Mirar a ADSADN Mirar a Google

30/7/08

"Krilling" me softly

Bé, com podeu veure, últimament tenim una petita obsessió amb el tema del fred, i l'antàrtic (creieu-me, si visquèssiu a casa meva sense aire condicionat, vosaltres també parlaríeu només del pol sud...).

Doncs avui, com no, seguiré el mateix corrent, tot i que m'allunyaré una mica de la feina descriptiva d'en Salva (molt ben feta, per cert!) i ficaré el nas (però només una mica, fos cas que agafés una hipotèrmia. Déu meu, que algú m'aturi amb el tema dels acudits dolents: primer dic que el Salva ha fet una feina bé, i ara això...). Bé, com us deia, us faré cinc cèntims d'un aspecte que potser escapa a moltes persones: L'ecosistema oceànic de l'antàrtida i el greu problema que l'amenaça.

La nostra sensació inicial es que l'antàrtida és un lloc inhòspit i deshabitat. Això és cert especialment quan pensem en la nostra capacitat de viure-hi. No obstant, la vida floreix tot al voltant de la costa de l'Antàrtida. I sabeu qui es troba a la base d'aquesta abundància? Doncs bé, ni més ni menys que una colla de petits crustacis que assimilem sota el nom de krill.

Krill és una paraula d'origen norueg que significa, literalment, "menjar per balenes", i tot i que aquests gegants del mar són els seus més famosos gourmets, molts peixos s'hi nodreixen. Ja sé que sou molt espavilats, i que sabeu que on hi ha peixos hi ha ocellets i peixos més grans que se'ls mengen, oi? Allò que anomenem "cadenes tròfiques": o sigui una cadena d'éssers vius que es relacionen perquè els uns es mengen els altres.

Vet aquí el famós krill... De Flickr



I què passaria si un dels graons d'aquesta cadena fallés? És a dir, que passaria si la quantitat de krill baixès de manera dramàtica? Òbviament, els organismes que en mengen també veurien la seva població reduïda, i els seus predadors es veurien, al seu torn, afectats... Una mena d'efecte dominó ecològic que de ben segur heu vist explicat en qualsevol documental sobre ecologia.

Doncs això que us he presentat com una hipòtesi està passant realment: la producció de krill en la regió antàrtica se ha reduït un 80% en els últims 30 anys. Sabeu de qui és la culpa? Doncs de la manca de gel...

El gel que es forma a l'oceà que envolta l'Antàrtida (que, no oblideu és un continent de terra ferma al contrari del seu equivalent del nord, format només per gel) contribueix a l'aflorament d'aigües profundes, molt i molt carregades de nutrients, que provoquen aquesta excepcional producció de krill (l'abundància de materials nutritius permet que els petits crustacis que formen el krill es reprodueixin de forma extraordinària).

Malauradament, a conseqüència de l'augment de les temperatures mínimes invernals a l'antàrtic, aquest gel triga molt més en formar-se, i el seu efecte benèfic en l'augment de nutrients a les aigües que rodegen el pol sud ha desaparegut, alterant de forma ostensible (un 80% menys, com us deia) la producció de krill i, en conseqüència la de tots els organismes que en depenien directament o indirecta...

Bé, ja veieu que la cosa continúa sense pintar bé cada cop que parlem d'ecologia...

I, per acabar-vos de deprimir us diré que, a sobre, alguns imbècils han decidit descobrir a la gent les "bondats" del krill com a aliment/condiment per a l'espècie humana...

Bé, el proper dia prometo parlar d'alguna cosa més alegre: és que no tinc aire condicionat...

5 comentaris:

Salva ha dit...

Per si hi ha alguna persona que encara n està convençuda del canvi climàtic, aquí teniu aquesta plana, vista a Sopa de ciencias

Anònim ha dit...

Molt bé per els dos. És genial la labor que esteu fent.

Salva ha dit...

Moltes gràcies, anònim.

Intentarem, a partir de Setembre, tornar a oferir continguts més freqüentment.

Ulises ha dit...

Molt interessant!

haha, i molt ben pensat el títol, hahaha!

Per cert Salva, sí que n'hi ha: aquí.

Salva ha dit...

Gràcies Ulises pel comentari... i pel link! Sempre és estimulant llegir un blog que rebat aquesta "teoria" amb una "teoria" contraria.

En fi. Tothom té dret a opinar i fer demagogia del que vulgui... el pitjor és que hi ha gent que sí podria fer alguna cosa gran que, o bé comparteix les teories de Anclaos (cecs), o bé sap que sí s'està donant el canvi, però té altres interessos per davant (malparits), i acaben no fotent res, o fent tot el contrari.

De què creieu que n'hi ha més, a les altes esferes, de cecs o de malparits? Ah! Deliciosa qüestió.