Mirar a ADSADN Mirar a Google

16/4/09

Bee movement: El ball de les abelles jo us el cantaré...

-Mireu
-Alerta
-Atenció
-Ha tornat
-Exploradora
-346
-Semicercle
-Mou l'abdomen
-¡Flor!
-45º
-A 1500 metres humans
-Semicercle
-¡Flor! ¡Flor!
-Molt carregada
-¡Flor!¡Flor!¡Flor!
-¡Som-hi!

No sé com "parla" una intel·ligència col·lectiva, però podria sonar així... no, definitivament no deu sonar així.

Per coses de l'atzar, al treball he hagut d'informar-me sobre el ball de les abelles (waggle-dance). És fascinant. El codi que usen és increïble. Mosquejat, em vaig posar a cercar en el nostre estimat PubMed i vaig trobar-me més d'un article gratuit. Aquí us deixo algunes curiositats amb els seus respectius articles per si voleu ampliar la informació.

Quan una abella exploradora torna de la seva exploració i ha trobat una flor, inicia un "ball" particular. Realitza moviments descrivint una figura similar a l'infinit (un 8 invertit). Quan passa pel centre del 8, mou l'abdomen. És aquest ball el que conté informació sobre on es troba la font de pol·len. La variabilitat en la precisió d'aquesta informació és constant, sempre hi ha un petit marge d'error.

D'una banda, l'angle que forma el seu vol respecte de la gravetat (l'eix vertical) és l'angle que forma la flor trobada amb el sol amb el rusc al seu vèrtex (eix horitzontal).

El temps que triga en recòrrer el centre del vuit (el temps que mou el cucu), indica la distància a la que es troba el pol·len, amb una relació aproximada de 750 metres per cada segon. La "distància" la integren gràcies a uns "comptaquilòmetres" (odòmetres) interns. Un article recent proposa l'existència de dos odòmetres, un d'individual, i un altre de col·lectiu, activat pel ball del cucu.

Aquesta codificació de la informació espaial es realitza gràcies a un "mapa mental" intern de l'abella exploradora, la qual integra les informacions visuals durant el seu vol per a ser capaç de detectar el nèctar o tornar a casa. No s'ha de menysprear, per tant, la memòria i la capacitat d'aprenentatge de les abelles.

Queda una informació per codificar: quantes abelles calen per recol·lectar el nèctar? O el que seria equivalent: quant nèctar s'ha trobat? Aquesta informació es transmet per via química. En l'article, quan inhibien la producció de determinades substàncies, cap abella segui a l'exploradora; en canvi, si s'injectaven aquestes substàncies oloroses, el reclutament era evident. Efecte Axe?

El que més m'ha sobtat ha esta l'existència de "dialectes" entre poblacions d'abelles. Aquests ialectes, a més, semblen estar codificats als gens: es transmeten per herència genètica, i, fin i tot, podria ser que estiguessin sota el contrl d'un sol gen amb més d'una variant. Aquests dialectes no constitueixen barreres entre les diferents abelles, ja que dues poblacions diferents posades en contacte acaben per entendre's. Ai! Ens queda tant per aprendre de les abelles!

1 comentari:

Josep B. ha dit...

Apart del mite/no mite que diu que el món s'acabarà quan mori la darrera abella, aquests animalons deixen per terra les pretensions d'una estúpida espècie de micos que campa per aquest planeta i és pretenen reis de la creació.