Mirar a ADSADN Mirar a Google

27/7/08

El Llac Vostok

Creíem que coneixíem tot el nostre planeta; que les grans sorpreses s’havien acabat; que hauríem de dirigir les nostre mirades cap a altres estrelles per descobrir nous racons. Pensàvem que, com a molt, quedaven per descriure noves espècies aïllades, portades a l’abisme de l’extinció abans fins i tot de conèixer-les o, com un cas extrem, alguna tribu remota al mig de la selva. Però no imaginàvem que hi havia tot un ecosistema nou del que no teníem ni la més mínima idea: l’any 1996 es va confirmar el descobriment del Llac Vostok, una enorme extensió de 15.690 km quadrats d’aigua dolça (el llac més gran de l’Europa occidental, el llac Leman, fa 600 km quadrats).

On s’amaga un llac d’aquesta mida per pasar inadvertit? Sota 4.000 metres de gel al continent més àrid de la Terra: L’Antàrtida.

Física del Llac Vostok

La temperatura mitja de l’aigua s’ha estimat en -3ºC, és a dir, per sota de la temperatura de congelació. Aleshores, com és que es troba en estat líquid? La culpa la te la pressió.

L’aigua, entre d’altres moltes particularitat, presenta un comportament peculiar en referència a la congelació a diferents presions. A baixes pressions, sota 0ºC, es congela en forma de gel. Si augmentem progressivament la pressió, aquesta liqua, es torna líquida. En aquest punt paga la pena recordar que l’aigua, al solidificar-se, s’expandeix, tendeix a ocupar més volum. Si, per pressió, impedim aquesta expansió, l’aigua no pot congelar-se. Si continuéssim augmentant la pressió, l’aigua tornaria a congelar-se, però amb una cristal·lització diferent: gel II. I sembla que encara hi ha més configuracions.

La pressió al Llac Vostok és la justa per a que l’aigua es trobi entre el gel I i el gel II, és a dir, líquida.

Peculiaritats del Llac Vostok

Des del seu descobriment han anat apareixent, una rera l’altra, les sorpreses:

  • El llac presenta marees, com qualsevol massa gran d’aigua.
  • Es troba comunicat amb altres llacs menors –si, si, hi ha més d’un (s’estima que hi ha uns 150) - a través de vies d’aigua dolça.
  • Per les mesures que s’han realitzat, les seves aigües presenten 50 cops més O2 que en altres dipòsits d’aigua dolça.
Hi ha alguna cosa que pugui viure a -3ºC, sota una pressió de 4.000 metres de gel (unes 400 atmosferes), i amb una concentració d’oxigen 50 cops superior a la que acostuma a ser normal? Doncs, segons sembla, si que l’hi ha. De fet, mesures més precises semblen assenyalar la presència de 2 ecosistemes al llac. Tot un desafiament per a ecòlegs i microbiòlegs.

Exploració del Llac Vostok

La presència de vida necessita una confirmació més directa: arribar fins el llac. La primera aproximació s’ha realitzat mitjançant l’extracció d’una mostra de gel d’uns 3.600 metres de longitud, aturant-se a uns 100 metres de la superfície gel-aigua, per tal de no contaminar el llac amb bacteris de l’exterior.

En aquesta prospecció s’han trobat bacteris en la part més propera al llac. Aquestes bactèries porten aïllades de la resta del planeta més de ig milió d’nays, sota condicions extremes de fred, foscor i pressió. Tot un experiment genètic de milers, fins i tot milions, d’anys. Entre altres coses extremadament sorprenents (allà tot és extrem) es va tronar un bacteri termòfil. Els termòfils són bacteris que creisen a altes temperatures (55-60ºC). Què fa en un llac a -3ºC? La seva presència sembla indicar l’exitència de “xemeneies” d’origen geotèrmic sota el llac, surtidors d’aigua escalfada pel magma que arrossega amb ella gran quantitat de minerals. La calo i els minerals d’aquestes xemeneies fan que literalment bullin de vida, amb bacteris especialitzats en l’aprofitament d’aquestes fonts d’energia. De fet, a part de la teoria de la sopa priordial (tractada ja en aquest blog en tres entrades consecutives [1][2][3]), s’ha postulat que la vida podria haver sorgit al voltant d’aquestes surgències. A més, i en relació al llac Vostok, s’ha postulat també un origen fred de la vida . Un debat altament interessant que requereix molt més temps del que vull robar-vos.

La següent fase de l’exploració (que estava prevista per aquest any, però que s’ha suspès, tal i com anunciava Nature) consistia en enviar un robot fins al Vostok. De fet, enviar dos robots: un que obriria el túnel fins el llac mentres es ruixa amb aigua oxigenada per tal d’esteril·litzar-se, i un altra que es deixarà anar en el llac i que es submergirà en aquestes gèlides aigües ab càmeres i sensors que transmetran les seves dades a la superfície.

Segurament la vida del llac consistirà en colònies de bacteris extremòfils (viuen en ambients extrems) que sobreviuen gràcies a l’aport energètic geotermal. Però la vida sempre ens depara sorpreses. I si ens trobem amb algun ser pluricel·lular nedant en el llac? Hi haurà hagut temps per a que, per exemple, algunes espècies de peixos s'hagin adaptat a aquest nou medi en el temps que porta el llac aïllat (uns 10 milions d'anys)?

El Llac Vostok a l'espai
A més de per tal de saciar la nostra infinita curiositat, i -per què no- aquesta característica de fotre el nas on no ens demanen i destrossar tot el que toquem, l'exploració del Vostok te una altra finalitat més llunyana: la lluna joviana Europa, una esfera de gel plena d'aigua líquida. Molt i molt freda, però líquida. Si hi ha vida a Vostok, per què no a Europa?

Cap comentari: