S'apropa l'hivern: Origen fred de la vida

L'origen de la vida és un dels camps d'investigació més atractius i interessants als que els éssers humans pot aspirar. Sabe com -o quan- una "sopa" de molècules comença a adquirir capacitat autorreplicativa, quan comença a consumir energia per tal de mantenir-se ordenada dins una dissolució caòtica de milers o milions d'elements, comportaria un salt de tal magnitud en la concepció de la nostra pròpia existència que hauria de ser una minoria la que s'oposés a aquest coneixement. En fi.

Idees règies (i il·legals) a banda, fa més de 75 anys que Oparin va postular la possibilitat de que els components més bàsics de la vida (les molècules orgàniques) es generessin de manera abiotica, per les condicions ambientals de la Terra primigènia. El famós experiment d'Stanley Miller (L'home de la fotografia), així com la troballa de molècules orgàniques a planetes i meteòrits confirmen aquesta hipòtesi.

D'acord, les molècules orgàniques bàsiques es poden generar a partir de molècules inorgàniques i energia... però, sota quines condicions? I a partir d'aleshores? A tres entrades "antigues" parlàvem tant de que es podia considerar vida, com de la teoria actual mñes acceptada, la del món d'RNA, i d'una nova teoria defensada per Robert Shapiro, la del món metabòlic. Preparant l'entrada sobre El Llac Vostok vaig assabentar-me d'una altra teoria, l'origen fred de la vida, i em va picar la curiositat... tot i que molta informació no he estat capaç de trobar.

Els partidaris de l'origen fred de la vida esgrimeixen diferents arguments:

1. Glaçons de purines i pirimidines. Les purines y pirimidines són les que donen nom i lletra (A,C,G,T) als nucleòtids del nostre DNA (i RNA). Sembla ser que concentracions relativament elevades d'àcid cianhídric a baixes temperatures són capaces de generar aquestes bases. En un planeta glaçat es podrien donar regions amb concentracions puntuales d'àcid cianhídric (HCN) suficients com per generar aquests composto, com defensen els autors dels següents articles: [1] y [2].
   


2. La fredor de l'RNA. El món de l'RNA estaria regit per organismes en els que l'RNA no tan sols contindria la informaició genètica, sinó que també portaria a terme els porcessos "cel·lulars" (els ribozims). La funcionalitat de l'RNA, segons els autors d'aquest estudi, sembla incompatible amb temperatures elevades, per la qual cosa, el món d'RNA necessitaria un escenari més aviat "freshquet".
   


3. El laberint de l'orgànic. Quan l'aigua es congela, expulsa els iones que pot arribar a contenir, per la qual cosa l'aigua que està al voltant (o dins) les grans mases de gel, tenen una major concentració d'aquests compostos. Segons P. Buford Price, aquests escenari de grans blocs de gel amb cavitats plenes d'aigua amb grans concentraciones d'ions i molècules orgàniques hauria afavorit no tan sols les reaccions redox a través de les que els primers organismes haurien obtingut l'energia, sinó també la síntesi de molècules orgàniques cada cop majors.
   


4. El mestre glaçat El propi Stanley Miller va escriure un article en defensa d'aquesta hipòtesi, en col·laboració amb el científic mexicà Antonio Lazcano. Aquesta defensa es fonamentava en la poca estabilitat dels compostos orgànics a altes temperatures.
   

El debat, com apreciareu, porta més d'una dècada "calent". Els defensors de l'origen calent (als surtidors termals dels oceans, per exemple) de la vida, també han anat aportant les seves dades (Serveixi aquest article d'exemple). Estem parlant d'una època molt llunyan de la història del nostre planeta, la qual, com apunta Miller al resum del seu article, no ens ha deixat cap roca no metamorfitzada que pugui aportar més informació de la que disposem... realment, és un dels debats més enriquidors i interessants que pot tenir la ciènciaEstamos hablando de una época muy lejana de la historia de nuestro planeta, la cual, como apunta Miller en el resumen de su artículo, no nos ha dejado ninguna roca no metamorfizada que pueda aportar más información de la que disponemos... realmente, es uno de los debates más enriquecedores e interesantes que puede tener la ciencia.

La part negativa? Les dificultats que ha de tenir que et donguin una subvenció per tal d'investigar en aquest camp... La seva poca "aplicabilitat" a curt termini no li assegura beques automàtiques... si ni tan sols podem possar-hi la paraula "càncer" o "fàrmac" a l'informe per tal d'aconseguir una beca o finançament.