És el que té tenir un amic en una expedició a l'àrtic, que t'acabes interessant per temes que, per empatia, sents més propers que abans. Si aquest amic, a més, escriu rematadament bé i fa que cada escrit et porti a llegir el següent, l'anterior, o el que sigui... aleshores l'interés s'accentua. Aquest amic, com ja vaig comentar, és el físic Toni Pou i podeu seguir el seu viatge aquí.
Al seu blog podreu trobar entrades de tot tipus, tot i que avui us volia parlar de dues en concret, que tenen relació (Cortázar?) amb un parell d'articles d'aquest diumenge de la Vanguardia: Polos en peligro y ¿Qué pasa si se derrite? (aquest darrer per a suscriptors online)
A les entrades "Crònica d'una mort anunciada" i "Insomni, fantasmes i animals", en Toni ens presenta una poètica visió del seu viatge amb una visita emocionant i una declaració del seu silenciós acompanyant, Trevor. Les dues entrades tenen el mateix rerefons, el canvi climàtic, i com es viu en una de les regiones més afectades.
Als articles de la Vanguardia es parla, i molt bé, del tema. Vull compartir dues dades que no solen comentar-se tant com d'altres:
I a l'Antàrtica la cosa és més sèria ja que, a diferència de l'Àrtic, el gel antàrtic es troba sobre terra ferma i, al fondre's, contribueix activíssimament a l'augment del nivell del mar... de l'Antàrtida ja en parlarem, segur, més endavant.
14/7/08
Alguna cosa està canviant a l'àrtic
Publicat per Salva a les 20:23
Etiquetes: Actualitat, Canvi climàtic, Geologia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada