Mirar a ADSADN Mirar a Google

2/9/08

"El culte a l'amateur"

Torno de vacances i (després de prendre'm els antidepressius de rigor) cau a les meves mans un article d'opinió publicat al número de setembre de la revista Trends in Biotechnology (Volum 26, Exemplar 9, pp 475-478, Setembre de 2008) que no deixarà indiferent a ningú.
A grans trets, l'article denuncia el perill que suposa donar crèdit a grups d'inspiració ecologista- ecorresponsable a l'hora de parlar sobre l'ús de pesticides o organismes genèticament modificats en agricultura. L'autor de l'article, Anthony Trewavas (Institute of Molecular Plant Science, University of Edinburgh, Escòcia) no deixa la mà morta, i afirma, si fa no fa, que el pes que s'està donant a persones i grups de pressió poc o gens informats en qüestions d'aquesta magnitud condemnarà a mort per inanició poblacions senceres.

L'any 2007, Andrew Keen, antic gurú d'internet, publica el seu llibre "El Culte a l'Amateur", en el qual critica, precisament, l'evolució del rol de la xarxa. En el seu llibre afirma, per exemple, que "ens enfrontem a la llei del darwinisme digital, la supervivència de la opinió més cridanera i dogmàtica" o que "en un món on tothom té la paraula, les paraules d'un savi compten poc més que els murmuris d'un boig".
És en aquest sentit que Trewavas carrega les tintes contra les persones que defensen el retorn a mitjans de producció on no intervinguin els pesticides ni les manipulacions genètiques, acusant-los de perdre la perspectiva sobre l'autèntic objectiu d'aquestes substàncies: garantir i millorar els volums de producció necessaris per tal d'abastir el nombre creixent d'habitants del planeta.
Amb argumentacions que no amaguen una certa agressivitat l'article posa com a primer exemple el cas de "Silent Spring".

Portada de "El culte a l'amateur"


El llibre "Silent Spring" va ser escrit per Rachel Carson, i publicat l'any 1962. En ell es criticava durament l'agricultura convencional, i com a conseqüència directa del moviment de pressió originat al seu voltant, és va abandonar radicalment l'ús del DDT, apuntat al llibre com a principal causant de diferents problemes. El problema, per a Trewavas, és que tot i que el llibre vol abundar en aspectes toxicològics, els coneixements de Carson (biòloga marina) són molt escassos. En definitiva, es tractaria d'un llibre escrit des del cor d'un amant de la natura, però amb una dubtosa base científica... El problema és que la repercusió d'aquest llibre sobre el gran públic (malgrat provenir d'una font no particularment autoritzada), i el conseqüent abandó radical del DDT, es van trobar a l'arrel d'una dramàtica resurgència de la malària en regions del tercer món i en vies de desenvolupament.

Segons Trewavas, el perill real que suposava el DDT hagués quedat més que neutralitzat amb un ús més cautelós i controlat. El dogmatisme el l'atac al DDT va provocar el dogmatisme en la resposta (suprimir-lo).

En definitiva, l'article denuncia el pèssim efecte dels atacs contra les eines que han permés que l'agricultura actual alimenti la major part de la població. Es persegueix la presència de pesticides artificials a les collites, amagant el fet que els propis aliments cultivats presenten concentracions superiors d'aquests elements o altres molt similars, produïdes de forma natural com a defensa contra els insectes. Llavors es denuncia que és el còctel de productes el que fa mal, quan les pròpies plantes generen les seves pròpies combinacions de defenses...

Finalment, en l'actualitat, i tractant de respectar al màxim la idea de no administrar productes externs a les plantes, s'introdueixen les tècniques de la manipulació genètica, i aquests grups i tornen a estar en contra... què passa ara? Si de fet les seves llavors utilitzades per "cultius ecològics" ja son per se genèticament modificades!!!

Bé, al final se m'ha acabat notant... estic bastant d'acord amb l'article de Trewavas, tot i que no m'agrada massa el to que utilitza. El que sí que us puc dir, com a bìòleg i amant de la natura, és que existeixen postures disfressades d'amor a la natura que, en la seva aplicació, amagarien exterminis que farien empal·lidir les millors polítiques d'eugenèsia i del Tercer Reich.

M'encanten els articles d'opinió amb controvèrsia!!!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Un post molt interessant. M'he encarat amb més d'un i més d'una que està en contra dels transgènics. Jo els defenso tot i que no tinc un gran coneixement del tema. Desconec els possibles riscos objectius d'un gen modificat, però sé que el blat de moro transgènic és més rendible, més resistent i que mai m'ha fet mal. I si la població mundial segueix creixent així, bé que cal cercar solucions racionals. Però sempre s'acaba topant amb aquests reaccionaris amb l'etiqueta de tot just el contrari.
Per cert que als EUA hi ha un partit nazi i ecologista, el Libertarian National Socialist Green Party, potser té alguna cosa a veure això de provocar matances amb accions ecologistes...

Quim ADSADN ha dit...

Si... suposo que en això dels
eco-nazis hi ha una mica d'allò de "els extrems es toquen", no?

Tot i això, també cal que ens plantegem que, com més menjar disponible, més creixement de població... i en algun moment, la humanitat s'haurà de plantejar la seva propia "població sostenible", cosa que pot donar peu a moltes controvèrsies...

gràcies pel teu comentari, moz!

Josep B. ha dit...

Quan parem d'aquests temes i m'atabalen acabo dint la frase "Res més natura que la cicuta."

Tot i tenir els meus recels sobre determinades pràctiques sóc dels que pensen que l'important no és deixar de fer detrminades coses que puguin ser profitoses sinó informar bé dels seus riscos.

Respecte al DDT, més que "matar-ho" el dogmatisme dels detarctors el va matar les campanyes mentideres prèvies. Si em venen un producte com inocu i després m'assabento que no ho és i que ho sabien ja se'l poden confitar.

El problema actual amb els transgènics no és que puguin fer mal és que s'olora que els productors amaguen informació sobre els riscos.

Un exemple, si tinc l'aigüera embussada i m'ofereixen un producte que m'avisa de la seva toxicitat el faré servir com a darrer recurs i amb les mides de seguretat indicades i alguna més.
Si m'ofereixen un suposadament inocu però hi ha informació que no ho és no el faré servir de cap de les maneres.

Per cert, si no m'equivoco el LNSGP de que parla Moz, amés es defineix com anarquista, possiblement anarco-capitalista, un poti-poti bastant indigest.

Quim ADSADN ha dit...

Estic d'acord amb tu. Crec que has donat el toc en el sentit contrari que calia per equilibrar la postura. Està clar que tampoc hem de ser fidels creients d'opinions informades quan sospitem que poden estar sotmeses a la llei del silenci per part dels poders fàctics... la clau? Informació clara i honesta.

Gràcies pel teu comentari!

Salva ha dit...

Mmmmm. Transgènics? Desinformació? Informació clara i honesta?

Potser el que calen són llibres de divulgació bons sobre el tema...

Tot arribarà, tot arribarà.

En coneixeu algun?

Elrohir ha dit...

Uf! però et recordo que la informació deshonesta ho és en els dos sentits. Recordem que encara no fa massa sortien "grans autoritats científiques" dient que el tabac no era ni perjudicial.

Precisament en el món actual, on tothom té veu i vot, i s'amaga darrera l'anonimat d'internet, és quan menys fiabilitat té la informació. De fet, cal anar amb compte sempre amb els radicalismes, i aquest senyor, pel to que comentes, està en un costat.

Ves amb compte!

Quim ADSADN ha dit...

Gràcies, elrohir, segueixo el teu consell: de fet si veus els comentaris i les respostes, partint d'un article radical que critica un radicalisme precedent, a la conclusió que arribem és que només la divulgació i les decisions moderades i raonades estan a la clau.
Les decisions preses per l'acció de grups de pressió generalment han tingut resultats insospitats...

Gràcies!