Les ulleres, el fosc objecte de desig.

Aquest blog va nèixer amb la voluntat de transmetre els resultats d'articles científics d'actualitat a persones sense una formació específica en Ciències Naturals. En un principi, recorríem a les revistes que ens eren familiar, i al PubMed. A l'abandonar les nostres respectives carreres científiques de laboratori - perdent, per tant, l'accés de la Universitat - vam començar a visitar revistes que ens oferien accés lliure als seus continguts. Després, quan les nostres càrregues laborals es van anar fent més feixugues, ens vam relaxar i vam anar abandonant l'actualitat, coincidint amb la creació d'alguna sèrie divulgativa. Serveixi aquesta entrada com a disculpa per l'abandonament del que va ser el nostre leit-motiv fundacional.

El cansanci ha començat a ser evident. Ara tenim més ulleres que abans. I precisament d'això volia parlar-vos avui. De les ulleres.

Tots coneixem què són les ulleres però, a dia d'avui, no es té molt clar el seu origen, la seva evolució i, en alguns casos, la prevenció. No està clar ni el seu nom científic (i menys en anglés). Cercant en PubMed he trobat referències als dark circles of the lower eyelid. Com ja vaig fer fa molt de temps (a l'entrada sobre el bàsquet), repassaré els darrers articles que s'han publicat al respecte.

És de mala educació preguntar l'edat
El gener d'aquest any es va pulbicar a J Eur Acad Dermatol Venereol un article sobre els factors que influeixen sobre la determinació de l'edat de les dones caucàsiques. Els científics sempre amb els seus estudis estadístics. En aquest cas es van realitzar fotografies frontals a 173 dones caucàsiques i es van avaluar diversos trets facials amb diferents escales. Per exemple, es van classificar les seves ulleres depenent del seu color; les comisures dels llavis depenent de la presència d'arrugues més o menys evidents; o el color de la pell segons la seva uniformitat. I així amb una multitud de trets facials.
Les fotografies es van ensenyar a 48 avaluadors (20 homes i 28 dones d'entre 22 i 64 anys) que havien de determinar l'edat de les dones fotografiades. Estadísticament es va comprovar quins factors feien que l'edat aparent fos major o menor, però també quin grup d'observador encertava millor l'edat real.
Respecte el primer resultat, els factors més determinants sobre l'edat aparent eren el contorn dels ulls (incloent les ulleres) i la uniformitat del color de la pell facial. Respecte al segon, les dones van resultar ser molt més precises en la determinació de l'edat (cosa que no sorprendà a cap persona), i en ambdós sexes, els joves encertaven millor que les persones més grans.

Foto de Brian Boulos, a Flickr y Wikimedia Commons

Deixant de mesurar a "ojímetre"
Al maig va aparèixer un estudi en el que es pretenia obtenir un mètode d'estudi i medició de les ulleres amb la intenció de posar llum sobre el seu origen. Amb aquesta finalitat es van mesurar, per anàlisi d'imatge, l'índex d'eritema, l'índex de melanina i l'índex d'oxigenació, així com, per imatges per ecografies d'ultrasons, la densitat de la pell i el seu gruix. Quines variables es trobarien més alterades entre els dos grups?
Aquest estudi conclou que els ullerosos presenten un major índex d'eritema i melanina i un menor gruix dèrmic. No tan sols presenten una major inflamació i pigmentació de la pell, sinó que aquestes són més evidents al tenir una capa de pell més fina.

Tractament: cogombre, next generation

Enrera queda el temps en que un podia despertar-se al costat d'una amanida amb nas. Els científics semblen disposats a buscar quin còctel de molècules dóna un millor resultat. Dels articles més actuals en destacaré un parell:

Al primer s'utilitza una crema amb factors de creixement humans, citoquines (no sé exactament quines) i altres compostos. Sense entrar en l'adequació de l'ús de substàncies que es troben en l'entorn molecular de determinats càncers (no es tracta de ser alarmistes, l'important és semblar joves per sempre, Alphaville rules!),
l'article se centra en els beneficis d'aquest tractament sobre una mostra de 37 dones entre 35 i 67 anys (no sembla que hi hagi un grup control). Els resultats clínics van determinar (m'agradaria saber com) un 14-28% de millora (respecte de què? suposo que de l'estat inicial). Aquests evidents resultats (noti's la ironia) es van "confirmar" (ironia in crescendo) per un qüestionari proporcionat a les subjectes (aprecia el gest, senyora ministra?) d'estudi. Aquestes van assegurar millorar el seu aspecte en un 32%. Va home, a mí em pregunten quin tant percent de cansat em veig respecte ahir i no sé quin número posar-me.
I tot això sense comptar amb l'efecte placebo. Un es pot veure millor si sap que està aplicant-se la crema, encara que aquesta no tingui cap efecte. Per això són necessaris els grups control, als que se'ls hi podria haver administrat una crema idèntica però sense els agents mutagèn..., perdó, estètics. Si aquests també milloraven "un 30%", les molècules poc tindrien a veure. Al final del resum de l'article assegura, suposo que amb una finalitat del tot menys lucrativa, que un 78% seguiria aplicant-se la crema. No sé si a la pregunta inclouria el corol·lari "pagant".

Al segon article, encara millor, s'utilitza una barreja de fitonadionan, retinol i vitamines C i E sobre l'hemostàsia (extravasació, sortida de líquid i cèl·lules dels vasos sanguinis), pigmentació i presència de pigues en 57 japonesos adults (no especifiquen el gènere). De nou, no sembla que utilitzar un grup control sigui important en aquest tipus d'estudis. L'hemostàsia es va veure reduïda (no precisen en quin grau) en gairebé la meitat dels subjectes (47%), mentres que "la presència de pigues també va disminuir en alguns pacients" (sic). Això és serietat. La pigmentació no es veia afectada.

Treieu vosaltres mateixos les conclusions i, si podeu, mireu, si el trobeu, quin estudi recolza l'eficàcia de les cremes que adornen la vostra estanteria o el calaix del lavabo. Descobrireu tot un món de xifres amb dues rodonetes separades per una diagonal. El fi art de l'estadística.