix de res tenir fotos de la cara de Tom Cruise si pot posar-se "pròtesis" (a Missió Impossible) o injectar-se "verins" (a Minority Report), i canviar així el seu aspecte (tot i que en el fons seguirà sent el mateix personatge).

Aquestes "variacions sobre un mateix tema" es produeixen per mutacions i per "recombinació" entre soques. Una cèl·lula infectada no és un "coto de caza" privat, pot ser infectada per un altre virus, mentres "allotja" el primer. Quan això passa, en aquesta cèl·lula es formen virus amb "noves" combinacions diferents de les originals per a les quals les nostres defenses no estan ensinistrades.

Vaques contra porcs i pollastres: vacunes contra la grip
Aquesta estratègia de "deixar les cèl·lules reordenar els virus" és la que va començar a utilitzar-se en el desenvolupament de les vacunes contra la grip. Si injectem dues soques de virus en un ou, obtenim totes les combinacions possibles. Les vacunes es preparen seleccionant la soca que s'assembla més a la detectada aquell any (podeu apreciar-ho millor si amplieu l'esquema; a Wikimedia trobareu una versió en altíssima ressolució, per si voleu fer-vos-en un pòster).



Amb el desenvolupament de les eines genètiques (penediu-vos-en! aquestes eines les carrega el dimoni!) s'ha pogut abordar el problema des d'una altra perspectiva. Els antígens "H" (HA en la imatge) participen en els "processos dolents" de la grip. Mitjançant l'enginyeria genètica, es pot "treure" la part dolenta de l'H per preparar virus inactivats i inocuus. Combinant en el laboratori aquests HA "dòcils" amb els "N", podem controlar millor el procés de producció de les diferents variants de la vacuna (de nou, ho podeu apreciar millor si amplieu l'esquema, amb la seva versió "posteritzable" aquí, Carmen, aquí). Més ràpid, més efectiu, més segur... (citius, fidus, securus, quasi olímpic) Algú s'hi oposa? Segur que ben pocs.

(Interludi)Dirigint-se al públic: Una reflexió, tots aquells que estan en contra dels transgènics i la manipulació de la natura, quan -Déu no ho vulgui- hi hagi una epidèmia de grip per a la qual -Déu ho vulgui- tinguem una vacuna obtinguda pels mateixos processos que tant detesten, es vacunaran?; es prendran els fàrmacs obtinguts a les cèl·lules "transgèniques"? (Fi de l'interludi)

Pollastres, porcs i espanyols
Habitualment la grip ens visita cada any, pels volts de l'hivern, posant fi a la vida de les persones "de risc": persones grans i immunodeprimides (amb les defenses tan baixes que ni amb actimel en vena...). Però en ocasions semblen brots de grip que ataquen tota la població destruint tot el que se li posa pel davant. D'aquestes epidèmies globals, d'aquestes pandèmies, tres són les més famoses: les aviars, les porcines i la pesta espanyola. Per a una informació més profunda, detallada, sèria i contrastada sobre aquestes epidèmies, us recomano llegir els següents articles de lliure accés: Emerging influenza virus: A global threat i Influenza pandemics: Past, present and future.

El 1918, en plena Primera Guerra Mundial, per si els humans no en tinguéssim prou amb nosaltres mateixos, va sorgir un brot de grip que va matar més de 25 milions de persones. Com que la majoria dels països europeus tenien els mitjans de comunicació en "modo propaganda" (molts encara el tenen actiu), es dedicaven a llançar consignes contra els enemics, i a demostrar com n'eren de dolents, i les llibertats que eliminarien (i que ells mantenien sota mínims amb l'excusa de la guerra). Perdó, és que m'encenc... Pot ser que d'aquestes tergiversacions i manipulacions sorgís una anècdota -segurament apòcrifa- que explica com els camperols de banda i banda de la frontera francogermànica conduïen les gallines cap a "territori hostil" amb l'esperança que estiguessin griposes i contagiessin els seus adversaris. Bon inici per a la guerra biològica, no creieu?: fronts d'atac de pastors alsacians conduint "batallons" d'aus al camp de batalla on s'enfrontarien a esternuts... "Menudo pollo".
Com que Espanya era un país neutre, va ser un dels pocs que va informar de l'epidèmia. D'aquí que es comencés a conèixer com a grip espanyola. Dècades després es va analitzar la composició antigènica dels virus responsables: eren H1N1.

Fa un parell d'anys van saltar les alarmes mundials per casos de grip aviar que havien passat d'aus a humans a l'est asiàtic. El brot aquest cop era de la soca H5N1. Les aus migratòries i els ocells turistes van escampar alguns d'aquests virus al voltant del planeta. Les indústries farmacèutiques van desenvolupar la vacuna i la van vendre a quantitats mai vistes als governs (des d'Estats Units a Espanya: aquí, a la resposta 24, en aquesta nota de premsa i en aquesta compareixença de l'aleshores Ministra de Sanitat, Elena Salgado-) . I aquí va acabar tot. Per sort, no va anar a més. Tan sols les arques dels estats es van veure afectades. Val més curar-se en salut... no? O creieu que va ser tot massa "precipitat"?

I ara ens trobem amb un nou brot. El número de morts i afectats no para de créixer, com podeu veure en aquest mapa (via menéame). La soca és H1N1... com l'"espanyola" Com evolucionarà aquest cop? Tindrem vacunes? Les aplicarem? Una pandemia és un procés altament complex, i més amb la millora de les comunicacions. El repte està llançat,,, sabrem actuar amb seny? podrem abordar la possible situació des de la mesura? Hem de fer-ho? Ens ho permetran? Amb cada brot de grip apareix un brot psicòtic de la "fi del món", es repetirà?

En fi, com molts altres cops, haurem d'esperar. I confiar en què les eines que tenim siguin més eficaces i ràpides que les que teníem el 1918 durant la primera guerra mundial.

-----
Per cert, Hi ha un magnífic llibre de ciència ficció molt relacionat amb tota aquesta qüestió: El libro del día del juicio final, de Connie Willis. Us el recomano. És una meravella.

The Plague (1989), Arnold Böcklin. Via Wikimedia.

Totes les imatges emprades són lliures i les podeu trobar a Wikimedia commons: [1], [2], [3], [4], [5], [6], [7] i [8].

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: entrades interess(ADN)ts, 20-02-09

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem:

• El café descafeinado y la huella que deja sobre la mesa, de Genciencia. Segur que mai us heu preguntat perquè les taques del cafè tenen les vores més fosques que l'interior. Aquí teniu la genial resposta. I, a més, sabreu com descafeïnen els grans de cafè.- Què més voleu?


• Escatología solar: así se destruirá la Tierra, de eCiencia. Un preciòs joc del gat i el ratolí entre les diferents catàstrofes cosmològiques i una suposada humanitat cercant lloc on aturar-se. Paga molt la pena.

I a més:

• Cèl·lules artificials: models simples per a estructures complexes (en anglès) de Biosingularity. Fer una cèl·lula artificials els hi sembla una tasca "simple"? En llegir l'entrada queda més clar que el que han realitzat és un model de citoplasma, el líquid que contè les proteïnes i els orgànuls cel·lulars. El citoplasma no seria tampoc senzill, però ho és més que una cèl·lula. Acceptem pop com a model simple?


• Las bacterias activan, por 'control remoto', virus que son letales para otras bacterias d' Ecuador ciencia. Molt bona explicació tot i que amb un títol desafortunat. El treball de l'equip valencià de José R Penadés tracta de la diferent mortalitat que s'observa en os bacteris diferents en presència d'aigua oxigenada (generada per una d'elles). I la clau d'aquesta mortalitat es troba en un virus que "passaba per allà". No hi intencionalitat ni dels bacteris ni del virus. Tan sols selecció natural. I pel títol podria semblar que un dels bacteris és Michael Night i el virus, Kit. I no és així. Llegint la fantàstica explicació de l'entrada entendreu el perquè.


• El peyote d'El calaix d'Arquimedes. Interessant entrada sobre aquesta planta tan emprada a Mèxic.

Llegir l'article sencer

A l'ADSl: Entrades interess(ADN)ts, 11-02-09

Abans de res, disculpar-me per haver oblidat aquesta secció que sé que alguns aprecieu, però el treball apreta... intentaré recuperar els bons costums

La setmana pasada vem llegir i us recomanem:

• De la mateixa família que el protagonista de la darrera sèrie, FoxP2, ens trobem amb el gen FOXO3A, al que ja han batejat (brrrrr, calfreds per l'esquena) com el gen de la longevitat. Podeu llegir la notícia a Tendencias21, i a Inmortales y perfectos
• Vaja pàjarus. De Nòmades. Divertida entrada per a conèixer l'intel·ligència de certes aus, corbs i kees, que no tenen res a veure amb cap empresari suec.

I a més us recomanem...

• El cáncer en el Egipto de los Faraones. De El Erizo y el Zorro. Vertiginós viatge de 5.000 anys des del primer tractat mèdic fins els darrers descobriments sobre la metàtasi.
• Las ballenas primitivas parían a sus crías en tierra. De Noticias de Ciencia. Per la seva originalitat, tot i que pot semblar evident.
• El hombre de Pekín. De Mundo Neandertal, dins la sèrie, que també recomano, Conoce a tus fósiles.

Llegir l'article sencer

Inflamació, reparació de fibres musculars i fibromiàlgia

En un dels comentaris de l'entrada "Falses esperances a les notícies de ciència", Francisca ens remetia a un article aparegut a 20 minutos sobre la fibromiàlgia. Cal ser justos: si en aquella entrada em queixava del pobre i sesgat tractament d'una notícia sobre un possible tractament per a certs càncers de mama publicat a ADN, haig de reconèixer en aquesta ocasió que l'article d'A. Zanón per a 20 minutos es mereix una nota alta. És clar, concís, riguròs, i deixa clar en tot moment que es tracta de resultats preliminars; importants, però preliminars. A més, cita a un dels autors del treball (Jordi Carbonell de la Unitat de Fibromiàlgia de l'Hospital del Mar de Barcelona).

La fibromiàlgia és una malaltia que afecta principalement a dones i que es manifesta en una constant sensació de dolor en músculs i articulacions. No fa tant que ha començat a ser diagnosticada com a tal i no com un mal de gent que no para de queixar-se. Tot un pas endavant. Des del seu "reconeixement" com a malaltia s'ha obert el veritable camí per tal de descobrir el seu perquè. Per què fa mal tot? El treball dels investigadors de l'Hospital del Mar ha trobat per primer cop una alteració física a nivell de les fibres musculars. Els que hem patit algun cop una ruptura de fibres (el bàsquet té aquestes bromes= podem fer-nos una lleugera idea del dolor que han d'aguantar siàriament les persones afectades.

A la notícia de 20 minutos també es parla de l'alteració de la concentració del TNF-alpha que els pacients presenten a la seva musculatura. El TNF-alpha és una citoquina, una molècula secretada per les cèl·lules del nostre cos, involucrada en la resposta immunològica i inflamatòria. Tot i que normalment una inflamació s'associa amb una situació no molt agradable (cuida't el turmell, Vero), la inflamació és, molts cops, el pas previ a la reparació del teixit. En el cas de les fibres musculars aquest sembla ser el cas. Per tant, trobar nivells baixos de TNF en pacients amb fibromiàlgia indicaria que no es disparen els mecanismes inflamatoris que haurien de irigir la reparació de les fibres musculars. (Image: Wikimedia commons)

Cercant més detalls sobre aquesta investigació m'he trobat amb pàgines en les que està molt ben explicada... i per a què explicar alguna cosa, quan un altre ja ho ha fet perfectament:

• Diario Médico
• Ciencias Médicas News
• O a la pròpia nota de prensa de l'Hospital del Mar (trobada a través de No fun)

Aquests resultats encara no han estat publicats en cap revita científica (creieu-me, m'he tornat boig buscant al PubMed) sinó que s'han donat a conèixer en el Congrés de l'American College of Rheumatology (CR/ARHP 2008, San Francisco), del que podeu veure els resultats més rellevants aquí i aquí.

I per acabar amb les "lectures recomanades" us deixo tres enllaços a articles científics de lliure accés dels dos darrers anys:

• ¿Es la fibromialgia una enfermedad neurológica?
• Fibromiàlgia i malalties autoimmunes(En inglés)
• L'estrés, el sistema de resposta a l'estrés i la fibromiàlgia (En inglés)

.
Image: Wikimedia commons

Llegir l'article sencer

Falses esperances a les notícies de ciència

Anem a veure. Estic una mica encés. El dijous 22 de gener de 2009 va aparèixer aquest article al diari ADN: "Un fármaco contra la diabetes es anticáncer". Ja està! Amb aquest titular, tots curats. Vinga! Així! Directament!

Però encara hi ha més. Durant l'article se'ns parla de la metformina, fàrmac emprat per al tractament de la diabetis de tipus II. LLegint l'article se'ns informa que, segons les investigacions de l'ICO i l'IdIBGi de Giroa publicades a les revistes Cell Cycle i Annals of Oncology, la metformina té també "un efecto anticancerígeno en uno de los cánceres de mama más dañinos".

Un parell de cosetes:

1. És de bona educació citar els signants dels articles. Normalment s'acostuma a citar al primer -qui ha fet la major part del treball- i el darrer -normalment qui ha dirigit el treball. Però no posar cap és lleig. Els signant dels articles són: A. Vazquez-Martin, C. Oliveras-Ferraros, S. del Barco, B. Martin-Castillo y J. A. Menendez.


2. Els articles són de lliure accés. Ja sabem que a la versió impresa no es poden poar links, però sí es pot dir que són de lliure accés. A la versió digital sí que no hi ha excusa per obviar-los. Aquí els teniu: El artículo del Cell Cycle i la carta al editor de l'Annals of Oncology

Anem al gra. Però a quin dement se li passa pel cap titular així un article com aquest? En base a què s'ha redactat el contingut de la notícia? Suposo que en base a l'espectacularitat. Els treballs són interessants, estic d'acord. I sent investigadors nacionals, es mereixen estar l diar, com molts altres treballs d'investigadors d'aquí. Però el tractament de la notícia és un atemptat contra la decència. A veure. Si tinguessim la desgràcia de patir o conèixer a un familiar proper que patís "uno de los cánceres más dañinos, el llamado HER2 positivo" (sic), no pensaríeu, després de llegir el diari, que voleu que us apliquin aquest tractament miraculós? No reclamaríeu a crits una injecció de metformina, per caritat? Si no us la donguessin, no pensaríeu que el vostre oncòleg és un inútil que no està al dia de les darreres "notícies"? No començaríeu a dubtar de tot? I si la cosa anés a més...? No vull ni pensar-ho.

Tal i com està redactada la notícia, és falsa. El que han confirmat els investigadors de Girona, en ambdós articles vàlids i acceptats per dues revistes diferents, es (si el cansanci m'ha permés entendre-ho correctament) és que la metformina disminueix la quantitat d'HER2 expressada a cèl·lula, que interfereix amb la via de senyalització de la AMPK-survivina, i que, sorprenentment, la metformina realitza aquestes accions a través, precisament, de la HER2. Tots aquests resultats s'han obtingut en cèl·lules en cultiu. No hi ha ni un sol experiment en animals; ni, molt menys, en humans.

Creieu que aquests resultats, per interessants científicament que siguin, mereixen un tractament tan superficial i sensacionalista? Les falses esperances que genera no harien de fer reflexionar al redactor? Sabia què es feia? El pitjor, és que crec que sí.

Afegit posterior: la Diana ha cercat la pàgina clinicaltrial.gov si hi havia algun tractament amb metformina en fase clínica a humans. Sí que existeix: aquest, però està en fase I, la més primerenca, en la que tan sols hi participa un reduit nombre de participants. Els resultats dels articles comentats anteriorment servirien, en aquest cas, per a afinar millor el tractament o l'adequació d'aquest a cadascun dels pacients.

Llegir l'article sencer

Tapant forats

Vist l’excel•lent nivell de les últimes entregues penjades, he decidit tornar d’entre les boires de vapor de cava i els escarpats cingles de torró d’Alacant per parlar de qüestions una mica més terrenals, però no per això menys importants des del meu punt de vista.

Avui em ve de gust parlar dels estudis científics a la publicitat. Els que ja m’heu llegit coneixeu bastant les meves opinions al voltant de l’alimentació saludable, així que no abundaré en el tema. El que sí que vull fer és parlar del darrer anunci d’Actimel...

Actimel (és a dir, Danone) llença una nova campanya del seu lacti probiòtic destinat a mares que, preocupades pel promiscu, lasciu i extremament contagiós intercanvi de xupaxups als patis de primària, decideixen reforçar les defenses dels seus petits. Per a això, ens col•loquen Susanna Griso (periodista i MARE, sobretot, que ens ho diu perquè és MARE!!!) al capdavant d’un d’aquells pretensiosos “publireportatge”, que no són res més que simples anuncis vestits amb roba formaleta per assemblar-se a un “senyor informatiu”.

Evidentment, l’elecció és maliciosa: malgrat que la senyora Griso ha estat seduïda pel costat fosc de la tele (cosa que a Antena-3 no és del tot difícil, perquè és l’emissora de l’emperador Palpatine, igual que la COPE és de Darth Vader), els seus orígens a informatius (començant per TV3 i Catalunya Ràdio!) li atorguen una pàtina de credibilitat molt convenient per a transportar el missatge de l’anunci. I quin és aquest missatge? Doncs una bajanada que jo definiria com a “barbaritat científica que tracta d’emparar-se en la suposada ignorància dels receptors”. Dit en cristià: el ninot del publireportatge no té estómac perquè si el tingués no ho entendríeu, estúpids; parlem de “barreres protectores” i “forats a la barrera” que són tapats pels Lactobacilus casei perquè (malgrat la brutal bola que suposa) la imatge és més comprensible per a vosaltres, bestiar televisiu. Només hi ha una cosa pitjor que a hom li diguin imbècil: que ho facin des de la condescendència de qui es creu superior intel•lectualment.

La manipulació dels conceptes científics per les empreses que tracten de vendre productes és una variant de quelcom que ha existit des de temps immemorials: la gent tracta de vendre la seva mercaderia dient que proporciona allò que el públic busca, i el públic compra. Ha d’intervenir la llei contra l’anunci de Vegas Playboy perquè el model de l’anunci s’emporta un tros de tia amb el “boost” d’enginy que li dona la susdita colònia? Òbviament no. Llavors, per què hauria l’estat (o un altra autoritat) intervenir en un cas com aquest? Doncs, des del meu punt de vista, perquè el seu missatge afecta directament a decisions sobre la nostra salut i la nostra nutrició.
El més divertit del cas és que, quan em documentava una mica sobre el cas per a escriure-us, he trobat una suposada polèmica que ha circulat sobre els efectes perniciosos del L. Casei que ha provocat una intervenció de l’estat... a favor dels pobrissons de Danone!!! O sigui, no protegeixen el televident de la mala informació científica continguda en els pseudoestudis amb què algunes companyies es fonamenten (avalats per universitats tan prestigioses i poc polititzades com la de Navarra (on no s’ensenya l’evolució), com és el cas d’Actimel) sinó que protegeixen la companyia quan algun piltrafa amb encara menys senderi que ells treu la bola de que “si prens Actimel durant molt de temps el teu cos deixa de produir L. Casei imunitas de forma natural”. Això sí, per a què el govern de l’estat aprengui a jugar-se els quartos amb les grans companyies multinacionals, atents a com Danone utilitza la trola per treure-li al govern un comunicat on diu, no només que l’organisme no produeix Lactobacilus casei i que per tant l’Actimel no suplanta ni elimina cap activitat natural del cos (que seria desmentir la bola), sinó per fer-los escriure que “existeix documentació escrita a revistes que acredita els beneficis del L casei imunitas”. GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL! S’escolta des de la grada del consell d’administració de Danone. Molt bé, si senyor. El meu govern no només no es mulla per a defensar-me de publicacions exagerades amb informacions d’un reduccionisme insultant, no. A més fa anuncis institucionals de marques comercials que són bones per a la salut.

Per dir una cosa bona, esmentar que el comunicat complet (que podeu llegir aquí) és, exceptuant el gol que s’han deixat colar, un exemple d’informació mesurada i veraç al voltant de la qüestió (esmentant que cada dia ingerim milions de L casei tot menjant qualsevol lacti, etc).

La veritat és que em fa una mica de llàstima que sigui precisament aquest producte, al qual certament avalen diferents estudis científics el que esculli publicitar-se des del terror, l’esoterisme (aures protectores) i la pseudociència.

Per a una altra ocasió deixem les empreses d’aigua embotellada, la magresa i la bona marxa dels ronyons: que algú trobi un article d’alguna societat de nefrologia seriosa que digui que ens hem d’endinyar 2 litres d’aigua per ajudar els ronyons, o un d’endocrinòlegs que diguin que l’aigua elimina el greix... Per a quan el comunicat governamental impulsat per les associacions de consumidors que digui que totes dues idees són falàcies?

Llegir l'article sencer

Tan bé que anàvem: Google cancela el seu Research Datasets

És coneguda la meva debilitat per la secció de ciències de Público. M'he deixat per destacar moltes de les notícies que he llegit en ella durant aquest any i escaig que porta publicant-se (és gairebé del mateix dia que el nostre blog). Potser perquè demà venen els reis i no vull extendre'm amb una nova entrada de FoxP2, avui no em resisitiré a comentar-vos-en algunes de les seves notícies.

El primer article, de Jacob Petrus, és un estudi sobre el clima a Espanya del segle XVI al XIX... a través dels registres eclesiàstics. Molt curiòs... i totalment lògic.

El segon article és portador de males notícies. També és pública la nostra debilitat per les revistes que ofereixen els seus articles gratuïts a través d'internet (amb PlosOne al capdavant), ja que la ciència ha de tendir a la democratització. Hi ha determinades disciplines o "tècniques" científiques que podrien ser accesibles a una gran quantitat de gent. Qui sap, potser hi ha algun genial bioinformàtic latent que no ha estudiat mai biologia i que no podrà treballar mai a un laboratori, però si podrà realitzar estudis comparant seqüències, estudiant arbres filogenètics, o -perquè no- desenvolupant algorismes per tal de deduir l'estructura tridimensional de qualsevol proteïna. Per a cap d'aquestes "accions" és necessària la bata. Google també volia participar en la ciència lliure mitjançant el seu projecte Google Research Datasets. Però la crisi avança implacable, i Google ha decidit cancelar-lo.

El tercer article que us volia recomanar és "La cara B de la ciencia: goles que causan terremotos", de Javier Yanes. Va aparèixer a la pàgina 30 del número 4 de gener de 2008, però no l'he pogut trobar en la seva versió digital, i la versió en pdf conté alguna menta d'error. Si el trobeu, digueu-m'ho i penjo el link.

Llegir l'article sencer

El món... perdut?

El 1912, sir Arthur Conan Doyle va publicar la seva novel·la "El món perdut". El 1925 va aparèixer la famosa película basada en la novel·la (disponible en set parts a youtube: 1, 2, 3, 4, 5, 6, y 7). En elles un grup d'expedicionaris explora un desconegut racó de món on hi conviuen éssers humans, mamífers extingits... i dinosaures (d'aquí el nom de la novel·la de Michael Crichton, Jurassic Park, The Lost World). Durant dècades aquesta película va contribuir a crear el mite de que els dinosaures i els humans havien conviscut, tot i que els separen 65 milions d'anys (si, si, 65.000.000 d'anys, una barbaritat).

Aquí podeu apreciar la cinquena part, amb unes boniques escenes de dinosaures artesanals.

Es van trigar dècades en esclarir els fets... i mai del tot. Sempre ha quedat un percentatge de la gent qe no ha tingut molt clar que els dinosaures es van extingir moooolt abans que els humans. Molt abans que alguns dels més coneguts mamífers extingits, com els mamuts o els tigres dents de sabre... Per a molts de vosaltres tot això és poc més que una obvietat, però per a molts dels que van veure la película el 1925 i els anys posteriors, els hi va semblar perfectament plausible i real...

Avui he vist el tràiler del tercer lliurament d'Ice Age, que porta com a subtítol: "L'origen dels dinosaures". Mamuts i dents de sabre amb dinosaures? Com a error històric no està gens malament (un nombre de 8 xifres hauria d'impressionar a tothom). Però, per què ens hem de preocupar? Si tan sols és una película per a nens... I l'evolució s'explica en una assignatura optativa de 4t de l'ESO que no tothom cursarà.

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: entrades interess(ADN)ts, 12-12-08

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem:

• Ositos de peluche en el espacio. Tremenda història i impresionants fotos sobre un experiment realitzat per alumnes de primària. Ovació per al professor. De ben segur que en aquesta classe hi haurà més d'un futur científic gràcies a aquesta iniciativa.


• Un día cualquiera: fuera de la cama, dormilón, a Genciencia. De com se'ns alteren les fases del son amb l'edad. I jo afegiria... i amb l'alcohol! (l'entrada anterior del blog també paga la pena: Un día cualquiera: suena el despertador; i ja que estem amb el tema dels ritmes circadians, us recomano aquesta entrada de la revista Eureka).

Us recomanem també:

• I parlant d'alcohol freshquito, aquí teniu aquesta entrada: Enzims implicats en l'elaboració de la cervesa, a The Industrial Enzymologist.


• Desacobla't bé, fill meu, que fa fred, a Abulafia. Viatge en forma d'entrada entre mamuts, humans, neandertals, mitocondris, enzims, ATP, protons... per acabar mirant d'aprop les nostres petjades a la lluna. Podrien estar els neandertals massa adaptats al fred?


• Llibres i més llibres, a Històries de la ciència. Ciència i llibres. Irresistible.

Llegir l'article sencer

La ignorant manera de classificar els llibres de ciència

19:30. Diagonal de Barcelona. FNAC.

No puc evitar-ho. Cada cop que paso per qualsevol llibreria de "deformació professional" em porta a cercar per la secció de "ciències" per tal de comprovar tant el seu contingut com l'extensió que li han reservat. A la FNAC s'anomena "Divulgació científica", està situada al costat de les Ciències Socials (amb especial menció menció a "Autoajuda") i ocupa dues columnes. Cada fila de llibres té més llibres darrera, pràcticament inaccessibles. Aquest cop no dono cap cop d'ull als títols que exposen.

Per curiositat, he decidit buscar si tenen les darreres novetats de les que us he parlat: Convivint amb transgènics y El genoma fluid. El primer ja ni el trobo. Què estrany!. Vaig a preguntar... Sí, sí, el tenen... a la secció de Salud. Què?!

Va, va. No ens posem nerviosos... Alguna explicació ha d'haver-hi. Tranquil. Respira. No pot ser. És un error. Potser salud és una secció dedicacda a les "biociències" i la medicina. Potser... No.

Mira'l. Aquí està. A la darrera fila de la tercera columna de Salud. Al costat de Nutrición de la A a la Z i, us ho ben prometo, Adelgazar follando. Ni rastre de biologia. Ni rastre tampoc d'altres llibres sobre transgènics.

Tornem al mostrador per a avisar. Al cap i a la fi ja em vaig trobar amb alguna cosa semblant amb el llibre de Lynn Margulis i Dorion Sagan, ¿Qué es el sexo?, un llibre sobre l'aparició e la reproducció sexual a l'evolució i que, evidentment, es trobava entre els llibres de sexualitat humana. Vaig avisar i es va solucionar. Però aquet cop no seria tan fàcil. La noia que ens atén, molt amable i simpàtica, tot s'ha de dir, ens informa que aquest no és el primer cas d'ordenació absurda que reben, ja que ells es dediquen a ordenar els llibres segons un codi que els hi ve imposat des de Madrid... Si és així. Gràcies. No, gràcies a vosaltres, i sento no poder fer res. No, dona, no. En fi. No és cap ajut per a les ventes del llibre tenir-lo on el tenen. Qui serà l'ignorant que habrà decidit colocar-ho a "Salud"? Com ha près aquesta decisió?

En fi. Així s'entèn la ciència. Quina pena.

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: entrades interess(ADN)ts, 04-12-08

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem:

• El DNA com magatzem de records a Nòmades. Fantàstica entrada que ens explica la nova hipòtesi que prova d'explicar el mecanisme molecular de la memòria, així com de l'experiment realitzat per tal de posar-la a provca. Interessantíssima. No us oblideu de visitar-la.


• I com entre records ens movem, aquí us deixo una altra genial entrada: D'estrés i hormones, a Abulafia. Bona de debó. Estrés, gats, lleons, nòvies, pinces (auch), passant pels glucocorticoids i la relació entre afinitat i termini (i no parlo de relacions humanes)

També us recomanem:

• Dues entrades de Tall$Cute: 10 curiosidades bioquímicas sobre nuestro cuerpo, i ¿Qué le preguntarías a un científico español de renombre?. Crec que els títols ho diuen tot.


• Los políticos no saben qué es el CO2, a E-ciencia. També el títol d l'entrada ho deixa tot claret... com pretenem que controlin la seva emissió?


• La tinta electrónica , a Ocularis. Comparació entre les pantalles convencionals de la tele i el ordenatas amb les pantalles de "tinta digital"... estem davant un nou fenòmen de vídeo Beta?


• A Apuntes del camino ens recomanen un mapa del metro de la ciencia dels més famosos científics del món i de les seves relacions. Curiós.

Llegir l'article sencer

Articles sobre "cultura científica"

Els que porteu un temps seguint-nos sabreu com darrerament hem anat augmentant les entrades relacionades amb la "cultura científica": què sap la població sobre ciència i la imatge que d'ella es dóna des dels mitjans de comunicació.

En aquesta breu entrada d'avui us vull oferir alguns articles que he anat "acumulant" sobre el tema, per a que pogueu treure les vostres pròpies conclusions:

La mayoría de gente, aunque pase por la escuela, es analfabeta científica. Entrevista de Jesús Rubio a Ramón Núñez, publicada al Diario de Navarra.

Es injusto que un 'mindundi' gane millones cantando o con el fútbol y un científico no. Entrevista de J.L. Obrador a Manuel Toharia, publicada a 20 minutos.

Los mejores estudiantes ya no buscan su futuro en la universidad. Entrevista de César Coca a Margarita Salas, publicada a Laverdad.es.

Es urgente la separación entre rumores y ciencia en internet. Nota de premsa d'EFE referent a una entrevista de la BBC a Tim Berners-Lee, llegida a Terra.es.

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: Entrades interess(ADN)ts, 29-11-08

• Educación y ciencia, a Evolucionarios. Absolutament genial. Imprescindible. Un bon anàlisi de la situació de les carreres científiques a Espanya. Els perquès. Els quèfer... Paga molt la pena.

També us recomanem...

• ¿La primera familia nuclear?, a La lógica del Titiritero. Bona entrada sobre la "mediàtica" notícia referent al descobriment d'una tomba neolítica amb quatre individus del mateix nucli familiar i el seu tractament als mitjans.


• Más fósiles transicionales de tortugas: Odontochelys, a Paleofreak. De l'adquisició o no de la closca... ¿Fòssils transicionals? Ves preparant el xec, creacionista turc.


• El atractivo de los Harrijasotzaileak (o ¿por qué levantan piedras algunas aves?), a El cerebro de Darwin. Interessant entrada sobre aus i pedres, sense passar per cap pedrer... Començaré a portar pedres de 20 quilos pel carrer, a veure què passa.


• ¿En qué consiste la vacuna española contra el VIH?, a Museo de la Ciencia... I és que s'estan convertint en uns fixes d'aquesta secció. Ja que estic, us recomano també Caballos de Troya moleculares.


• I a l'apartat d'humor, aquesta entrada Ciencia de la Vida: Viñetas sobre la educación. Millor predre-s'ho amb un somriure.

Llegir l'article sencer

Ciència a Second Life

Fa poc, un molt bon amic -saluda, David- em va enviar aquesta notícia de Javier Martín de El País, en la què es parla sobre la utilització dels videojocs- i la informàtica en general- a l'educació. El tema ja seria interessant per sí mateix, però ho és encara més si tenim en compte que alguns de nosaltres ens dediquem a realizar llibres de text completament digitals per a la secundària...

Deformacions laborals a banda, a l'article es parlava de l'utilització d'alguns "jocs" en determinades investigacions científiques. I posaven d'exemple Second Life... Ah sí? Hi ha articles d'investigació en els que s'utilitzi aquest joc de realitat virtual? Mmmmmm. Sentia que havia d'acudir al meu estimat cercador d'articles biomèdics Pubmed. I vet-ho aquí què hi vaig trobar...

Bàsicament, els articles en els que apareixia "Second life" podrien agrupar-se en:

1. Second life com a eina educativa. En aquest apartat hi trobaríem articles sobre l'educació sanitària a Second life, Second life com a plataforma educativa per a metges, com a eina educativa en la percepció de les malalties mentals, o com a simulador de com actuar davant d'atacs de bioterrorisme.


2. Aplicacions d'aquest programa com a plataforma on realitzar trobades, simposis o sessions de pòsters entre científics. És clar que així s'acabarien els viatges becats i oh no! les Accompanying person... Noooo!


3. Aplicacions de Second life en investigacions reals, com s'afirma en aquest article: Potencialitat en investigació dels mons virtuals; i com es demostra en aquests dos: Second life en la psicologia clínica i Second Life, el paradís dels autistes?. Tot i que, sens dubte, el meu favorit seria aquest: En els monsvirtuals es mantenen les mateixes normes socials no verbals que en el món real... article en el que es mesura quant de temps s'aguanten la mirada (sic) les parelles noi-noi, noi-noia, hoi-poi (perdó) o noia-noia, arribant a la conclusió de que és el mateix que el real. Interessant? Aplicable? No ho sé, però ja tenen un article publicat... currículum!
   

Entrades relacionades: Viciats però normals, quin descans d'Abulafia

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: Entrades interess(ADN)ts, 21-11-08

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem:

Tres entradas es fan ressò de la iniciativa del Consorci Internacional del Genoma del Càncer de seqüenciar el genoma de cèl·lules cancerígenes de pacients afectats per diferents tipus de tumors. A Barcelona es seqüenciaran els genomes de la Leucèmia limfàtica crònica. Les tres entrades són: El genoma del cáncer, de José Antonio Garrido; Tras las huellas del cáncer, de Tall&Cute; y La conferència de Cristina Garmendia al Cercle d'Economia, d'Enric I. Canela.

Genes terminator, a GOLEM blog. Certes companyies de biotecnologia que desenvolupen plantes transgèniques controlen la fertilitat d'aquestes mitjançant una cadena de gens que podreu trobar explicada en aquesta entrada.

Altres entrades recomanades...

Ajuda per superar el complexe del genoma petit a Abulafia. Els éssers humans tenim menys gens que molts altres organismes. Sent éssers permanentment acomplexats com som, Abulafia ens ofereix una recent sortida a aquest possible neotrauma del segle XXI a través d'una bona explicació sobre "empalmaments alternatius".

.

Un ramillete con cientos de flores, a Ciencia de bolsillo. Desfullar margarides és una bona analogia de l'amor? L'entrada no pretén explicar què és l'amor, però sí què és una margarida. Del mateix blog destacarem aquesta entrada sobre els arbres luminosos que ja vem comentar fa aproximadament un any

Super ratón y la molécula de la juventud, a La Huella del Tilacino. Bona entrada sobre el treball de la Dra Blasco sobre la telomerasa, el càncer i l'augment de l'esperança de vida. I és que el tema dels telòmers ja dóna, i encara donarà més, de què parlar (serveix com a mostra les nostres entrades et talles els telòmers o te'ls deixes llargs?, i Telòmers útils. Elfs inmortals, precursora de les sèries Biotolkien).De fet, ara que ho penso, els ratolins de la Dra Blasco podrien ser el primer pas cap a uns ratolins-elfs... I ja que parlem de ratolins inmortals i perfectes -wait for it- no puc deixar escapar aquesta oportunitat de recomanaros el blog d'en Salvador Macip, Inmortales y perfectos

Venus Express busca vida en la Tierra, a Astro-web. Per tal de saber determinar la possible presència de vida en altres planetes, primer hem de ser capaços de saber detectar que hi ha vida a la Terra. Ho som? Això és el que s'està intentant provar des de la sonda Venus Express.

Bioinformàtica i Playstation (En catalán), a Vallve's Blog. De com aprofitar la potència de la PS3 per a realitzar algoritmes bioinformàtics.

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L: Entrades interess(ADN)ts, 14-11-08

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem :

• La importancia del Rh en las embarazadas, a Museo de la Ciencia. Per Sophie. Com sempre, el Museo de la Ciencia ens ofereix una gran explicació sobre un tema científic. És el torn de l'antígen Rh dels glòbuls vermells, i de com tenir-los o no, no tan sols és important per tal de determinar la nostra "vasconeïtat", sinó que pot influir en els embarassos de les dones Rh negatives.

Us recomanem també...

• Identificación personal por el olor, a Neofronteras. Entrada sobre l'"empremta personal" odorífica que fa que poguem distingir-nos per la olor, i com la dieta no influeix en aquest reconeixement.


• Cuando dios descansó, de El erizo y el zorro. Per José Antonio Garrido. Començant per la juventud dels genis (¿se'ns ha passat ja l'arròs) fins l'origen de la vida, tema que ja sabeu com ens agrada. Si, a més, l'entrada està tan ben escrita, com no recomanar-vos-la?.


• Bolets supervitamínics, en Nòmades. No es tracta d'una crònica d'un viatge a Amsterdam. Asimetrich ens ofereix una entrada sonre la síntesi de Vitamina D en bolets i de com es podrien utilitzar en la dieta d'aquelles persones amb carències en aquesta vitamina. Per cert, per què a Catalunya som tan boletofílics? El que en un principi podria ser un tret "cultural", és ara una moda que fa que milers de persones surtin a escombrar boscos sencers... no ens estarem passant un pèl?


• Seguimos levantando el país, en Sonicando. Cruel entrada per a que us feu una idea de com és le món de la investigació. Ànims sonicando! Sempre hi haurà un resultat que compensarà tot aquest esforç. No puc deixar de comparar aquesta situació dels becaris d'investigació (i no tan sols els pre-doctors, els doctors també curren així) amb algunes de les nostres il·lustríssimes "señorías" del Congrés dels Diputats (per no parlar del Senat!) que són incapaces de treballar ni 18 hores... a la setmana! Si ni tan sols van al seu lloc de treball. En fi. Aguanta Sonicando! Molts hem passat per situacions similars i ens n'hem sortit.


• Los ojos son una ventana, a Genciencia. Per Christopher Boone. Bona entrada per diferenciar el que és la "percepció" de la "visió". I ja que parlem d'ulls, us recomano el blog Ocularis, dedicat en exclusiva a ells. I és que els ulls són un tema sobre el que paga molt la pena parlar, llegir i estudiar.


• El origen de las arrugas, a Apuntes del camino. Aquests darrers dies els mitjans de comunicació han destacat un estudi realitzat sobre una raça particularment arrugada de gossos. Com els mitjans de comunicació tenen un espai limitat per comentar aquestes notícies, acostumen a quedar-se a la superfície (arrugada) de la notícia. En aquesta entrada, no obstant, sí s'incideix en l'aspecte biològic de la investigació, duta a terme, per cert, per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.


• ¿Se puede saber que Dios existe? La respuesta es..., a Golem blog. Per Angel. Genial. Una increïble mostra de com funciona el cervell "argumentatiu" de certes persones.


• Genes y conducta social, a La lógica del titiritero. Per Pablo Rodríguez Palenzuela. Entrada inspirada pel número de Science dedicat a la genètica del comportament social. Nature vs. Nurture. Gens i ambient parlant-se contínuament.

Llegir l'article sencer

Hoax científic: El dolent, el passiu i el babau-supersticiós...

Aquest post pot ferir la sensibilitat dels meus amics, així que recomano que no se’l mirin molt a fons... De fet vull parlar de hoax científics que es distribueixen en forma de powerpoints amb estructura “pseudo-presentació mèdica”, i com que aquestes coses sempre t’arriben per contactes més o menys coneguts, doncs això, avui carrego en part contra la meva gent (confiant que, precisament, els que fan circular hoax no són els més habituats a llegir sobre ciència, per molt simplificada que estigui).

Els hoax científics: Exemples

Un hoax no és més que una informació falsa que es propaga en forma de rumor.
Segur que en deveu conèixer uns quants. Vet aquí alguns exemples:

Sostenidors i bacteris menja-carn:
Apel•lant a la por en el cas de les dones, i a la noble solidaritat en el cas dels homes, va circular en el seu dia un cru i gràfic powerpoint de lesions de pell en la zona de les mames, tot atribuïnt-les a la suposada imprudència de “no haver rentat els sostenidors abans de posar-se’ls”. Les imatges que acompanyaven eren, de fet, greus infeccions provocades bàsicament per estreptococs del grup A, i la seva propagació és típica per ferides i contacte directe amb persones infectades, no pas per objectes íntims i, ni molt menys, tampoc per sostenidors no rentats, tal i com es desmenteix en un dels nombrosos sites dedicats a rebatre aquestes mentides.

Tossir contra l’atac de cor:
Aquest és el hoax inspirador d’aquest article. El vaig rebre fa uns dies, d’una persona amb antecedents personals que la fan poc susceptible a fer bromes amb els infarts de miocardi. Feu una ullada a aquest despropòsit aquí.
Per què us feu una idea de la magnitud de la distribució d’aquest hoax, només cal que veieu com, la entitat sanitària citada a l’article, el Rochester General Hospital, va haver de sortir al pas d’aquest rumor amb un comunicat, on es deixa claríssim que, d’una banda ells mai no han publicat aquesta informació, i de l’altra, que aquesta informació no se sustentava sobre cap base científica.

El budum
Investigant una mica quins altres hoax científics fan o han fet mal en alguna época vaig trobar aquest interessant post publicat a “El Tamiz”. Els nostres “companys de lluita” van desmuntar fa temps aquest hoax sobre un insecte mexicà que llençava àcid per les antenes, també amanit amb esfereïdores fotos, per estovar, si calia, el nostre esperit crític. Pura i burda mentida, però en mans de gent amb poca formació, una "bomba de por".

Els hoax científics: Distribució i distribuïdors

Els hoax científics arriben generalment per e-mail. Com que es tracta d’una forma de comunicació de base interpersonal i privada, és perfecte per transmetre qualsevol imbecilitat sense que s’hagi de sotmetre a cap criteri de refutabilitat. A més, l’avantatge dels hoax és que, fins i tot l’internauta més novell té una adreça de correu, fins i tot quan encara no ha après a navegar seleccionant les seves fonts. La majoria sabeu que, per a qualsevol cosa que poseu a un buscador, el resultat de dalt de tot no és necessàriament ni el que busqueu, ni el correcte, ni l’oficial...



Però, qui distribueix aquest cúmul de despropòsits, però no obstant malintencionat? Bé, jo els classificaria en 3 grups fonamentals (amb algunes variants i subdivisions que no vindrien al cas). Tal i com indico al títol del post, jo distingiria entre el dolent, el passiu i el babau supersticiós...

El dolent: És evident que darrera d’un powerpoint hi ha una bona estona de treball de recerca, i un plaer malsà el la generació d’una petita o gran ona de pànic. A més, també hi ha un desig de notorietat per part d’algú que no podria obtenir-la per un mitjà dels que se suposa que han de proporcionar la celebritat (per què, de cop, estic pensant en “Gran Hermano”?). De tots els personatges implicats en la difusió dels hoax (tant científics com no), aquests són els únics individus que mereixerien que els seus powerpoints fossin certs...

El babau-supersticiós: Arriba un missatge d’aquests, i instintivament penses “vaja trola”. Però a continuació una veuta diu “bueno, tu reenvia, que tampoc fas mal a ningú”. O si no “les fotos són súper bèsties” i ho reenvies. O encara pitjor “si ho envies ha 20 persones, apareixerà una animació amb el nom de la persona que t’estima. Fa por, però és veritat”. Sí, fa por pensar-hi, però hi ha gent que hi creu, en aquestes coses... Ens agradi reconèixer-ho o no, hi ha un percentatge remarcable de la població que, davant l’amenaça “envia o moriràs de forma atroç”, opta per enviar, no fos cas que s’acabés convertint en la primera víctima d’una maledicció per powerpoint...

El passiu: Si li preguntes si el que hi ha al powerpoint és veritat o no, dirà que tant se li en dona. Si li preguntes per què ho ha enviat, dirà que sempre reenvia totes les gracietes que rep, siguin powerpoints sobre animalons amb música de Celine Dion, siguin fotos robades de cadàvers d’accidents de trànsit. Segons aquesta regla... per què no enviar una malaltia nova i desconeguda fins ara, de la qual sentim a parlar per primer cop, no en les notícies de les 8, sinó a través de la nostra estimada amiga Puri (que deu rebre correu directe des de la OMS, la Casa Blanca, o el CDC d’Atlanta...). Però, fins i tot en el cas d'una persona que el rep i no el passa a ningú... respecte el que ens interessa, que és l'aparició i supervivència del hoax, aquesta persona també formaria part del grup de difusió passiva del hoax...

Per tant, davant dels hoax, cadascú de nosaltres podria posicionar-se a si mateix en un gràfic triangular, segons si tira més a dolent (creació i manteniment del hoax), supersticiós-babau (difusió crèdula o induïda per “amenaces”), o simplement difusor pasiu...




Llavors què fem?

És obvi que la persona del tipus 1, el mala fe, és prou minoritari com per què el sol fet de no donar-li corda col•labori en la seva extinció. Pels tipus 2 i 3, potser una bona lectura serien els consells sobre How to disprove a Scientific hoax (com refutar un hoax científic), útil tant per les martingales que arriben per e-mail com per simpàtics creacionistes, o fins i tot per desmuntar-te la teva religió si algun dia et venen ganes de tractar de justificar-la de forma científica...
Els consells es resumeixen, més o menys, en:

1)Examina la cadena argumental i busca si hi ha alguna conclusió precipitada o no lògica.
2)Busca fonts independents sobre el tema de què és parla (això és més difícil de fer que de dir, ja ho sé).
3)Comprova si la hipótesi formulada és impossible de posar a prova. Si no pots fer-ho, la qüestió no és subjecte de ciència, així que la seva afirmació o negació es converteixen en qüestions de fe.
4)Suggereix hipòtesis múltiples.
5)La navalla d’Occam: un principi de lògica excel•lent, que diu, en línies generals, que l’explicació més senzilleta i que assumeix menys coses rares, acostuma a ser la bona. Recordeu Sherlock Holmes? Tot aplicant aquest principi és com arriba a afirmar “Posa a prova totes les teves hipòtesis, començant per la més simple. Si només te’n queda una per refutar, aquesta serà la bona”
6)Analitza si la persona que sosté la hipótesi és particularment propensa a afirmar-la (els ufólegs tendeixen a veure ufos per tot arreu...).
7)Compte si un argument se sustenta només en el prestigi de la seva suposada font.
8)Desconfia de conjunts de dades seleccionades presentades juntes (avui m’ha arribat una altra imbecilitat que vincula totes les xifres dels atentats islamistes, tant americans com el de Madrid, amb la xifra 11. No té desperdici
9)Tot fenomen observat una única vegada, té molts números de ser un hoax
10)Fomenta el debat. S’han de considerar tots els punts de vista com a viables mentre no es provi la seva manca de validitat científica o lògica.

Aquest senzill decàleg us posarà a l’abric de creences absurdes, però, pel que fa als hoax... Com procedir?

En el meu cas, jo vaig començar per esborrar directament el hoax en qüestió. Després, fruit d’alguns hoax francament ben escrits (cosa que no abunda) i amb prou mala bava com per fer-me sentir llàstima d’algú poc informat que el llegís, vaig passar a escriure en format “respondre a tothom” amb una refutació (generalment un extracte o un link d’una font solvent, com en el cas del Rochester General). Actualment, després de reflexionar sobre l’efecte que podia causar sobre la imatge de l’amic que m’havia enviat el hoax el fet que refutés el seu e-mail per la via del mínim comú múltiple (amics comuns i no comuns elevats a la màxima poténcia), he decidit respondre sempre el remitent en qüestió (si el hoax conté informació per generar pànic o greu desinformació), amb aquesta informació, tot convidant-lo a ser ell qui esmeni la falta. Si tota persona que rep la refutació d’un hoax la envia enrera, tot el potencial mal causat per la desinformació quedaria revertit.

Els hoax no són divertits. No són un element cultural, ni els hem d’acceptar com a un mal menor de la lliure circulació de la informació. Són una eina més de la cultura de la por que, si no treballem per evitar-ho, s’instal•la entre nosaltres...
Em sembla que ha arribat el moment, en el triangle de figures proposat abans (dolent-passiu-babau), d’afegir algú que tingui el rol “bo”, de ser qui talli els hoax que si li creuen per davant, eliminant el sentit de la seva existència.

Guerra al hoax, sobretot al que busca generar pànic...



PS: El meu sentit homenatge al magnífic NOTICIAS DEL MUNDO: tothom sabia el que hi trobaria, i si algú s'ho creia és que era decididament GILIPOkjfdIOHDG

Llegir l'article sencer

Spore-peniforme: De peixos fora de l'aigua al joc d'EA

Obrint la plana de Nature, buscant les seves "novetats", m'he topat amb un peix espinós de l'ordre dels Scorpaeniformes. L'aparició d'aquest peix a Nature es deu a uns estudis de regulació de la seva osmolaritat sanguínia en aigua dolça. I a mi què?, podeu preguntar-vos. Doncs és un estudi interessant pels conceptes a explicar, el pas evolutiu que tracta de cobrir, i perquè em permetràparlar-vos d'SporeTM.

Cachis la mar salada
Hi ha diferents etapes en la història evolutiva del nostre planeta que, des de sempre ens han fascinat (sobretot perquè constitueixen els pasos per a que, entre d'altres, evolucionessim nosaltres mateixos). La primera, l'aparició de la vida en sí mateixa (camp del que ja hem tingut ocasió de parlar). LA segona, l'aparició de la cèl·lula eucariota (les nostres), misteri magníficament resolt per Lynn Margulis (Per què no té ja el Nobel aquesta magnífica investigadora). La tercera, la formació d'éssers pluricel·lulars. A partir d'aquí, la colonització del medi terrestre. Precisament, la notícia de Nature ens informa sobre un estudi que podria aportar noves dades sobre aquest pas.

La vida va sorgir al mar, i com a tal, tot el seu funcionament bioquímic estava adaptat a tenir fora de les seves membranes aigua salada. L'aigua salada és salada perquè té relativament altes concentraciones d'ions com els de sodi (Na), potassi (K) i clor (Cl). Dins les cèl·lules, no obstants, la concentració d'aquests ions és diferent. A un costat de la membrana tindrem altes concentraciones d'un ió que es trobarà a menor concentració a l'altra banda. És el que es coneix com un gradient de concentració.

L'adaptació a aquest gradient va permetre l'aparició de mecanismes moleculars per al seu aprofitament. És gràcies a aquests gradients que obtenim energia (i fabriquem ATP), o que, per exemple, podem transmetre els nostres impulsos nerviosos.

Però el gradient de concentració també és perillós per a les cèl·lules.

Mitjançant el fenòmen de la òsmosi, s'intenta igualar les concentracions d'aquests ions. I això es pot aconseguir de dues formes: treient aigua del lloc on tenim mens ions a on més hi ha (amb la qual cosa s'iguala la concentració d'aquests); o, de manera més "senzilla", desplaçant ions d'on més hi ha cap a on en "falten".

El pas de l'aigua d'una banda a l'altra és un procés passiu, succeeix espontàniament. Quan tenim cèl·lules en un medi hipotònic (amb menor concentració de sal que dins la cèl·lula) aquesta adquireix aigua; tanta, que pot arribar a explotar. Quan les tenim en un medi hipotònic, perden aigua i s'arruguen (al tenir menys aigua, pero mateixa quantitat d'ions dinss'ha augmentat la concentració). La pèrdua d'aigua també presenta un llindar a partir del qual la cèl·lula mor.

Dins l'aigua del mar les cèl·lules es troben en un medi hipertònic i van desenvolupar durant milions d'anys mecanismes per "lluitar" contra aquest gradient, mitjançant proteïnes de bombeig, com la famosa bomba de sodi-potassi, o el cotransportador de Na-K-Cl.

La conquesta del medi terrestre pels vertebrats va ser realitzada per primer cop pels peixos pulmonats. Es creu que aquesta adaptació va venir forçada per la necesitat de buscar basals o rius en època de dessecació (mira, com Catalunya). Sortir a l'aire durant un tros permetria cercar terrents més humits en èpoques de sequera. és de suposar, per tant, que el primer pas a terra ferma va venir precedit per un pas anterior, la col·lonització de l'aigua dolça.

L'aigua dolça no és "dolça", és menys salada que la salada (igual que el pernil "dolç" no és dolç). De fet, és menys salada que el propi interior de les cèl·lules. Els responsables de l'estudi van voler estudiar (o això afirmen) l'adaptació de peixos d'aigua salada a aigua dolça per veure com responien a la baixada de concentració d'ions. Per a això van mesurar tant la concentració d'ions a la sang, com l'expressió de les proteïnes que abans us hem presentat.

La sopresa va aparèixer quan van comprovar que, al posar els peixos en mescles d'aigua cada cop amb majors quantitats d'aigua dolça, tot i que no hi havia cap diferència a nivell d'expressió d'aquestes proteïnes (és a dir, les seves cèl·lules continuaven comportant-se com si estiguessin dins aigua salada), els peixos no perdien aigua, i la seva sang es mantenia immutable. Aquests resultats suggereixen altres mecanismes de regulació i, sempre segons els autors, apunta cap a un mecanisme pre-adaptatiu que hauria permès a peixos d'aigua salada, com els de l'estudi, col·lonitzar progressivament hàbitats d'aigua dolça en períodes de pressió selectiva.

La veritat és que l'estudi i les seves conclusions em semblen força fluixes, no ho negaré. Mai posaré en dubte l'esfor´que aquest i tots els estudis comporten, però, quins criteris s'han utilitzat per tal d'escollir aquest precisament com a notícia destacada?. Veient el criteri i la importància dels articles de la revista en altres camps, per què aquest sí i altres no?
En fi, l'article era una mera excusa per parlar-vos d'Spore.

Spore, un joc totalment erroni... i totalment divertit! L'altre dia un aic em va mostrar la seva darrera adquisició: Spore. El joc d'EA. Em va enganxar a la primera. Gràfics al·lucinants, eines d'edició i creació de personatges, planetes, edificis, naus... fàcil de jugar, divertit, amb bromes... prometia dies de diversió insana. Fer evolucionar la teva "cèl·lula" fins convertir-la en un "imperi galàctic". Què més podem demanar?

Però... m'haig de posar un pèl "pureta". Si fos un joc "històric" el que cometés tants errors fa temps que haurien sorgit hordes d'historiadors protestant. I si s'haguès basat en algun fonament religiós... a la foguera! (que és el millor argument de la fe). Però com que toca temes tan "poc establerts" com l'evolució... aquí tot el món a callar.

Spore comença amb un asteroide arribant al planeta que hem escollit. I dins hi trobem la nostra "cèl·lula". Això s'anomena panspèrmia (la vida va arribar de l'espai) i és una manera d'elongar el debat sobre l'origen de la vida.... d'acord, va arribar de fora, per com va sorgir aquesta? Deixant de banda l'espectacular introducció gràfica, és, a més, una bona manera de no ofendre als ràpidament ofesos: les iglesies que ens consideren "godsends".

La nostra "cèl·lula" ja té cilis -passi-, boca i ulls -què?! A veure, una cèl·lula no pot tenir ni boca ni ulls (són estructures pluricel·lulars). Aquesta "cèl·lula" ha d'evitar que se la mengin -bé-, menjant per a crèixer i poder reproduir-se -bé. Però, menjant aconsegueix dues fites: adquireix "punts de DNA" que li permetran evolucionar (aissssshhhh!) i es creix de tal manera que aquesta nova mida passa automàticament a la descendència. A això se li diu "Herència des caràcters adquirits", i és allò del coll de les girafes de Lamarck que Weismann va refutar tallant la cua a ratolins.

Cada cop que al joc quelcom es menja una espècie que té un caràcter diferent, aquest caràcter queda a disposició de qui el pugui agafar. Home, això a nivell de bacteris serien els plasmidis, cercles de DNA codificants per a certes característiques (com la resistència a determinats antibiòtics) que es poden transmetre entre bacteris. Però és que els caràcters que queden a la nostra disposició són aletes, projectores, punxes.... Tot i que és taaaaaaaan divertit!

Al reproduir-te entres a la pantalla d'edició d'animalons i allpa pots aplicar tots els elements que has anat adquirint... com tu vulguis, sense tenir en compte la pressió que han exercit sobre teu les altres espècies o la falta de recursos... sempre amb la idea de millorar tant com per convertir-se en l'espècie intel·ligent del planeta. Això s'anomena determinisme, i farà les delícies de més d'un teòleg.

Bé, després d'aquesta enrabiada, haig de confesar que el joc, si descomptem totes les falses idees sobre la evolució que inculca -i que ja veurem que és el que les contrarresta en l'educació- és altament addictiu i divertit. Tot i que no puc evitar quedar-me amb la sensació de que la ciència tant se'l hi fot. PEr als jocs històrics s'assessoren fins a extrems malaltissos... mentres que en els jocs "evolutius", què més dóna? Si els biòlegs no tenen ni temps per jugar, amb la merda de salaris que els hi paguem i els articles que han de publicar...

Llegir l'article sencer

A l'(ADS)L, entrades interess(ADN)ts: 06-11-08

Aquesta setmana hem llegit i us recomanem:

• Miedo, fantasmas y cerebro, a Apuntes del camino. Pr apuntesdelcamino. Interessantíssima entrada aprofitant Halloween (Com vem fer fa temps amb el Dia dels Innocents, a Per què ens agraden les bromes?) sobre la hipòtesi dels neurobiòlegs Persinger i French sobre com diferents radiacions electromagnètiques podrien actuar sobre el cervell generant les sensacions de por o de trobar-se en la presència d'un fantasma". Sé que pot sonar estrany i propi de (arcada) certs programes de moda pseudocientífics... però, quina manera millor que deixar una "explicació" tan poc clara per tal de picar la vostra afamada curiositat i fer que llegiu l'entrada recomanada!


• 10 preguntas curiosas de un test de selección de investigadores, a Tall & Cute. Hil·larant entrada amb preguntes (veritables) de tests de sel·lecció d'investigadors. No, de veritat, qui $%··&$ es fa aquestes preguntes? Les proven abans? Te alguns resultats estadístics? Divertidísima!
  

• Creacionismo en la Zarzuela, a La ciencia de tu vida. Per Miguel Ángel Sabadell. JA havia llegia la seva entreada a El Público (i us l'havia recomanat, premi per a qui la trobi! No val google), però aprofito l'(ADS)L per recomanar-vos l'entrada, la reflexió i el blog. Sobre el tema tractat en l'entrada, no tinc res a dir.


• Quefir, a Dalt s'arbre. Per Sa Monea. "Revocació" d'un escrit pseudo-científic de tants que volten per internet.


• Atlas de cambios medioambientales, a Siguiendo el cambio climático. Per Blas Benito. Entrada un pèl "antiga" (és de setembre), però no per això menys interessant. Es recomana l'Atlas de canvi climàtic d'UNEP (United Nations Environmental Programme) en el que s'il·lustra el canvi mitjançant casos concrets de regions alterades durant els darrers anys.


• El poble universal, a Abulafia. Per Abulafia. Bona entrada en la que se'ns recomana la plana de Donald Brown, antropòleg que, en comptes de cercar què separa les poblacions i cultures humanes, ha decidit buscar què ens uneix, què tenim en comú, quins comportaments compartim, per tractar de trobar les arrels del Poble Universal.

Llegir l'article sencer

Perill! Transgènics als llibres de secundària de Llengua

Estic indignat

Fullejava un llibre de 2n d'ESO de Llengua i Literatura castellana (Ed. Cruïlla) quan m'he trobat a l'apartat de Vocabulari, La Tierra, la casa de todos (pàg 267) un text per llegir sobre el canvi climàtic, el forat de la capa d'ozó, la contaminació marina, i... els transgènics! I no és un text d'aquest de "troba quin dels anteriors no pertany al conjunt", no. Us paso las preguntes que acompanyaven a la lectura:
- ¿Qué otros problemas de alcance planetario añadirías a los enumerados anteriormente?
- ¿Cuál de estos problemas te parece el más grave y el que requiere una actuación más urgente para resolverlo? Razona tu respuesta.

Problemes de alcance planetario?! Els transgènics?! Els mateixos organismes que generen fàrmacs, que ajuden a la investigació?

Aleshores, llegint el text que llegiran els alumnes de 2n d'ESO, he comprès el punt de vista i la sòlida base informativa dels autors:

"Los transgénicos son organismos vivos (básicamente vegetales) que han sido creados artificialmente, manipulando sus genes (...)". Primer error. No són bàsicament vegetals. Hi ha moltíssims més animals i microorganismes transgènics, emprats, principalment, en l'elaboració de fàrmacs i a l'investigació. Sí son bàsicament els vegetals els que apareixen als mitjans de comunicació que consulten els autors. DEmostra un molt bon criteri de selecció de la informació (per, per cert, forma part del temari d'ESO que s'ha d'impartir). Primer mil·lipunt perdut.

"(...)Esta manipulación tiene como finalidad principal obtener productos más resistentes a las plagas(...)" No. Alguns dels transgènics vegetals, sí es fan amb aquesta finalitat. Però no és la principal: n'hi ha que produeixen fàrmacs, d'altres generen vitamines que no generen els silvestres, d'altres creixen en sòls amb major salinitat, d'altres maduren més tard.
Segon mil·lipunt perdut... ooooh!

"(...)Sin embargo, la proliferación de cultivos transgénicos conlleva numerosos inconvenientes, algunos imprevisibles:(...)" Si són imprevisibles, com és que anem a enumerar-los? Ah! A la demagogia i la tergiversació tots hi sabem jugar. Però anem a veure els inconvenients segons els autors:
"(...)paso de cultivos diversificados a monocultivos(...)" Doncs el fet és que la immensa majoria de cultius no transgénicos són monocultius (es cultiva una sola planta i s'arrenquen les males herbes). No té res a veure amb la seva natura genètica.
"(...)contaminación genética (transmisión de genes modificados a otros organismos)(...)". Pretenia que aquesta fos una entrada curta... Per veure la dificultad de que es doni aquesta contaminació, us torno a recomanar Convivint amb transgènics.
"(...)posibles efectos adversos sobre la salud de las personas que consumen alimentos transgénicos(...)". Deixant de banda la total absència d'aquests possibles efectes als estudis realitzats, els transgènics han de superar molts més controls que altres aliments , així que solen ser més segurs que la resta de productes que prenem alegrement.

Resultat final: 0 mil·lipunts


En definitiva. Als autors de l'escrit se'ls veu de quin peu calcen, no tan sols en el seu posicionament en relació a aquest tema, sinó també del seu criteri a l'hora de "seleccionar" les seves fonts d'informació. Personalment ho trobo molt greu al trobar-se escrit en un llibre de text d'una assignatura obligatòria de tots els alumnes d'aquest pais. I més tenint en compte que al temari els transgènics s'han d'explicar en l'assignatura optativa (!!!!!) Biologia i Geologia de 4t d'ESO. Això significa que hi haurà alumnes l'única informació dels quals sobre transgènics a l'institut serà aquesta "definició" entre otros problemas de alcance mundial.

Per què el text obvia els fàrmacs obtinguts per organismes transgènics? O els immensos avenços que ha produit el seu us? O els importants beneficis que poden derivar de l'us de l'arròs productos de vitamina A (l'arròs daurat) a l'est asiàtic?

Realment és un tema a tractar amb els altres tres? Amb quin criteri? Com es posarien els de lletres si els de ciències parléssim als llibres de biologia erròniament - i de manera alarmista- d'algun aspecte de les llengües o la literatura? I de la filosofia (penso en les tonteries que es poden arribar a dir amb, diguem, Nietzsche)? O de la religió com a problema de alcance mundial? Sense informar-nos. Sense informar. Senzillament repetint opinions que hem llegit o sentit als mitjans que consultem. Seria gravíssim, no creieu? Se'ns acusaria de voler "adoctrinar"... com a mínim!

Doncs això a mi em sembla igual d'horrible.

Llegir l'article sencer