Preguntes sobre l'evolució: L'evolució de Darwin és "només" una teoria?

Seguim amb les preguntes que vem presentar unes quantes entrades. Aquesta té molta teca: L'evolució de Darwin és només una teoria?

Anem a pams. La pregunta formulada així és errònia. La "teoria" que va propusar Darwin en L'origen de les espècies no va ser la de l'evolució, com molts creuen; Darwin va rpoposar un mecanisme mitjançant el qual l'evolució actuaria: la famosa selecció natural. Feta aquesta puntualització, i superant les ganes de sortir-me per la tangent i acabar la discusió abans d'acabar-la, permeteu-me corretgir la pregunta separant-la.
L'evolució és una teoria?
La selecció natural és una teoría?

Intentaré respondre a aquestes preguntes a les següents entrades, però permeteu-me un petit estudi abans sobre la paraula clau en tota aquesta qüestió:

Teoria. De què este parlant? Moltes de les discusions més absurdes de la humanitat té un fort component semàntic. Com entèn cada interlocutor el significat d'una paraula condiciona la seva manera d'enfrontar-la. Penseu sinó en els debats sobre matrimoni o sobre la llengua catalana/valenciana... Per a molts dels "detractors" de l'evolució, el mot "teoria"els hi serveix com a arma. "Com pot certa una teoria, si el mateix nom porta implícit que no està del tot demostrada? Perquè per a ells "teoria" és això, una cosa no demostrada. I ho diferencien de "dogma" o "llei", paraules amb les que acostumen a estar més familiaritzats. Anem al Diccionari del IEC, a veure què ens explica. Segons aquest diccionari, teoria és:

1. Coneixement especulatiu, principis generals d’una matèria, d’un art, etc., amb independència de les aplicacions.
2. Principi general, fórmula, ideats per tal d’explicar cert ordre de fets.
3. Cos complet i sistemàtic de teoremes sobre una matèria.
4. (Hi ha una quarta acepció que deixaré per al final)

Sempre que es consulta una definició, s'han de buscar altres paraules per acabar d'entendre en profunditat tot el que significa la primera paraula. Per exemple, "teorema": "Proposició demostrable a partir de certs axiomes o de proposicions ja demostrades". Així la definició 3 de l'IEC ens mostra una definició de teoria que molts no suposaven que pogués existir: "proposició demostrable"

Aquesta "demostrabilitat" ja no és present en la definició 2. Aquí, senzillament, ens trobem davant un exercici mental sense que la demostració l'afecti.

Si ens mirem la definició 1, la paraula clau és "especulatiu". Si busquem "especular" al diccionari de l'IEC ens trobem amb alguna sorpresa. D'una banda, la definició que molts de nosaltres li aplicaria: "Fer càbales, comentaris, sobre alguna cosa que no es coneix amb seguretat". D'altra banda, dues definicions allunyades d'aquesta: "Mirar amb atenció (alguna cosa)" i "Reflexionar, fer suposicions, sobre alguna cosa en un pla teòric" (existeix una quarta acepció referent a interessos i economia que no comentaré per no ferir sensibilitats amb la més que probalbe ironia que se'n desprenderia)

Recapitulant: Si parlem de "teoria" hom pot entendre que ens referim a:

1. Un coneixement sense aplicació derivat de suposicions sense fonaments (derivat de l'acepció 1 de l'IEC)
2. Un coneixement sense aplicació derivat de observacions o reflexions profundes (també derivat de l'acepció de l'IEC)
3. Una explicació d'una sèrie de fenomens (definició 2 de l'IEC)
4. Un conjunt de proposicions demostrables a partir d'altres (definició 3 de l'IEC)

Amb totes aquestes definicions espero que quedi clar on radica part del problema dels que utilitzen la denominació "Toeria de l'evolució" o "Teoria de la selecció natural"... potser qui l'utilitza vol referir-se a un conjunt de teoremes, però el que l'escolta entèn que són rumore, son rumore. Solució? Utilitzar les paraules adequades que no tinguin, com a mínim, 4 interpretacions. Si no ho fem així correm el risc d'entrar en discusions estèrils que no duen enlloc perquè l'error existeix ja en les paraules de la frase que s'estan discutint. Si cada interlocutor utilitza paraules amb un significat clar, aleshores sí pot existir discusió. Si els dos interlocutors utilitzen una paraula amb diferents significats o interpretacions, aleshores no hi ha discusió possible (a part de la semàntica, evidentment).

Si aquesta entrada us sembla massa filosòfica o, fins i tot, frívola, recordeu que per una qüestió similar (la Santísima Trinitat o la "virginitat" de la verge) s'han produït Cismes en tota una religió. Les paraules són importants. Molt més del que ens imaginem.

Buf. Quina tabarra us acabo de donar. A les properes entrades tractaré amb més profunditat les preguntes inicials.

Per cert, us habia dit que la efinició de "teoria" de l'IEC tenia una quarta acepció. Us la deixo aquí com a curiositat (en ocasions, l'etimologia és taaan irònica...):
Processó, diputació, religiosa en l’antiga Grècia

(Nota per als bilingües catalans-castellans: normalment les entrades de cada llengua són una traducció de l'altra; en aquest cas, però, les entrades són diferents degut a que les definicions de "teoria" també ho són... per si no fos prou complicat...