Mirar a ADSADN Mirar a Google

16/11/08

Des de quan els humans parlem (de ciència)?

Avui vull parlar-vos d'un llibre que tinc des de fa temps, però que d'altres lectures van anar endarrerint la seva: Hablemos de Ciencia de José Manuel Nieves. Aprofitaré, a més a més, per comentar-vos un article comentat al final del llibre sobre com estudiar si els homínids ja extingits parlaven o no.

Però comencem pel llibre...

El llibre: Hablemos de Ciencia
Aquest llibre és el primer de la col·lecció de divulgació científica Conversaciones de Ciencia d'EDAF, el catàleg de la qual podeu consultar aquí.

Al llibre de José Manuel Nieves esn trobem amb un repàs per diferent àrees de les Ciències (Univers, Estrelles, la Terra, la Matèria, la Vida i l'Home). El llibre està escrit en un estil altament accesible, profusament il·lustrat amb fotografies i gràfics; diferent del que entenem com a llibres de divulgació (si més no els no anglosaxons). A més, a més s'afegeixen explicacions d'actualitat de cadascun dels camps esmentats.

La veritat és que amb una presentació com aquesta, estic frissant per aconseguir algun dels altres llibres de la col·lecció i veure si aconsegueixe mantenir el nivell que aquest ha marcat. Perquè si és així, pagarà la pena.

L'article: Homo heidelbergensis, Allo? Allo?
A l'apartat de l'Home, José Manuel Nieves ens situa en el punt en què es troba un dels debats més candents de l'evolució humana... quan van començar els humans a parlar? És una característica exclusiva dels H. sapiens? Si no és així, quines altres espècies d'Homo la presentaven?

La qüestió no és simple, ja que els indicadors d'un llenguatge articulat no fossilitzen amb facilitat. S'ha intentat abordar l'estudi d'aquesta qüestió des d'estimacions de la mida de les zones del cervell responsables de la interpretació del llenguatge, passant per l'estimació de la posició de l'aparell fonador a la laringe... L'article del que vull parlar-vos proposava un nou enfocament a aquest problema i va aparèixer al PNAS del 20 de maig de 2004, és a dir, que ja es pot considerar tot "un clàssic", i va ser desenvolupat i signat per l'equip d'Atapuerca (I. Martínez, M. Rosa, J.-L. Arsuaga, P. Jarabo, R. Quam, C. Lorenzo, A. Gracia, J.-M. Carretero, J.-M. Bermúdez de Castro, and E. Carbonell).

En aquest treball es va decidir no mirar a l'emisor sinó al receptor. De què serveix que hom parli si cap persona l'escolta? Els humans tenim els ossos de la nostra oïda interna "sintonitzats" per tal de captar freqüències entre els 1 i els 4 kHz, les freqüències en les que trobem la nostra parla. Els ximpanzés tenen les seves oïdes "sintonitzades" a freqüències properes o bé a 1 kHz o bé a 8 kHz. Comptant amb els resultats d'estudis de mesures físiques dels ossos d'aquestes espècies es va poder inferir a quines freqüències estaven adaptats les oïdes dels cranis dels Homo heidelbergensis trobats a la Sima de los Huesos (Atapuerca). I aquests presentaven una bona "afinació" a 2-4 kHz. Es parlaven entre ells? El que sí és segur és que podien escoltar-se si ho feien.

Els Homo heidelbergensis es situen al camí evolutiu que porta cap als neandertals. D'aquest fet, per tant, podríem deduir un parell de cosetes interessants:

  1. Els neandertals, el seus descendents, també presentarien aquesta afinació. És a dir, els neandertals podrien parlar o no (jo crec que sí), però el que és segur és que "sentien" el que parlaven els sapiens que van arribar a Europa... entendrien el que deien? Van aprendre altres idioes? Se'm posa la pell de gallina.
  2. Si aquest homínid, allunyat del camí evolutiu que va portar fins a nosaltres, presenta aquesta "sintonització" podem inferir que aquesta característica ja es trobava a l'espècie ancestral comú a neandertals i sapiens, que podria ser l'Homo antecessor... i per què o abans, a Homo erectus?
Particularment em fascina la idea de que durant uns milenis van conviure diferents espècies d'humans parlant-se entre ells, comunicant-se, intercanviant materials, productes, idees, temors... és una imatge massa bucòlica? Creieu que els sapiens atacarien abans de preguntar? O preguntarien abans de.... què? A qui li preguntem?

Amb tantes oïdes, seria una llàstima que no hi hagués hagut una infinitud de paraules.

Cap comentari: