Mirar a ADSADN Mirar a Google

27/5/09

Preguntes sobre l'evolució: D'on ve la vida? II

L'entrada anterior acabava amb la següent reflexió: Els famosos compostos vénen dels éssers vius, els quals estan formats al seu torn d'altres compostos orgànics, que es van formar gràcies a compostos orgànics que venien d'altres éssers vius... i ja us podeu imaginar com continua en conte. Però, aleshores... d'on van sorgir els primers compostos orgànics que van formar el primer ésser viu? Aquí teniu la resposta...

De la no vida. Es el que es coneix com origen abiòtic de la vida. Una barreja de molècules inorgàniques amb molècules orgàniques molt simples, pot generar molècules orgàniques complexes, sempre que hi hagi una font d'energia. Aquesta va ser la revolucionària idea de l'investigador rus Oparin (de qui ja hem comentat el seu llibre més famòs), la qual va quedar demostrada amb els experiments de Miller-Urey (per als fetitxistes, aquí trobareu el seu article original de 1953). En aquest experiment una barreja de molècules simples situades en una "representació" del que era l'atmosfera primitiva del nostre planeta, vadonar lloc a una sopa de compostos orgànics. Miller i Urey no van crear vida, tan "sols" van comprovar experimentalment la possibilitat que molècules simples poguessin crear molècules més complexes. És el primer pas cap a l'explicació de l'aparició del primer ésser viu.

Des d'aleshores, l'origen abiòtic de les grans molècules orgàniques ha estat una de les principals puntes de llança de la investigació de l'origen de la vida... perquè una cosa es tenir aminoàcids (com els que va obtenir Miller), i una altra, aconseguir proteïnes (cadenes d'aminoàcids). Casualment el número de Nature del 14 de maig d'aquest any parla de la possible síntesi de molècules d'RNA partint de molècules orgàniques simples, la presència de les quals en la "sopa primordial" sembla plausible. L'articl anava acompanyat d'un destacat en l'apartat de notícies, en el sumari de l'Editor, i en el podcast de la setmana. Tanta atenció dispensada és un indicador de la importància que encara se li dóna als descobriments en aquesta fascinant branca.

D'acord, però... un cop tenim RNA... què? Sí què? Seguirem a la següent entrada.

Relacionada amb aquesta entrada us en recomano una altra: S'apropa l'hivern: l'origen fred de la vida, en la que vem tractar d'explicar els principals punts de la teoria que situa l'origen de la vida en les etapes "fredes" de la Terra, durant les quals els gels regnaven sobre les aigües.

4 comentaris:

Asimetrich ha dit...

jejeje ... Què passa amb l'RNA? Què passa? Osti si ens heu de fer patiiiir ;)

Salva ha dit...

Jejeje... fer les entrades partides te les seves coses bones i les seves coses dolentes. D'una banda, permet mantenir la tensió i tenir una bateria d'entrades preparades i així "despreocupar-se" una mica del blog (agafar aire)... D'altra, te la jugues a que algú no segueixi llegint-te per no resoldre ràpidament els dubtes que vas creant... com, per exemple, a Lost.

Espero estar a l'alçada de les expectatives, Asimetrich! ;-)

Anònim ha dit...

Trobo que és una serie molt encertada. M'agrada aixó de estar esperant la nova entrada.Estic gaudin altre vegade del teu blog.

Salva ha dit...

Gràcies. Benvingut de nou, doncs... espero no defraudar-vos