Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/7/09

La universalitat de la música: pentatònica McFerrin

De vegades la vida té la seva pròpia lògica interna que ens sorprèn. Cortázar trobava línies al seu taulell, les quals s'ajuntaven per a crear una cosa que no hauria de ser-hi. FA poc vaig acabar la lectura del fantàstic llibre Musicofilia d'Oliver Sacks (haig de fer una ressenya com cal). En aquest llibre es descriuen diferents alteracions neurològiques que pateixen persones amb sentits musicals diferents als de la mitjana de la població. Gràcies a l'estudi d'aquests casos clínics s'arriba a conclusions que, tot i que puguin semblar evidents, no deixen indiferent: La música és universal, única, humana i independent.

El que és curiós és que, pocs dies després, em trobo (via Menéame) aquest indescriptible vídeo del genial Bobby McFerrin (m'estic posant jazzístic darrerament) en una convenció mundial de ciència. Mireu-vos-el i escolteu el que diu al final; una cosa similar a: "El que és increïble és que, vagi on vagi, a tot el món la gent sempre respon així. És l'escala pentatònica, que per alguna raó...".



El senyor McFerrin és un cantant fora de sèrie, amb un directe original i impactant. Hi ha moltíssims discos recomanables, però en destacaré dos que no em canso mai d'escoltar: Spontaneus Inventions i Hush, amb el cello de Yo-yo Ma.

I per a mostra, un youtó (o un parell d'ells):






2 comentaris:

Paqui ha dit...

Genial!

No coneixia a Mc Ferrin. Realment es molt bo.

Paqui

Albertinho ha dit...

Aquest paio és genial, no el coneixia tampoc! Gran bloc, felicitats! :)