Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/9/08

Creacionisme ...

El primer que faré serà demanar disculpes. Disculpes perquè en les reunions d'edició, el grup de gent que escriu aquest blog va determinar que parlaríem de ciència, i que per tant, no donaríem cabuda a totes aquelles qüestions que, tot i esquitxar el món científic, no constitueixen ciència, com és el cas del creacionisme.

Prometo que tractaré d'abordar el subjecte des de la més freda anàlisi possible, i us deixo a la resta (com sempre) la porta oberta per a dir la vostra, sigui per matissar, contradir o abundar en allò que vull dir...


El cas és que, voleiant pel ciberespai, trobo una notícia que em crida l'atenció a Yahoo Noticias (España): "Un creacionista desafía a los darwinistas con un premio multimillonario".
Resulta que un líder creacionista turc ofereix 10 bilions de lires turques (5,5 bilions d'euros) a qui pugui aportar un fòssil d'una etapa intermitja en el procés evolutiu.

Intentaré anar a pams, perquè en aquesta història hi ha tantes coses que grinyolen que gairebé no se sap per on començar...
Aspecte 1: Apostant fort

La quantitat oferida és atractiva, oi? Tant de bo els científics poguéssim trobar aquest fòssil... Però és que... JA EN TENIM, de fòssils com el que demana. El registre fòssil, afortunadament, ens ofereix exemples d'espècies ja extingides que constitueixen el pont entre altres formes fòssils i formes actuals. El problema és que el senyor creacionista turc (Adnan Oktar) s'erigeix en jutge del concurs, així que amb rebutjar-los... no hi ha premi.

Aspecte 2: Sobre quina base rebutja aquests fòssils?
Segons Oktar, tots els fòssils corresponen a formes de vida presents en el món actual i no hi ha cap fòssil que pertanyi a "un dels estranys passos intermedis que presuposa la teoria de l'evolució" (sic). Amb això, Oktar sembla obviar el concepte d'extinció (ja em direu en quina categoria actual vol ficar els dinosaures... si és que hi creu). Per aclarir-nos, Lucy és un mico com els actuals i no un lligam primat-humà... I els arqueopterix (gràcies, Salva) millor els deixem estar, no?.

Aspecte 3: Jugant a despistar

Amb tots aquests focs d'artifici i premis multimilionaris, ens posem tots a debatre la nostra capacitat d'aportar o no aquest fòssil, però... La teoria de l'evolució està sustentada per més observacions, directes i indirectes, que les proporcionades pel registre fòssil.
Les observacions dels canvis en la variabilitat dins de poblacions animals actuals, unides a tota la informació que la genètica molecular ens ha permés desvetllar, són més que suficients per confirmar la dinàmica sobre la qual funciona l'evolució: Tot i que encara existeixin escoles parlant de quins són els autèntics mecanismes mol·leculars sobre els quals actuen processos com la selecció natural, el que ningú discuteix és que hi ha una evolució de les espècies.

Aspecte 4: Combatent en el nostre terreny

La solució més pràctica, de moment, entre ciència i religió, és la formulada a "Els Simpson": "En el judici la ciència contra la religió, aquest tribunal declara ordre d'allunyament: la religió es mantindra en tot moment a 200 metres de la ciència". Fa riure, però és la solució.

Els científics no hem ofert mai un premi de 10 bilions de lires turques a qui ens porti a Déu o una prova irrefutable de la seva existència, ni hem engegat mai una investigació que tingués per objecte principal desmuntar els dogmes de la fe.

El nostre problema com a científics és que, en la nostra persecució del perquè d'un o altre fenomen, de tant en tant descobrim alguna cosa que contradiu un text escrit fa uns quants mil·lers d'anys (que diu coses com que si ets dona et quedis a casa, però això si que ho hem pogut contradir, gràcies a D... gràcies a D... gràcies a la lluita feminista, què collons).

En resum, què ens venen a buscar, des de la religió? Perquè ells, que tenen les seves conviccions protegides per un sistema perfecte i inviolable: tots els fets refuten el que crec, però jo ho crec perquè tinc FE, perquè ells, dic, ens venen a buscar sobre el nostre camp?

Sembla com si la evolució fos la única cosa que s'hagués de combatre perquè contradiu la fe religiosa... però moltes creences religioses estan refutades per la ciència, sense que això afecti a la possibilitat d'assumir-les per la via de la fe. O és que en algun lloc del subsòl existeixen les coves que conformen l'infern de la Bíblia?

pecte 5 (i ja callo): Ética periodística

Compareu aquestes dues frases: "Un creacionista turco llamado Adnan Oktar ha lanzado un desafio a los Darwinistas" i "El biólogo y conocido ateo britànico Richard Dawkins calificó el libro de ridículo". Ho heu notat, no? Primer punt: trobo que Dawkins és més conegut com a bióleg que com a ateu. Segon punt: Per què no "creacionista i conegut creient turc?". La condició d'ateu no s'ha d'unir a la de bióleg per tal que aquest rebutgi el creacionisme.
Com ja assenyalava el Salva a l'article sobre "La razón estrangulada", el periodisme a vegades no s'aclareix quan ha de parlar sobre ciència...

Per concloure, demano una cosa que em faria molta ilusió: Si algun bióleg i creient llegeix aquesta entrada, li agraïria que ens comentés, per tal de deixar clar que, tot i que potser no siguin dues postures fàcilment reconciliables, es pot defensar l'evolució sense perdre la fe religiosa. Només cal saber separar.

9 comentaris:

Anna ha dit...

el periodisme és terrible quan fa titulars sobre evolució i creacionisme, com en el darrer cas que vaig comentar (http://laltrecostatdelalent.blogspot.com/2008/09/darwin-vs-du.html). En primer lloc perquè són totalment acrítics, en segon perquè donen pàbul al suposat debat ciència-creacionisme, i en tercer i últim perquè normalment no tenen ni la més remota idea de què parlen.

Si et vols posar més nerviós, recentment han sortit dues altres notícies: la prohibició d'accedir a la web de Dawkins des de Turquia (http://eureka.bloc.cat/post/14148/234609, també per acció d'aquest individu) i un article d'un tal De Prada (http://laltrecostatdelalent.blogspot.com/2008/09/darwin-vs-du.html)

Quim ha dit...

Hola Anna!

Si el De Prada que esmentes és Juan Manuel de Prada, ja em va caure als peus fa uns dies amb la defensa afarrissada de la tauromàquia... un debat on es va escoltar algú dir "els animals no poden tenir drets perquè no estan subjectes a deures...". I els bebés? I els malalts d'Alzheimer? No tenen drets, perquè no tenen deures?

Asimetrich ha dit...

Crec que poca cosa es pot fercontra la FE. Un dia em vaig creuar amb uns mormons i em van començar a fotre el rotllo. Acabada la seva exposició em van preguntar "Què en penses de tot això?" i els vaig contestar que els considero una religió més, que el que tenen en comú totes les religions és que s'autodenominen portadores de la veritat absoluta i això em confon, perquè llavors no sé quina triar. La seva solució va ser fàcil: "tranquil, nosaltres tenim la veritat absoluta". Amb postures així poc es pot fer.

A més, el fet que no hi hagi fòssils de moment(en el cas que no hi haguèssin) no demostraria res, perquè no tots els éssers que han viscut s'han fossilitzat. Buscar l'evolució en els fòssils només pot demostrar l'evolució però mai descartar-la. Per tant aquests creacionistes parteixen d'un "disseny experimental" erroni.

Quim ha dit...

Ai, asimetrich! Si es que entre nosaltres ens entenem tots la mar de bé...

El problema amb les religions és que tranquilitzen sobre la qüestió de "i quan la dinyi, què?". La veritat és que la resposta de la ciència "Et pudreixes i ja està" no ens fa fàcils de vendre...

Salva ha dit...

Venga! S'ha obert la veda! Algú dóna més?

12 bilions d'euros per a qui demostri l'existència de Déu

Vallve ha dit...

Hi ha una part de la comunitat científica que es dedica a l'estudi de l'evolució que creu que no s'ha d'entrar en discussió amb els creacionistes (o nous creacionistes com els defensors del disseny intel·ligent) i menys en el seu terreny (un programa de televisió per exemple). I és que parlem de coses diferents i llenguatges diferents i ells juguen precisament a confondre. Recordo un cas recent molt comentat entre la llista de discussió de la SESBE (Sociedad Española de Biología Evolutiva) on es van frenar tres conferències sobre disseny intel·ligent a tres Universitats espanyoles. El fet va originar però un debat televisiu entre un creacionista i el president de la SESBE.

Quim ha dit...

Ben vist, vallve. D'aquí venien les meves disculpes inicials: la línia de tots els que col·laborem en aquest blog és bàsicament la de no entrar en polèmiques amb creacionistes, perquè no juguem en la mateixa lliga...
De fet, a la nostra lliga només s'hi juga si s'accepta el mètode científic com un a priori, així que per tant...

skorbuto ha dit...

Jo voldria insistir en un concepte que, com científics, obvieu. No podeu argumentar contra dogmes de fe amb arguments científics, el dogma, per definició, està per sobre de qualsevol dubte.

El creacionisme es combat amb d'arguments dogmàtics a l'afirmació "Déu ..." sols hi cap la contra afirmació "Déu no existeix" o com a molt "EL MEV ..." afirmant exactament el contrari que postulen.

Personalment faria ensenyar a les escoles les religions, totes inclós el pastafarisme, resaltant les incongurencies entre elles i dins d'elles mateixes.

Que el MEV us beneixi amb el seu tallarinesc tentacle. Ramen ;)

Quim ha dit...

Sí, sí, skorbuto, però després és quan ells diuen que nosaltres, amb la nostre "obsessió" pel mètode científic, som els dogmàtics...

Sempre estem amb allò de "eres una bruja y si alguien dice lo contrario, bruja también" :D

Gràcies a Déu que sóc ateu...